El Fons Monetari Internacional nega que l’economia mundial vegi la llum al final del túnel. Segons l’organisme financer, els principals mercats globals patiran una situació “més difícil” aquest 2023 que l’exercici passat, amb èmfasi especial a la Unió Europea, els Estats Units i la Xina. Així ho ha manifestat la directora gerent de l’FMI, l’economista búlgara Kristalina Georgieva, tot insistint que “un terç de l’economia del planeta entrarà en recessió” durant els pròxims mesos.
Les consideracions de l’FMI entren en conflicte amb les previsions, més positives, d’alguns dels observadors monetaris i financers regionals. Segons apunta la dirigent en una entrevista al canal nord-americà CBS, “les tres grans economies del planeta s’estan desaccelerant de forma simultània”. Si bé la independència productiva dels Estats Units els permetrà una major resistència davant nous batzacs econòmics, “la meitat de la Unió Europea” encetaria l’any en patrons de decreixement econòmic, mentre que la frenada en sec de l’economia xinesa s’accentuaria encara més amb la nova crisi sanitària.
Les expectatives del fons monetari per al pròxim any passen per una reducció del creixement del PIB mundial, que es quedaria en un 2,7%, cinc dècimes menys que el 2022 i més de tres punts per sota del 6% assolit el 2021. La clau de volta de la sostenibilitat econòmica estaria a l’avenç dels Estats Units. Georgieva confia que la federació nord-americana eviti la contracció econòmica “tot i els riscos”, un resultat macroeconòmic que ajudaria a sostenir els principals mercats globals.
Cop a les economies en desenvolupament
La substancial reducció del creixement econòmic mundial portaria “tendències negatives” al conjunt de mercats, en especial a aquells amb menys capacitat productiva i financera que les grans potències. A les economies en desenvolupament, apunta Georgieva, “el panorama és encara més greu”. “Els colpegen altes taxes d’interès i l’apreciació del dòlar”, si bé el valor afegit intern és molt més baix que l’europeu, nord-americà o xinès i el nivell d’endeutament és molt més elevat. “És una devastació”, lamenta l’economista.
Semblarà una recessió
Diverses entitats econòmiques i financeres, així com instituts de recerca i agrupacions professionals, han començat a allunyar els pitjors pronòstics per a l’exercici 2023 -especialment a l’Estat espanyol, després de tres mesos consecutius de control de la inflació via reducció dels preus energètics-. Sense anar més lluny, el Consell General d’Economistes ha celebrat “un segon semestre del 2022 millor del que s’esperava”, amb un “bon comportament de les xifres macro” espanyoles des del juliol.
Tot i que els analistes afirmen l’economia espanyola “esquivarà la recessió”, Georgieva alerta contra previsions excessivament optimistes. Fins i tot aquells països que mantinguin nivells de creixement -segurament moderats- durant l’any entrant patiran les conseqüències de la mala maror econòmica a causa de la internacionalització de les cadenes de valor. En cas que l’Estat, entre altres potències, aconsegueixi evitar els números vermells, els pròxims mesos “semblaran una recessió per a centenars de milions de persones”.
3 
