L’enquesta trimestral de previsions econòmiques del Banc Central Europeu eleva les estimacions inflacionistes per als primers mesos del 2023. Les estimacions de l’índex de preus dels principals analistes econòmics del continent s’eleven, així, fins al 5,9%, una dècima més que les publicades durant el tercer trimestre d’enguany; mentre que les del 2024 acceleren fins al 2,7%, un creixement de tres dècimes. Així, els experts consultats per l’ens monetari allunyen un curs mes l’assoliment de l’horitzó de preus del 2%, l’objectiu estratègic dels principals bancs centrals. L’informe del BCE apunta, de fet, a que la inflació a l’eurozona s’estabilitzaria al 2,1% l’any 2025, i es mantindrien a llarg termini, fins l’any 2027.
Segons els economistes consultats pel Banc Central Europeu, l’augment de la taxa de preus al consum respon a una combinació de l’empitjorament de les expectatives d’evolució dels preus de l’energia, talment com han avisat les principals prestadores de serveis de l’Estat espanyol. Com en el cas espanyol, a més, la subjacent serà més elevada. També albiren efectes de segona onada de les pujades salarials, que s’han estabilitzat al conjunt de la Unió Europea.
Millor ocupacó
Tot i que les previsions inflacionistes no milloren respecte les darreres anàlisi del Banc Central, l’ocupació conserva una tendència alcista a llarg termini. Les estimacions dels experts apunten a un lleuger repunt de l’atur durant els primers mesos del 2023, fins al 7% –mig punt més que al novembre del 2022–, si bé en endavant s’espera una reducció progressiva fins al 2027, quan es quedaria al 6,4%
El PIB, sostingut
El creixement de l’activitat econòmica europea, que ha tancat el 2022 en nivells superiors a l’esperat durant els darrers mesos, es mantindria estable durant el 2023. El cop productiu per la pujada dels preus i l’esperable pujada de l’atur no arribaria encara al PIB, que no començaria a alentir-se fins després del curs entrant, amb una caiguda progressiva que acabaria a llarg termini en un creixement anual de l’1,7%.
