Les eleccions municipals d’aquest maig són, més que cap altra, una confrontació de models al principal emplaçament del país, Barcelona. Després de vuit anys d’estada a l’Ajuntament de Barcelona en Comú, amb Ada Colau com a batllessa, tots els partits que aspiren a representació es dibuixen en contra del seu model. El retorn de Junts al llegat de Xavier Trias s’oposa al govern actual en qüestions com la mobilitat o la relació amb el sector privat de la ciutat; mentre que Ernest Maragall, des d’Esquerra Republicana, fa equilibris per mantenir un perfil progressista, amb mesures compartides amb la mateixa Colau, sense lligar-se a la seva plataforma. Jaume Collboni, que va abandonar el govern local poc abans de la campanya, vol esdevenir la cara visible de la Barcelona innovadora, la de la digitalització i l’ecosistema start-up; mentre la CUP busca, de la mà de Basha Changue, recuperar regidors quatre anys després d’haver quedat fora per “revertir la dretització” de les polítiques municipals. Tot plegat amb la dreta i l’extrema dreta espanyolista ignorant l’economia per exacerbar els problemes de seguretat.
Els eixos programàtics de l’economia de Barcelona
Les successives crisis dels darrers cursos han generat una sèrie d’escletxes que han afectat profundament la política municipal. L’emergència de l’habitatge, sobre les esquenes d’una llei estatal que vol ser hereva d’una catalana ja sense efecte, recorre els programes de tots els candidats -de l’impuls de la construcció a la rehabilitació residencial, passant per una millora dels sous que faci que els exorbitants preus del lloguer siguin més assumibles per als barcelonins-. El retorn del turisme després de la pandèmia tampoc no ha generat cap mena de consens, i una millora de la qualitat del visitant xoca contra models que busquen la fi de la “massificació”. El negoci es creua amb la mobilitat en els posicionaments respecte de l’ampliació de l’aeroport, així com la pacificació d’algunes de les principals artèries de la ciutat. Tot plegat travessat per la diversificació del model productiu de la ciutat, esdevinguda icona de la nova indústria 4.0 al sud d’Europa.
