Tot Economia
Europa accepta la contesa global per la indústria verda

Les principals economies del planeta ja han mogut fitxa per concretar la seva transformació productiva. Després de la gegantina Inflation Reduction Act –un macropaquet de subvencions impulsat per l’administració Biden dotat de prop de 400.000 milions de dòlars per aplicar tecnologies netes a la indústria del país– i les ingents inversions xineses en renovar el secundari amb l’objectiu de superar l’estatus de fàbrica del món, Europa ha entrat a la contesa amb el que la cap de l’executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, ha anomenat “pla verd industrial”. Després d’una reunió de caps d’Estat i de Govern europeus el passat desembre que va evidenciar la inseguretat de les administracions sobre la salut de la producció al continent, Von der Leyen ha acceptat entrar a la contesa.

Si bé el paquet d’inversions no ha arribat a concretar-se, la mateixa presidenta de la Comissió Europea ha recordat els càlculs de l’Agència Internacional de l’Energia, que apuntava a un paquet de finançament d’uns 250.000 milions d’euros entre les necessitats per posar al dia la indústria europea. Aquesta xifra és substancialment menor a la que dedicarà durant els pròxims anys el govern dels Estats Units, que s’eleva fins als 369.000 milions de dòlars. Per la seva banda, l’any 2019, la Xina va ser el país que més va invertir en energies netes durant la darrera dècada, amb un terç del finançament mundial dedicat de la transició energètica –prop de 900.000 milions de dòlars entre el 2010 i el 2019, segons xifres oficials–.

Aquest Pacte Verd, que Von der Leyen ha introduït en societat en el marc del fòrum econòmic de Davos, pretén a més introduir “objectius clars” en la regulació europea: no només es tracta d’invertir, sinó de generar un marc normatiu adient per “assolir un teixit de zero emissions” a mitjà termini, especialment a partir del 2030. En aquest sentit, la Comissió prepara una nova norma, la Llei de la indústria zero net, en la línia de la Chips Act que buscava entrar en la contesa global pel mercat dels semiconductors. El paquet de subvencions, però, estarà limitat: segons ha apuntat la mateixa cap de l’executiu europeu, “només un grapat d’Estats membre el podran fer servir”. Aquesta limitació apunta, així, cap a la “creació d’un fons sobirà que eviti la fragmentació del mercat” europeu davant les agressives inversions nord-americanes i el seu impacte perniciós en la competitivitat de la indústria de la Unió.

Nova energia verda

De la mà d’aquesta iniciativa d’indústria zero net, Von der Leyen ha apuntat cap a certes escletxes de col·laboració internacional més enllà de les fronteres de la Unió Europea. Els mercats dels països membres són extremadament dependents dels productors asiàtics en el camp de les terres rares, així com altres matèries primeres, escasses a Europa però imprescindibles per a la fabricació de tecnologies clau com els parcs eòlics o l’emmagatzematge d’hidrogen. Així, i tot i la competència que acusen del govern nord-americà, la Comissió ha proposat la creació d’un Club de matèries primeres crítiques, una sort d’aliança internacional entre “socis d’idees afins”, com els mateixos Estats Units, per “reforçar col·lectivament les cadenes de subministrament i diversificar els proveïdors”; tot plegat amb l’objectiu de limitar la influència de la Xina sobre la capacitat europea per transformar la seva economia.

L'enviat especial per al canvi climàtic del govern nord-americà, John Kerry, a Davos / EP
L’enviat especial per al canvi climàtic del govern nord-americà, John Kerry, a Davos / EP

Relacions internacionals

Si bé Von der Leyen ha reconegut que el comerç internacional és “clau per a la reducció de costos de la nostra indústria”, ha acusat altres potències d’una certa deslleialtat cap al model de cooperació global. “Quan el comerç no és just, hem de respondre”, va etzibar al fòrum econòmic la presidenta de la Comissió, tot apuntant cap a una Xina que pretén atreure indústria de valor afegit “amb la promesa d’energia barata, baixos costos laborals i un entorn normatiu més permissiu”, combinat amb l’important paquet de subvencions que promet als seus empresaris. “No dubtarem a obrir investigacions si considerem que la nostra contractació o uns altres mercats es distorsionen per aquestes subvencions”, adverteix.

En aquest sentit, Brussel·les i Washington han apropat les seves posicions després de mesos de tensions al voltant de la distorsió de la competència que pot provocar la Inflation Reduction Act. El vicepresident econòmic de la CE, Valdis Dombrovskis, i la secretària de comerç de l’administració Biden, Katherine Tai, han mantingut reunions durant la setmana per tornar a bastir els ponts trencats per un paquet d’ajudes estatunidenc que des de la CE s’ha considerat “discriminatori i inacceptable”. Tot i que els dos responsables econòmics han optat per no evidenciar la col·laboració, Tai ha celebrat la porta oberta a “reforçar l’aliança estratègica” entre ambdues potències. “Quan la UE i els Estats Units treballen junts, fan història”, raona la secretària.

La postura nord-americana respecte de l’adaptació europea a les fallides de competència que pot generar la Inflation Reduction Act, però, continua sent dura. L’ex-vicepresident i actual enviat especial per al canvi climàtic John Kerry va animar des de la mateixa Davos als seus aliats transatlàntics a preparar el seu propi paquet de finançament. “La reacció dels altres països (a les ajudes nord-americanes) no ha de ser queixar-se per estar en una posició injusta; feu-ho també. Tothom ha de fer el mateix per accelerar aquest procés encara més”, apressa Kerry, apuntant cap a una col·laboració global en la transició verda de la indústria.

Més notícies
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen / Philipp von Ditfurth - dpa

Europa frena l’estat: només prorrogarà l’excepció ibèrica fins al desembre

Notícia: Europa frena l’estat: només prorrogarà l’excepció ibèrica fins al desembre
Comparteix
Brussel·les considera que l'excepció ibèrica només es podria prorrogar mentre estigui vigent el marc temporal d'ajudes per Ucraïna
Notícia: Europa frena l’estat: només prorrogarà l’excepció ibèrica fins al desembre - Mobile
Imatge del CEO d'Alphabet, Sundar Pichai / Greg Beadle - World Economic Forum

Google retallarà un 6% la seva plantilla amb 12.000 acomiadaments

Notícia: Google retallarà un 6% la seva plantilla amb 12.000 acomiadaments
Comparteix
Els acomiadaments massius serviran per "abordar l'afebliment de les condicions econòmiques"
Notícia: Google retallarà un 6% la seva plantilla amb 12.000 acomiadaments - Mobile
Imatge de la reunió de treball entre el conseller Roger Torrent i els responsables de FunPlus a Barcelona / Departament d'Empresa i Treball

FunPlus fixa a Barcelona la seu europea de desenvolupament de videojocs

Notícia: FunPlus fixa a Barcelona la seu europea de desenvolupament de videojocs
Comparteix
FunPlus crearà 120 llocs de treball a Barcelona en els pròxims 5 anys com a part dels plans d’expansió
Notícia: FunPlus fixa a Barcelona la seu europea de desenvolupament de videojocs - Mobile
El conseller delegat de Wallbox, Enric Asunción, en un esmorzar organtizat per Foment i PWC / ACN

Wallbox confirma als treballadors el primer ERO de la companyia

Notícia: Wallbox confirma als treballadors el primer ERO de la companyia
Comparteix
Els acomiadaments afectarien al 15% de la massa salarial i afectarà als quatre centres de treball catalans de l'empresa
Notícia: Wallbox confirma als treballadors el primer ERO de la companyia - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Observador a gener 21, 2023 | 13:13
    Observador gener 21, 2023 | 13:13
    Home-.... Si consideren la nuclear com a energia verda, ja em direu.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 21, 2023 | 20:35
    Anònim gener 21, 2023 | 20:35
    Considerant que la UE classifica com energia verda l'energia nuclear, ja podeu comptar en què consistirà el “pla verd industrial”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa