D’entre els diversos debats protagonitzats pel ministeri espanyol de la Seguretat Social durant el passat curs, el del règim especial del treball autònom (RETA) va ser un dels més tensos. Els canvis en les cotitzacions per als treballadors per compte propi, després de diverses propostes per part del ministre José Luís Escrivá –no totes ben acollides per les organitzacions del sector– han entrat en vigor aquest 1 de gener després d’un acord amb les principals organitzacions estatals, ATA, UPTA i Uatae. L’objectiu de la reforma, que les contribucions dels autònoms es concretin per ingressos reals, tot plegat amb un sistema de flexibilització en quinze trams que permet diversos canvis al llarg del curs.
El sistema, en espera d’aplicació des de la signatura de l’acord amb les organitzacions sectorials durant l’estiu, suposarà, segons el ministre Escrivá, una reducció de la despesa per a la meitat dels treballadors per compte propi de l’Estat espanyol. Els quinze trams establerts per la Seguretat Social oscil·len entre els 230 euros –per a aquelles persones amb ingressos reals per sota dels 670 euros– fins als 500 euros –amb un tram màxim de treballadors autònoms amb ingressos superiors als 6.000 euros–.
La taula de referència de cotitzacions, vigent fins al 2025, promet, en paraules del titular de Seguretat Social, “un important element d’equitat”: mentre que els quatre grups amb menor facturació veuran reduïda progressivament la seva aportació impositiva, els autònoms que generin uns ingressos reals per sobre dels 1.700 euros pagaran més cada curs que passi. En el cas dels superiors a 6.000 euros, la quota pujaria fins als 590 d’aquí a tres anys. La quota mínima fins al 2022, establerta en 294 euros, correspon ara al cinquè tram, el dels cotitzants amb ingressos nets d’entre els 1.300 i els 1.700 euros mensuals. Així, en endavant, els treballadors que facturin menys de 1.300 euros al mes veuran reduïdes les seves cotitzacions, mentre que els que superin el llindar esmentat de 1.700 veuran un increment progressiu de les quotes.
Més enllà de la cotització general, el nou model de referència per al treball autònom inclou també la tarifa plana per a aquells que inicien la seva nova activitat. Aquesta “tarifa reduïda” serà de 80 euros mensuals per a tots els treballadors que es donin d’alta al règim especial, i romandrà vigent durant els primers dotze mesos. Després, es podrà prorrogar en cas que els treballadors no hagi assolit rendiments econòmics superiors al salari mínim interprofessional.
Un càlcul a llarg termini
Com ha reconegut el mateix ministeri, el sistema definitiu de cotitzacions del treball autònom és “un treball en curs”. El “model definitiu de cotització per ingressos reals” promès per Escrivá no s’aplicarà, segons les seves previsions, fins a l’any 2032 –en acabar aquest primer període, l’any 2025, sector i administracions hauran de tornar a la taula de negociacions–. El canvi de model, però, és profund: fins aquest 1 de gener, els autònoms triaven la seva cotització sense importar els seus ingressos –que s’aplicaven fins al 84% dels treballadors del compte propi de l’Estat–. En endavant, la base de cotització sortirà d’un càlcul dels ingressos reals: el producte de la facturació total menys les despeses, amb una resta addicional d’un 7% de deducció genèrica.
Si bé això pot limitar la flexibilitat de cotitzacions dels autònoms, el model permet fins a sis canvis durant el curs, en funció de la previsió d’ingressos nets que en cada període estimi els treballadors. A final de l’exercici fiscal, però, es regularitzarà la quota segons els rendiments reals obtinguts i comunitats a l’administració tributària. D’aquesta manera, en cas que un treballador hagi cotitzat per sobre del que li correspondria segons els seus ingressos reals, la Seguretat Social hi tornaria la diferència.
El nou càlcul permet, en paraules d’Escrivá, solucionar una “anomalia” que patien els treballadors per compte propi fins al 2022. La baixa cotització triada per la majoria del col·lectiu acabava sent una llosa a llarg termini, especialment en les seves pensions. El ministre de Seguretat Social ha recordat sovint durant els darrers mesos la pèrdua comparativa de les prestacions per jubilació dels treballadors autònoms respecte dels empleats per compte d’altri –una escletxa de fins al 40%–. Una cotització ajustada als ingressos reals, assegura el titular del ram, equilibrarà la balança i limitarà les “repercussions negatives” sobre el poder adquisitiu a futur dels autònoms.
Un “bon primer pas”
L’acord per a la reforma de les cotitzacions del treball autònom ha estat, segons representants patronals, “fruit del diàleg social”. En aprovar-se la reforma a la cambra baixa, el president de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) Lorenzo Amor va celebrar el suport dels diputats a un sistema que “millorarà les prestacions dels autònoms” i reduirà les quotes dels que presentin rendiments nets inferiors als 20.400 euros anuals. El sí del Congrés a la convalidació del decret del govern espanyol pel qual s’establia el nou règim va significar “un missatge de tranquil·litat i confiança per als autònoms”, va assegurar el dirigent patronal després de la votació.
Els autònoms catalans, si bé celebren la direcció de les mesures, es reserven el judici davant la llarga mirada de la reforma. Durant una jornada amb el mateix ministre Escrivá, la presidenta d’Autònoms Pimec, Elisabet Bach, va lloar una reforma que considera “valenta”, si bé va reconèixer que “caldrà fer-hi seguiment per veure què funciona i què no”. La representant patronal, després de les converses amb el col·lectiu que van establir les bases per al nou sistema, l’ha definit com “un bon punt de partida que cal afinar molt més perquè respongui a les necessitats reals dels autònoms”.
Si bé des de Pimec valoren l’acord en si mateix, hi veuen, d’inici, certes mancances. La més rellevant, segons va destacar la mateixa Bach a l’estiu, és el tractament als autònoms societaris. Especialment crítics s’han mostrat amb la cotització de beneficis a les societats mercantils per part dels socis treballadors, una decisió que “genera un problema de desigualtat per al soci capitalista”. La presidenta de l’entitat empresarial, en aquest sentit, reclamava després de l’aprovació del sistema “un pas endavant en la protecció del col·lectiu”. Més enllà d’aquesta qüestió la patronal catalana ha posat el focus en l’elaboració d’un sistema de càlcul de la base de cotitzacions que “afini més”. Segons fa temps que demana Bach, cal que l’establiment de la referència de cotització “reflecteixi el que la persona autònoma s’emporta a casa, i no un càlcul per sortir del pas”.
