El potencial exportador de Catalunya continua escalant dins l’economia del país. Segons dades del Departament d’Empresa i Treball, les vendes a l’exterior de les empreses del país van escalar el 2021 fins al 33% del PIB català –més de 81.000 milions sobre els 244.000 a què va arribar l’economia del país el passat exercici–. Aquesta ràtio de facturació ja supera la de molts dels principals mercats europeus comparables: Catalunya exporta més respecte del seu valor econòmic que Suècia, Dinamarca o Portugal, alguns dels països de l’entorn amb economies i bases demogràfiques comparables.
L’augment del pes exterior de la indústria catalana ha continuat durant el 2022. El ministeri d’Indústria, de fet, ha tornat a confirmar-la com el principal motor exportador de l’Estat, amb una facturació exterior superior als 6.700 milions d’euros a l’agost. Aquesta quantia marca una acceleració del 17% en termes interanuals, i del 42,5% si es compara amb el darrer estiu abans de la pandèmia, abans del 2019.
Si bé Joan Romero, director executiu d’Acció -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament- reconeix que part d’aquest creixement es pot atribuir a l’augment dels preus industrials – l’IPRI català a l’agost patia un augment proper al 30% interanual-, la inflació no ho explica tot. Segons apunta el mateix Romero, tot i que la variació nominal –l’estricta quantitat facturada– “amaga un important efecte preus”, el pes exportador sobre l’economia és ja una “qüestió estructural” al mercat català. “La inflació ha fet pujar el preu de les exportacions, però també ha augmentat el PIB”, raona. Les vendes a l’exterior, doncs, creixen sobre el valor afegit total del país en termes reals.
Catalunya a la desglobalització
Abans de la pandèmia, recorda Romero, el potencial exportador de la indústria catalana estava “inserit dins les cadenes de valor globals”. Tant els productes B2B com els B2C entraven en processos que anaven de punta a punta del món. Ara, amb la fragmentació creada per la mateixa emergència sanitària i pels conflictes geopolítics despertats arran del conflicte a Ucraïna, moltes d’aquestes llargues cadenes s’han trencat. Amb els mercats disgregats, “l’empresa catalana ha d’estar present a tots ells”; un repte logístic majúscul, apunten des d’Acció.
“La multilocalització, ser a prop de les cadenes i els clients, cobra especial importància”, explica el director general. A banda dels contactes amb els clients, també esdevé essencial el contacte amb certes matèries primeres que, per la seva escassetat i el trencament de les connexions comercials entre alguns països, s’han encarit especialment. L’ERTO de Seat és un dels exemples clars d’aquest fenomen: la manca i l’elevat preu de xips i semiconductors obliguen una de les principals fàbriques de Catalunya a frenar la seva activitat. L’escassetat i pujada de preu, doncs, “preocupa especialment” les autoritats del país. “Pot anar a més, i segons com evolucioni la geopolítica encara pot tenir conseqüències més importants”, avisa Romero.
Digitalització cap al futur
La transformació digital, en un entorn conflictiu com l’economia global del 2023, esdevé indispensable per a l’èxit de les empreses exportadores catalanes. Romero posa especial èmfasi en l’adopció d’eines de comerç electrònic, no només cap al client final sinó també per a altres negocis. “Hi ha maneres de comercialitzar via e-trade que marcaran els mercats”, apunta el director general. “Creiem, però, que encara tenim un marge molt gran de millora”, no només en una digitalització cap a fora, sinó també dins la mateixa estructura empresarial. “Les empreses necessiten digitalitzar els processos i la part de producte, perquè una empresa internacional ha de ser eficient”, subratlla.
Tot plegat apunta cap a un futur prometedor de l’activitat exterior catalana, celebra el director general. Les xifres de creixement, però, no seran tan voluminoses com les dels darrers anys. Des d’Acció justifiquen l’alentiment primer per un “alentiment del comerç global” que afectarà tots els mercats; i després, per un efecte preus: en tant que s’espera que les autoritats internacionals acabin prenent les regnes d’una inflació encara desbocada, la baixada del cost dels productes farà també que els ingressos nominals creixin menys. “La tendència encara serà positiva, però no amb el mateix volum de creixement”, augura Romero.
2 
7 