El vencedor de les últimes eleccions municipals a Barcelona va ser Ernest Maragall. Aquest diumenge intentarà repetir aquesta fita per poder arribar, ara sí, a governar a la plaça Sant Jaume després que un pacte postelectoral entre els Comuns, el PSC i Manel Valls li impedís presidir el ple municipal de Barcelona. Els republicans arriben a la cita electoral amb un programa continuista que va portar el partit a aconseguir la presidència de la Generalitat, però adaptat a la capital de Catalunya.
Per la part econòmica Maragall, que repetirà tàndem amb Elisenda Alamany, aposta per potenciar l’accés a l’habitatge, governar el turisme i facilitar l’arribada de noves empreses i indústries a Barcelona. Ara bé, la gran revolució de Maragall és aconseguir totes aquestes fites de la mà de la concertació publicoprivada i liderant tots els actors necessaris per fer de Barcelona una millor ciutat els pròxims quatre anys. Per fer possible això, l’actual regidor i número 4 de la llista d’ERC per Barcelona, Jordi Castellana, explica al TOT Economia que la ciutat s’ha d’estructurar al voltant de tres grans eixos, la formació, el talent i l’habitatge. Al final, aquest triangle és el que ha de permetre organitzar el talent de Barcelona i poder explotar-lo en la bona direcció.
Canvi radical en el model de l’habitatge
Un dels pilars de la campanya de Maragall ha estat l’habitatge. La gran proposta en aquesta matèria ha estat l’anunci de la construcció de fins a 20.000 habitatges en els pròxims quatre anys a la ciutat. Una mesura que el mateix Maragall ja ha admès que només serveix per posar la primera pedra en la resolució del conflicte de l’habitatge a la ciutat. D’aquests pisos 8.000 serien destinats a habitatge assequible per tal de poder arribar a tenir un 15% d’habitatge social a la ciutat.
En aquest sentit, Castellana explica que Barcelona encara té molt sol disponible a la ciutat, sobretot al barri de la Sagrera, a la Marina del Prat Vermell i a la zona nord del 22@. A més també hi ha solars repartits per tota la ciutat que es poden usar. Ara bé, des de la Candidatura de Maragall també recorden que la construcció d’habitatges l’ha de capitanejar el consistori, però a través de pactes amb el sector privat. Per obtenir encara més habitatges disponibles una estratègia d’ERC és que tots els negocis que actualment es troben en pisos normals baixin a peu de carrer. Això obrirà portes a tenir més habitatge i també a aportar més dinamisme als carrers de la ciutat així com seguretat als vianants.
La problemàtica de l’habitatge va directament lligada a un altre dels conflictes més importants de la ciutat, el turisme. En aquest sentit, ERC buscarà recuperar tots els pisos turístics per a habitatge extingint-ne les llicències i considerant aquesta activitat com una de luxe en el terreny fiscal. Per tal d’aconseguir aquesta extinció, ERC s’ha compromès a fer un pla de xoc real contra els pisos turístics il·legals que inclogui la revisió d’ofici dels ja existents. A més també buscaran elaborar una ordenança municipal que reguli aquests habitatges turístics per tal de poder recuperar la funció d’habitatge d’aquests immobles.
Revertir els efectes negatius del turisme a Barcelona
Pel que fa al turisme, lluny d’apostar per una política de decreixement, Maragall i ERC es proposen “governar-lo”. Per tal de fer-ho, Castella explica que la seva idea és finançar la política turística de la ciutat a través dels ingressos provinents de la fiscalitat turística, especialment el recàrrec de l’impost turístic, que suposen uns 100 milions l’any per Barcelona. Aquests ingressos extra per a la ciutat anirien destinats a impactar positivament en aquells districtes més afectats pel turisme, com per exemple Ciutat Vella amb més mesures per a l’habitatge, la neteja o la seguretat.
Aquest nou mètode per conviure amb el turisme també hauria de portar la ciutat a avançar cap a un model de turisme més responsable. Això també anirà acompanyat d’un nou pla estratègic de turisme que prengui com a referència la capacitat de càrrega turística que la ciutat pot acollir anualment.
Un dels conflictes més importants relacionats amb el turisme, sobretot els últims mesos, és l’afectació dels creuers a Barcelona. En aquesta línia Castellana exposa que la intenció dels republicans és desconnectar tots aquests visitants de Ciutat Vella i repartir-los millor per la ciutat oferint alternatives reals. Tot i que la idea principal és aconseguir que les companyies creueristes apostin per Barcelona com el port base de les seves ofertes amb la intenció que els turistes passin diversos dies a la ciutat, que provocaria augmentar la qualitat i la despesa de la visita.
Apostar pel comerç de proximitat
En matèria de comerç, que representa el 15% del PIB de la ciutat, els republicans se centraran en tres grans guies: mantenir el comerç de proximitat, actualitzar la xarxa de mercats municipals i afrontar els nous reptes del sector, com per exemple la proliferació del comerç electrònic. En aquest sentit, Castellana explica que en l’últim mandat ha faltat una “estratègia seriosa de ciutat” en el que és l’última milla i que s’ha de seguir lluitant per evitar el màxim el repartiment a domicili per evitar viatges extra. En aquest sentit, considera que amb la Taxa Amazon hi ha molt “marge per recórrer”, com per exemple la millora de la distribució urbana de mercaderies definint “estratègies que incentivin els punts de recollida”, per tal de fomentar la mobilitat sostenible i el petit comerç.
Alhora, per l’altre costat des d’ERC es proposa promocionar el comerç de proximitat al llarg de tot l’any amb plans d’especialització comercial per a totes les zones de la ciutat amb un teixit feble i l’agilització dels tràmits. Això s’entronca amb la voluntat de “limitar el monocultiu comercial o turístic” a les zones especialment tensades i impedir el retorn de la venda il·legal ambulant a l’espai públic proporcionant alternatives professionals.
Fiscalitat i Empreses
Pel que fa a l’impuls del teixit empresarial de la ciutat ERC buscarà, si acaba aconseguint l’alcaldia, reindustrialitzar Barcelona i que el sector secundari acabi aportant el 15% del PIB de la ciutat. Per fer-ho, la seva proposta és la política industrial de la ciutat al Pacte Nacional per la Indústria i, de retruc, transformar el model industrial de Barcelona. Aquesta nova indústria hauria de portar la ciutat a accelerar la transició climàtica i digital i augmentaria la productivitat aparent del treball i produint de manera més sostenible.
Pel global del sector empresarial, Castellana explica que la intenció del que seria el futur govern d’ERC és acompanyar les empreses de la ciutat, sobretot les més petites. Per fer-ho es proposa crear una estratègia específica per facilitar el creixement les pimes de la ciutat, que suposen el 99% del teixit empresarial de la ciutat. Per l’altre costat, ERC es proposa atreure noves inversions productives a la ciutat aprofitant el gran atractiu de la ciutat.
En matèria de fiscalitat, tot i que el model de finançament local limita les possibilitats de desenvolupar polítiques des de l’Administració local, ERC aposta per buscar i generar un model de fiscalitat per Barcelona més progressiu i verd. A més, creuen que una millor fiscalitat de ciutat és eina per poder tenir els recursos suficients per afrontar amb les màximes garanties els principals reptes de ciutat i la beneficiï.
En aquesta línia Castellana recorda que Barcelona no és, ni de lluny, una ciutat cara dins de l’estat, i que encara hi ha camp per recórrer en aquesta matèria. Això no vol dir augmentar impostos a tort i a dret, sinó ser més exigent, però alhora premiar tots aquells conciutadans que facin bé la feina. Per exemple amb el nou pacte per la sostenibilitat que actualment proporciona 10% de bonificació en la taxa de residus per a totes les empreses que hi estan adherides, ERC seria més exigent a l’hora d’obtenir la bonificació, però aquesta seria superior al 10% actual. O ser molt més exigents amb les taxes relatives a l’ocupació de l’espai públic com el de terrasses. A més, el número 4 de la llista de Maragall també recorda que també es podrien adequar i adaptar millor com per exemple el de plusvàlues, el d’activitats econòmiques o el d’obres.
5
