El Fons Monetari Internacional pronostica que el sotrac econòmic a l’Estat espanyol i la resta d’economies desenvolupades continuarà durant el 2023. Així, l’organisme espera que el creixement de l’economia de l’Estat es quedi en l’1,2%, vuit dècimes menys que les anteriors previsions publicades al juliol. En cas de confirmar-se la dada, abaixaria nou dècimes les estimacions “prudents” en què la ministra d’Afers Econòmics Nadia Calviño va fonamentar els pressupostos generals de l’Estat, que arribaven a l’1,2%.
Les expectatives de creixement per a l’Estat de l’FMI van en línia de les d’altres institucions monetàries i financeres. Així, queden dues dècimes per sota de les del Banc d’Espanya (1,4%) i dues per sobre de les del BBVA (1%). Pel que fa a l’acceleració econòmica corresponent al 2022, el Fons espera que Espanya tanqui l’exercici amb una variació positiva del 4,3%, més d’un punt per sobre de la mitjana europea, i substancialment per davant d’economies com l’alemanya o la francesa, que volten el 2%.
Segons ha aclarit l’economista en cap de l’organisme, Pierre-Olivier Gourinchas, ha estat la bona reacció del turisme i el consum intern el que ha aconseguit aturar la desfeta econòmica que sí que han patit altres economies del continent. Tot i això, de cara al 2023, el PIB espanyol es veurà “llastrat per la crisi energètica, una menor demanda i més restriccions de la política monetària”. D’aquesta manera, tot i que la directora gerent Kristalina Georgieva demanava prudència als bancs centrals quant a la gestió del crèdit, l’FMI confirma que espera noves pujades de tipus d’interès.
Dins la Unió Europea, el sotrac s’estén als centres productius continentals. La mitjana dels 27, de fet, queda per sota de les xifres espanyoles, en concret en un creixement de l’1%, menys de la meitat del que el mateix FMI esperava a l’abril. Alemanya, una de les àncores continentals, entraria en recessió, amb una lleu contracció econòmica del 0,3%; mentre que Itàlia decreixerà un 0,2%. França, per la seva banda, es quedaria en un increment de l’activitat econòmica del 0,7%, cinc dècimes per sota de l’Estat.
Els grans mercats no es recuperen
La tendència que marquen les economies europees també es pot observar en grans centres de poder global, com els Estats Units o la Xina. Els Estats Units patirien una caiguda del seu creixement de set dècimes a final de 2022, fins a l’1,6%. El cop s’aprofundiria el 2023, quan el mercat nord-americà es quedaria en un creixement de l’1%, un 0,3% menys de l’esperat.
Els mercats emergents, com la Xina o l’Índia, també veuen les seves previsions retallades, si bé el volum relatiu de les seves economies fa que l’interanual sigui més elevat. A diferència dels països occidentals, la República Popular creixerà més el 2023 que el 2022: un 4,4% d’aquí a un any per un més humil 3,2% en tancar el present exercici. Ambdues estimacions retallen les de l’abril, en un 0,2 i un 0,1% respectivament. Per la seva banda, l’Índia creixerà per sobre del 6% en tots dos periodes, i manté de fet el 6,1% esperat per al 2023 per la baixa incidència de la crisi energètica sobre el país.
Inflació a l’alça
La continuada crisi energètica i la manca d’habilitat de les institucions econòmiques globals per abaixar els preus de consum han disparat les expectatives inflacionistes de l’organisme multilateral. Així, l’FMI espera que l’Estat tanqui el 2022 amb un IPC del 8,8%, un salt de més de tres punts respecte de les darreres estimacions, que la deixaven en el 5,3%. Quant als preus del 2023, tampoc baixen tant com s’esperava: si ara fa quatre mesos l’ens econòmic projectava un descens per sota del 2% per a finals del curs vinent, ara deixa l’índex en el 4,3%, també una variació positiva d’uns tres punts.
Altres economies de la zona queden en una situació similar a l’Espanyola, si no pitjor. Les projeccions per al mercat alemany deixen l’índex de preus el 2023 en un 7,2%, molt per sobre de la mitjana europea, que deixen en el 5,7%. Només França millora les previsions inflacionistes espanyoles, amb un 4,6% al tancament del curs vinent. Itàlia, per la seva banda, supera el llindar del 5%, amb 5,2 punts d’alça de preus a finals de 2023.
“Forta resiliència” espanyola
La ministra d’Afers Econòmics de l’executiu espanyol considera que les perspectives econòmiques de l’FMI “confimen la recuperació de l’economia espanyola”. Tot i les successives retallades el PIB i l’escletxa dels comptes espanyols amb les previsions de les principals entitats econòmiques de l’entorn, la titular d’Economia celebra la “fort resiliència de l’economia espanyola” en comparació amb uns socis europeus amb un sostre de creixement més baix. En declaracions des de Nova York, on es reunirà amb Georgieva demà mateix, Calviño ha defensat les seves projeccions, tot reiterant un “creixement fort” per enfrontar els reptes econòmics del 2023.
L’ampla escletxa entre les anàlisis de l’executiu espanyol i les de l’FMI, BBVA o el Banc d’Espanya són “completament normals” en la conjuntura econòmica actual, destaca la ministra, davant un “context d’elevada incertesa”. “El més important és el missatge que l’economia espanyola creixerà el 2023 molt per sobre dels països de l’entorn”, es felicita la vicepresidenta primera, tot argumentant que els PGE del 2023 van marcats per la “prudència i la responsabilitat fiscal”.
4 
