Poques definicions de Xavier Trias són més acurades que “gestor”. En unes eleccions que el candidat planteja com un clar plebiscit -Ada Colau o no Ada Colau, intervenció o mercat- Trias aspira a representar les millors capacitats de la Barcelona del management, la que el Cercle d’Economia -i més encara el de Jaume Guardiola, més tècnic i polit ideològicament que els seus predecessors- ha projectat moderadament fins i tot amb els alcaldables de l’altra trinxera. No en va, el president de la institució ha aclarit només començada la darrera sessió dedicada al cicle electoral, que la seu del Cercle és “la casa de tots els candidats, però ho és de Trias una mica més”. El “candidat soci” ha entrat, com sempre que troba una audiència -i més una així d’amistosa- a tensar el binarisme de models, tot defensant el que anomena un “creixement econòmic intel·ligent i sostenible”. “El decreixement -que vincula al programa econòmic de Colau- porta a la pobresa, la desil·lusió i el desànim”, alerta.
A l’únic rival que sembla reconéixer, l’actual alcaldessa, enlletgeix el rebuig de qualsevol col·laboració especialment amb les regions més altes del sector privat. “Hi ha una política que advoca contra els poderosos i contra les elits”, avisa; enfront una gestió òptima que, apunta Trias, ha de buscar la col·laboració de totes les cantonades de la societat civil: Des de les grans empreses fins al potent tercer sector que reivindica com un dels grans valors de la ciutat -de fet, assegura, “el primer que faré com a batlle serà visitar la fundació Arrels”-. En contra d’una Ada Colau que durant la presentació del seu manifest identificava que ha governat per “uns quants, perquè després treu molts vots”, Trias torna a la gestió: “Necessitem una ciutat que governi per a tothom: diàleg i col·laboració publicoprivada”.
En un moment d’alta conflictivitat al voltant de les intervencions en mercats disparats -sigui el de l’habitatge o l’alimentari-, Trias rebutja una administració municipal “autoritària”. Si bé reivindica, com tots els candidats, el “lideratge” de la corporació municipal en moltes de les activitats necessàries per a la ciutadania, lloa la capacitat del sector privat per gestionar moltes de les activitats econòmiques que s’escapen de l’abast públic. Una millora de l’activitat privada -una ciutat econòmicament diversa: Industrial, turística i de serveis- ha de servir, a entendre de l’alcaldable, per fer de Barcelona una ciutat “de primera, i no low cost“. Contra els controls de preus, Trias reclama un model econòmic de ciutat que ofereixi retribucions prou elevades als ciutadans perquè es puguin permetre el nivell de vida de la capital del país. “Hem de competir en qualitat i no en preu, i fugir de qualsevol monocultiu”, assevera.
Com a bon gestor, Trias es mostra més crític amb l’execució que no pas amb la filosofia darrere de certes mesures. Com a exemple, la imposició del 30% d’habitatge assequible a les noves promocions residencials. “El 30% és una decisió benintencionada; però s’ha parat la construcció”, coincideix amb els empresaris del sector. Com en altres casos en què critica una mala execució tècnica, Trias commina Colau a “repensar la mesura, acordar com l’hem de variar”. La palanca per posar fi a la crisi dels preus del lloguer, imposa Trias, és “construir habitatge públic a preus assequibles” de la mà del sector privat. En aquest sentit, i amb la construcció publicoprivada al centre, exigeix una estratègia d’habitatge a llarg termini i consensuada, que miri “a 10, 15, 30 anys”, per solidificar la seguretat i la claredat en la relació amb les empreses.
Barcelona i el negoci global
La Barcelona econòmicament òptima que Trias programa sota el seu govern municipal és una ciutat i un mercat que mira al món i es gestionen des de casa. “Som la capital de Catalunya, que no ho és cap altra ciutat del món”, juga el candidat. En clara competència amb un Estat espanyol que busca imposar-se sobre els horitzons de la ciutat, l’alcaldable rebutja que “els interessos de Barcelona es decideixin sempre des de Madrid, on sempre sortim perdent”. De fet, i en fluida relació amb l’Àrea Metropolitana i amb el país en conjunt, Trias es col·loca en l’oposat absolut del “model de Madrid”. Acusa la capital de l’Estat d’esdevenir un forat negre que abandona l’Espanya buidada i, en contraposició, reivindica una “Catalunya en xarxa” -que creixi, operi i faci negoci amb i a través de Barcelona-.
Per millorar l’encaix de Catalunya i Barcelona en un mercat globalitzat, Trias insisteix que la millor palanca és l’Aeroport del Prat. “No podem estar presents al món sense un aeroport de primera”, lamenta el candidat, contrari al bloqueig de l’ampliació. La quantitat d’operacions, si bé ha d’augmentar, no és el punt central: “calen vols intercontinentals i connexions estratègiques” amb aquells mercats clau que poden elevar i generar sinergies amb una Barcelona, de nou, diversa en el terreny productiu. En aquest sentit, ataca frontalment l’actitud d’Aena i el seu president, Maurici Lucena, cap a les administracions catalanes i de l’Àrea Metropolitana -carregada, assegura, d’imposicions; i sense el diàleg necessari-. “Hem de valorar en conjunt i amb la societat civil com hem d’ampliar El Prat; Aena no pot actuar així”, reitera.
Més enllà de l’Aeroport, Trias ha posat sobre la taula una sèrie d’iniciatives promogudes pel consistori per exportar el valor econòmic barceloní. “Un alcalde ha d’anar pel món venent la seva ciutat”, reivindica el candidat. En aquest sentit, proposa la creació de Barcelona International, un “consorci publicoprivat que promocioni la marca Barcelona“. Al voltant de l’elevada capacitat d’un atractiu sector tecnològic, Trias pretén fer d’altaveu de la maquinària local amb l’objectiu d'”atreure talent i inversió estrangera de qualitat”. El “creixement intel·ligent i sostenible”, insisteix, va de la mà d’una administració que doni “seguretat jurídica a les empreses” mitjançant una relació propera però exigent. “Concerts, no subvencions; també exigència amb el sector privat”, conclou.
Superilles i mala praxi
Com a exemple de mala gestió al final d’unes bones intencions, Trias apunta a les superilles: En una curiosa coincidència analítica amb el diagnòstic de la CUP, considera evident que els lloguers de les zones peatonalitzades es dispararan, gentrificant la zona. “Si ho hagués fet jo ja estaríen dient que Trias és un pijo“, ha ironitzat el candidat. De nou, d’acord en esperit amb la pacificació de certs barris de la ciutat, rebutja que s’hagi de “castigar els cotxes i les motos”. Com en el cas de la construcció d’habitatge públic, el representant de Junts reconeix que s’han de pacificar els carrers, si bé lamenta una implementació fallida. “En la teoria, suprimir els xamfrans de l’Eixample funciona; però després on fas càrrega i descarrega?”, ironitza tot provant d’evidenciar la manca de concreció de moltes mesures del govern incumbent.
Contra la polèmica “ciutat dels 15 minuts” reivindicada pels comuns, Trias exigeix un model que permeti la llibertat de moviment per tots els districtes de la ciutat. “Hem de fer i promoure el transport públic, és cert; però un senyor de Nou Barris vol poder baixar a la Barceloneta”, reclama. Per acabar, però, Trias ha tornat a l’economia com a epítom de gestió. “La discussió que tinc amb la senyora Colau és sempre la mateixa: això només se soluciona generant activitat econòmica”, conclou, ovacionat pels seus companys del Cercle.
1 