L’anuari econòmic comarcal de BBVA allunya la recessió de l’economia catalana. Segons apunta el document, tot i que el creixement d’exercicis anteriors és “insuficient“, el 2023 serà un “any de transició”, equiparable al 2021. El director de l’informe, el catedràtic emèrit d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver, considera que l’exercici serà “difícil, però en cap cas catastròfic” a l’economia del país.
Les estimacions de l’entitat espanyola apunten a “anades i vingudes” en el rendiment econòmic del país abans de recuperar els nivells anteriors a la pandèmia. L’estructura productiva i financera catalana vindrà condicionada per una economia espanyola que sí que entraria en recessió durant el 2023, tot i que serà “curta i molt poc intensa”.
En aquest sentit, l’entitat espera que, per acabar de tancar la crisi de la inflació, el BCE apugi substancialment els tipus d’interès. Segons Oliver, els 75 punts bàsics que encara marquen el ritme de la política monetària europea són un augment “extraordinàriament baix en comparació amb els nivells de preus” que pateix la Unió Europea. El llarg període de tipus zero que va precedir la guerra a Ucraïna va ser “insòlit”, segons l’economista.
Els serveis, motors de la recuperació
La “intensa recuperació” del sector serveis ha liderat el retorn a la solidesa econòmica de Catalunya. El valor afegit brut del sector dels serveis privats personals va créixer durant el 2021 un 7,8%,p pel 5,6% de l’alça de la resta de serveis privats. Les manufactures (7,1%) i els serveis col·lectius (3,8%) han acompanyat la recuperació durant els darrers exercicis, i hauran de liderar-la després de la “transició” del 2023.
El bon rendiment del sector, però, pot comportar un risc rellevant per a l’economia catalana. Segons Oliver, d’ençà de la crisi financera del 2008 Catalunya ha “esdevingut massa dependent del sector terciari”, el principal valor del VAB català. Fins i tot amb l’elevada dependència dels serveis, l’economia del país encara necessita “temps per reabsorbir els impactes de la pandèmia” -un procés encetat el 2021 però que s’ha truncat amb la guerra a Ucraïna i la posterior crisi econòmica-.
Barcelona, el territori que menys creix
La demarcació de Barcelona ha estat, segons les dades de BBVA; la que menys valor afegit brut ha aportat a l’economia catalana durant el darrer exercici, amb una acceleració econòmica de només un 5,5%. Les comarques tarragonines, a l’altre costat de la taula, van mostrar un alça en valor productiu del 7,4%, el més alt del país. Girona, amb un 6,7% de VAB, i Lleida, amb un escàs 5,8%, completen el mapa econòmic català.
Amb tot, la recuperació del producte interior brut anterior a la pandèmia no arribarà durant el 2022, segons Oliver; si bé quedarà a prop. Segons les estimacions del catedràtic, a finals de l’exercici “és possible que es freguin els nivells econòmics del 2019”. Tot i això, aquest retorn a la normalitat anterior a la crisi sanitària anirà per barris. Mentre que Barcelona o Girona el podrien assolir, les comarques de l’interior i la demarcació de Tarragona, més afectades per l’atzucac de la Covid, no ho aconseguirien.
16 
