Pressupostos. La paraula del mes en la política i empresariat català aquest trimestre. La pilota actualment està al terrat del president Pere Aragonès i de la nova consellera d’Economia, Natàlia Mas, a qui se’ls acaba el temps per presentar-los i aprovar-los abans que acabi l’any. Per aconseguir-ho volen el suport de Junts, que acaba de marxar de l’executiu i dels comuns, a qui han allargat la mà sempre que han pogut en les últimes setmanes. Aquest dimarts els republicans ho han tornat a fer en el debat sobre els pressupostos catalans que ha organitzat Pimec amb membres de quasi tots els partits de l’arc parlamentari.
L’encarregat ha estat Lluís Salvadó, diputat al parlament i membre de la comissió d’Economia i Hisenda, que ha demanat per activa i passiva el suport dels postconvergents, ara bé, Ramon Tremosa li ha recordat que no pot esperar el suport de Junts quan l’expulsió del seu partit de l’Executiu encara està calenta. En aquesta línia, Tremosa ha assegurat que la culpa de la sortida de Junts del Govern és d’Aragonès, ja que ell és l’encarregat de mantenir la unitat a l’Executiu, tal com ho va fer Quim Torra la passada legislatura. De fet, ha recordat que no es pot permetre apartar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ni fer fora a Jordi Puigneró de l’executiu i pensar que no hi haurà conseqüències dins de la coalició. Per l’altre cantó, Salvadó ha posat sobre la taula que plantejar una moció de confiança al debat de política general era del tot innecessari.
En canvi, qui sí que ha recollit en guant d’ERC per aprovar els comptes abans que acabi l’any ha estat el PSC, amb Alícia Romero, que ha posat a disposició els seus 33 diputats per tirar endavant els comptes sempre que els puguin negociar cara a cara. Salvadó també ha contestat la diputada socialista assegurant que ERC intentarà “contrastar si la voluntat del PSC és verídica” a l’hora d’aprovar els pressupostos de la Generalitat insistint, però, en veure abans la predisposició de Junts i apuntant també als Comuns, tal com ja va passar l’any passat. De fet, Salvadó ja ha anunciat que Mas començarà una ronda de contactes en les pròximes setmanes per conèixer les posicions dels partits.
El debat, ha estat moderat pel president de Pimec, Antoni Cañete, i també hi han participat Joan Carles Gallego (Comuns), Ignacio Martín Blanco (Ciutadans), Alejandro Fernández (PP) i Joan Garriga (Vox). L’únic partit que no ha participat del debat ha estat la CUP.
Una nova fiscalitat a Catalunya?
Per tal d’articular el debat, Cañete ha presentat als ponents tres grans eixos: fiscalitat, infraestructures i polítiques públiques. Tres dels eixos marcats com a clau per la patronal catalana dins dels comptes. En el primer d’aquests eixos, Tremosa ha apuntat que des de la seva formació aposten per una rebaixa de la fiscalitat i per no compensar el dèficit fiscal amb l’estat amb augments impositius, ja que el 90% dels ingressos provenen de transferències de l’Estat. És per això que ha reclamat, una vegada més, forçar una negociació de Llei orgànica de Finançament de les comunitats autònomes (Lofca) per acabar amb aquest dèficit d’una vegada per totes.
Des dels comuns, Gallego, ha advertit que la pròrroga dels pressupostos no pot ser una opció. Alhora, ha considerat que en fiscalitat l’objectiu de Catalunya ha de ser que hi hagi suficiència d’ingressos, ja que ens trobem 7 punts per sota de la mitjana Europea en aquest sentit i, per tant, abordar rebaixes fiscals no és prioritari. De fet, com Tremosa, ha demanat abordar la negociació sobre el model de finançament autonòmic per tal d’evitar dúmpings fiscals, tal com passa a Andalusia o Madrid.
A l’altre cantó s’han trobat Ciutadans i el PP, que han defensat una rebaixa dels impostos generalitzada. Martín Blanco ha reclamat eliminar l’impost de patrimoni i ha carregat contra el sistema impositiu català i contra el Govern al·legant que gasta supèrfluament en càrrecs públics i que podria adoptar una fiscalitat més business friendly. Una proposta molt semblant a la de Fernández, que considera la política fiscal un instrument incentivador de l’activitat econòmica i la competitivitat que a Catalunya està ara “al servei de voracitat fiscal absoluta” i que expulsa empreses, assegurant que els impostos de successions i patrimoni es basen en prejudicis ideològics antiempresarials.
L’aeroport torna a ser el protagonista
Pel que fa a les infraestructures, la fallida ampliació de l’aeroport ha tornat a centrar el debat en molts moments, com en els últims mesos. En aquesta línia, Romero ha insistit que, per al govern espanyol, Catalunya és una aposta en matèria d’infraestructures, criticant al Govern, i més concretament a ERC, per haver desestimat els 1.800 milions de l’ampliació del Prat o, per exemple, per haver donat l’esquena a la B-40 quan es va signar el conveni per a transferir recursos. Com a resposta, Salvadó, ha assegurat que el plantejament de Madrid sobre l’Aeroport va ser un ‘el prens o el deixes’, i ha demanat obrir un diàleg per a contrastar interessos.
Tremosa, per la seva banda, ha destacat l’arribada del cable 2Africa a Sant Adrià de Besòs i ha criticat que el corredor mediterrani “ni està ni se li espera” i que ha recordat que l’única capital de comarca no connectada amb fibra òptica és el Pont de Suert perquè les vies que hi arriben són estatals: “El tractament de Catalunya és gairebé de colònia”. Gallego també s’ha centrat en el sistema ferroviari català apostant per “fer un país de trens”. També ha apuntat que l’ampliació del Prat no és necessària si es construeix un model aeroportuari català connectant els diferents aeroports catalans.
Millorar l’FP i “sacsejar” l’administració
Sobre l’últim punt, el de les polítiques públiques, els partits han coincidit en la necessitat d’una sacsejada de l’administració. El PSC ha optat per estudiar quins serveis donen resposta adequada i ha reclamat una major concertació publicoprivada (PSC). ERC ha destacat la major eficiència del sector privat en molts àmbits i falta de coordinació entre oferta i demanda en formació professional. Junts ha defensat l’escola concertada a l’hora d’abordar el sistema de l’FP i els Comuns han apuntat als desajustaments en matèria de formació, per als quals ha apostat integrar acadèmia i empresa. Ciutadans ha demanat no deixar a un costat les empreses quan es parla de Formació Professional, i el PP ha demanat un pacte de rendes amb reformes.
5 
3 