Les propostes més disruptives del panorama polític català sempre van a càrrec de la CUP. L’esquerra independentista catalana sempre arriba a les eleccions amb un programa que busca trencar l’statu quo establert les últimes dècades, sobretot des del punt de vista social i econòmic. Aquestes eleccions municipals no són una excepció.
Si llegeixes el programa electoral de la CUP, especialment en el pla econòmic, és fàcil de veure que proposen una esmena a la totalitat del model econòmic que s’ha proposat a la ciutat, especialment des de les olimpíades del 1992. En aquesta línia el número dos de la candidatura barcelonina, Jordi Estivill, assegura al TOT Economia, que la proposta de l’esquerra independentista és fer una “transició econòmica total” a la ciutat, ja que el “model econòmic de Barcelona està caducat” en tots els sentits perquè està “basat i determinat per les lògiques capitalistes”, caracteritzat pel monocultiu turístic de la ciutat. En l’opinió de la CUP, la pandèmia hauria estat un bon moment per canviar la dinàmica econòmica de la ciutat, però es van trobar que l’ajuntament dirigit pels comuns i el PSC “es va llançar” a tornar a subvencionar el sector turístic ampliant les terrasses, bonificant diverses taxes i recuperant grans esdeveniments com el MWC o la Copa Amèrica.
Contra tot aquest sistema implementat fins ara, l’esquerra independentista aposta per un gir radical en l’àmbit econòmic. En primer lloc, reclamen i proposen, un sistema que busqui la relocalització econòmica en lloc d’apostar per la captació de capital estranger. A més aposten per tancar les cadenes de producció el més prop possible i passar de fer promoció econòmica a una “planificació econòmica basada en la satisfacció de les necessitats col·lectives de la classe treballadora”.
Per fer possible tota aquesta transició econòmica la CUP proposa “captar” parts dels beneficis de la indústria turística augmentant els impostos al sector i recuperant per a l’Ajuntament la gestió del bus turístic a més, també en el camp del sector serveis, reclamen dimensionar el pes de l’hostaleria a la ciutat i limitar les llicències d’activitat. En el sector empresarial proposen buscar una “reindustrialització no contaminant” de la ciutat i reintroduir l’activitat agrícola i ramadera a Collserola. Per últim, reclamen aturar d’una vegada per totes la despesa pública en la captació d’inversió estrangera i grans esdeveniments i, com a contrapunt, tendir cap a l’autosuficiència.
Afrontar el decreixement turístic
Una de les activitats econòmiques que més aporten al PIB de Barcelona és el turisme. Milions de persones visiten la capital catalana any rere any i aquesta activitat és la que vol limitar amb més intensitat l’esquerra independentista. De fet, Estivill crida a afrontar d’una vegada per totes el decreixement turístic, ja que no té cap sentit que el turisme a Barcelona creixi de forma “il·limitada” en els pròxims anys. De fet, el número dos de Basha Changue recorda que el sector turístic és “poc redistributiu”, ja que no aporta pràcticament cap valor afegit i destaca per oferir salaris molts baixos als treballadors.
En aquesta línia, la CUP destaca que aquest turisme massiu que rep Barcelona, uns 28 milions de persones cada any abasn de la pandèmia, “expulsa els veïns” dels diferents barris de la ciutat, provoca que el cost de la vida augmenti, així com el preu de l’habitatge. Conseqüències, defensen, nefastes per a la vida a la ciutat. De fet, des de la CUP també proposen realitzar un estudi per tal de calcular la capacitat turística que pot suportar la capital catalana sense afectar la vida dels veïns i marcar la xifra final com el topall al volum de turisme que es rebi anualment.
Per revertir aquesta situació, els cupaires proposen tancar immediatament els habitatges i apartaments d’ús turístic per tal de poder destinar-los a pal·liar el greu problema de l’habitatge que pateix Barcelona. Aquesta seria la mateixa solució que viurien els albergs juvenils i les residències estudiantils que s’usen com a allotjament per als turistes. Tot plegat hauria de deixar de donar tanta prioritat a l’allotjament per a turistes i beneficiar els barcelonins. Ara bé, per tal que decreixi el turisme el que es necessita, en primer terme, és provocar que no hi hagi la possibilitat que aquestes persones arribin a la ciutat, per això des de la CUP proposen reduir considerablement el volum de vols i creuers turístics que arriben a Barcelona cada dia. A més, també busquen que s’imposi un límit d’aforament anual als monuments i equipaments de la ciutat, com ara la Sagrada Família o la Casa Milà. Aquestes mesures no se les han tret de la màniga els cupaires, sinó que ja estan actives en altres grans ciutats turístiques com Venècia o Roma.
Ara bé, aquesta reducció de la importància substancial del turisme a la ciutat no es fa per què sí. Estivill explica que aquest pla per reduir els visitants haurà d’anar acompanyat d’una profunda reformulació del model Barcelona i la creació de llocs de treball dignes per substituir els que es perdran amb la caiguda del turisme. En aquest sentit, asseguren que transformar allotjaments turístics en residències o centres de dies o la utilització d’apartaments per cobrir l’emergència en matèria d’habitatge necessiten i requereixen més i millors treballadors dels que ocupa actualment el turisme a Barcelona. En definitiva Estivill assegura que “la lluita contra l’especulació turística” ha de beneficiar els veïns de la ciutat.
Més progressivitat fiscal
Un punt que no s’acostuma a publicitar gaire des de les formacions polítiques són les propostes fiscals perquè són incòmodes d’escoltar normalment. En aquest sentit, la CUP mai s’ha amagat la seva intenció d’augmentar la recaptació, sobretot a les classes socials més elevades. De cara al govern municipal, encara que hi ha poc marge de maniobra, l’esquerra independentista creu que hi ha molt marge per establir un sistema fiscal de ciutat més progressiu.
Un clar exemple que apunta Estivill, és amb l’impost sobre els béns immobles (IBI). De fet, considera que podria ser molt més ambiciós i poder recaptar molts més diners per revertir-los en polítiques socials. En aquest sentit, creu que s’hauria de descongelar l’impost i que aquells habitatges que no són una residència principal se’ls hauria d’augmentar un 150% aquest impost.
Un altre dels objectius fiscals de la CUP és amb la taxa sobre les terrasses. La CUP apunta que s’hauria d’impulsar una ordenança de terrasses més restrictiva i amb criteris d’arrelament al barri, de condicions laborals i de garantia d’atenció en llengua catalana. A més, retirarien totes les llicències de terrassa atorgades a conseqüència de la pandèmia. A més, retirarien l’exempció del 75% de l’impost que encara està vigent des de la covid.
Com a tercer exemple, Estivill, també recorda que l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) podria donar per més. En aquesta línia proposa “taxar de forma més clara” diverses activitats que es donen a la ciutat com el turisme o aquelles que són més contaminants. Una d’aquestes, per exemple, és la Taxa Amazon, sobre la que considera que “es queda curta”, ja que no hauria de tenir un import màxim, per exemple. De fet, des de la CUP el que ens agradaria és buscar una fórmula per augmentar-la i mirar com revertir allò que es guanya en el petit comerç de la ciutat.
Contra la catifa vermella a empreses i grans esdeveniments
Davant del decreixement del turisme a la ciutat, s’han de plantejar alternatives, una potencial opció que estan oferint tots els partits és l’impuls empresarial de la ciutat. Ara bé, com amb tot, la CUP aporta la nota crítica. En aquest sentit, Estivill comenta que cal encetar un debat sobre la capacitat que té la ciutat per seguir absorbint empreses sense cap mena de límit clar a l’horitzó. De fet, aquesta política, recorda, aprofundeix en la desigualtat territorial que viu el país. En aquest sentit, lamenta que en els últims quatre anys els comuns hagin “cedit” l’economia de la ciutat al PSC, més concretament a Jaume Collboni.
En aquest sentit, la crítica de la CUP també apunta a l’“catifa vermella” que la ciutat ha posat a les empreses tecnològiques que capten estrangers per venir a treballar a la ciutat amb salaris molt més alts que els veïns de la ciutat, una situació que genera un clar desequilibri. En aquesta línia, Estivill carrega contra les polítiques de captació de talent estranger, preguntar-se si el que Catalunya genera no és suficient per contribuir al teixit empresarial de la ciutat.
Dins d’aquest sistema empresarial també s’hi poden incloure els grans esdeveniments i congressos que anualment visiten Barcelona, com per exemple el MWC o l’ISE. Uns congressos que l’any que ve hauran de conviure amb la celebració de la Copa Amèrica de Vela. Com ja han denunciat des de fa anys, la CUP té una posició crítica sobre l’atracció d’aquests tipus d’esdeveniments a la ciutat considerant que és “pa per avui i gana per a demà”. Sobre la Copa Amèrica, Estivill ho compara amb “la València de Rita Barberà” i lamenta que un símbol així acabi aterrant a la Barcelona d’Ada Colau.
Per aprofundir en les crítiques sobre aquesta competició, Estivill recorda que Barcelona patirà un augment de 1.500 treballadors durant els mesos que duri la competició i que la ciutat rebrà més d’un milió de turistes addicional que suposaran una gran pressió pel litoral de la ciutat en l’àmbit de l’habitatge, per exemple. Alhora, considera que les administracions han estat molt opaques amb la inversió realitzada per atreure la competició a Barcelona.
Cal més efectivitat en la política d’habitatge
Aquesta arribada de treballadors per la Copa Amèrica podria dificultar un dels altres problemes que té la ciutat, l’habitatge. No és cap secret que cada cop costa més accedir a un habitatge a un preu més o menys digne a Barcelona. En aquest sentit, Estivill admet que des dels ajuntaments és complicat posar fil a l’agulla a l’emergència de l’habitatge que viu la ciutat, ja que la majoria de competències en la matèria les té o bé l’estat o bé la Generalitat. En aquest sentit, el candidat de l’esquerra independentista considera que la nova llei de l’habitatge “es queda curta” i és per això que hi estan en contra.
Per intentar solucionar aquest conflicte, la CUP proposar topar de forma efectiva els lloguers, i fins i tot rebaixar-los en alguns casos. Alhora, també apunta que fa falta augmentar el parc públic d’habitatge de la ciutat i per fer-ho el pressupost en la matèria i accelerar el ritme de construcció. En aquesta línia Estivill apunta que Barcelona podria disposar d’un parc públic d’habitatge del 25%, però va lamentar que amb els anys aquest estoc es va anar venent. Per últim, el candidat carrega contra la gestió de l’habitatge dels últims vuit anys, assegurant que la política dels comuns ha estat un fracàs o molt poc efectiva en aquesta matèria i la poca autocrítica d’Ada Colau al respecte.
9 
1 