El “llarg camí” de la pujada de tipus d’interès que va anunciar la presidenta del Banc Central Europeu Christine Lagarde obrirà aquest dijous un nou capítol. L’organisme encarregat de la política monetària europea prepara un tercer encariment del preu del crèdit en només quatre mesos, d’acord amb el full de ruta establert després de la darrera reunió formal de l’entitat. La mateixa Lagarde va aclarir, després de la pujada de tipus més elevada de la història del continent, que quedaven “més de dos i menys de cinc” augments, depenent de l’avenç de l’espiral inflacionista. Els preus, però, no s’han moderat, i el BCE torna a agafar-se a les tesis dels falcons amb un nou enduriment de l’accés als préstecs a la Unió. Un nou impuls de 75 pbs deixaria els tipus per sobre dels dos punts, el seu nivell més elevat en més de 10 anys, després d’un llarg període en negatiu.
Les darreres estimacions econòmiques dels principals òrgans i agències d’anàlisi apunten, de fet, en aquesta direcció. Ja a principis d’octubre, Bloomberg va preveure uns tipus d’interès europeus en el 2,75% en acabar l’any; la mateixa xifra que es pot trobar en els escenaris conjunturals projectats per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) espanyola. Per complir aquests pronòstics, l’alça hauria de repetir-se per tercer cop a la reunió que celebrarà el BCE al desembre. Així, el preu dels préstecs se situaria en el nivell més alt des del 2011, just abans de la debacle financera que va forçar la mà de l’entitat per salvar l’euro. A diferència de la gran prova de força de Mario Draghi, ara Europa manté actiu el programa ITP de compra de deute, que evita que la prima de risc dels membres es dispari com ho va fer ara fa una dècada.
Tot i que Lagarde no va voler tancar un roadmap de pujades a principis de setembre, sí que va anunciar una aproximació conjuntural. “Valorarem les xifres reunió a reunió”, apuntava llavors la presidenta, tot reiterant la necessitat d’arribar a un equilibri en el control monetari. L’índex de preus de consum de l’Eurozona, a ulls del Banc, justifica un altre moviment agressiu: a finals de setembre, la inflació al continent continuava disparada, amb un 9,9%. El fallit control de preus de l’energia manté la corba en màxims, i les institucions monetàries de la Unió reiteren l’aposta pel refredament econòmic com a solució prioritària. L’encariment general és, segons les estimacions financeres, el principal motor de la caiguda del PIB que deixaria en recessió algunes economies europees, entre elles l’espanyola, durant els pròxims sis mesos.
Ningú escolta el Banc Mundial
L’aval per a l’agressiva política monetària del BCE va sortir de les més altes esferes de les finances globals. Tant la directora gerent del Fons Monetari Internacional, la búlgara Kristalina Georgieva, com el president del Banc Mundial, David Malpass, van afanyar l’estiu als grans bancs centrals a disparar els interessos per refredar els seus mercats. Després de les grans pujades implementades pels tres principals bancs occidentals, que no van aconseguir controlar la inflació, els líders d’ambdues entitats mundials es van fer enrere. En una recent compareixença, tant Georgieva com Malpass van alertar les institucions monetàries contra “enduriments excessius” en la gestió del crèdit. Com ja venien avisant entitats financeres i monetàries nacionals, un alentiment excessiu de l’activitat econòmica multiplica el risc de recessió, i el Fons Monetari Internacional ha acabat arribant a la mateixa conclusió. Frankfurt, però, no sembla haver pres en consideració els avisos globals, i torna a entregar-se als falcons.
Les hipoteques, disparades
El mateix Banc Central Europeu reconeix que, en els pròxims mesos, alguns mercats començaran a notar alentiments profunds. El mercat de l’habitatge, apunta la institució, notarà una “caiguda substancial” per l’encariment del crèdit. L’Euríbor, l’indicador de referència per a les hipoteques al continent, ha pujat de la mà dels tipus, i ja frega el 2,8%, el seu nivell més elevat des de la crisi financera del 2008. Catalunya n’és exemple: el passat mes d’agost se’n van donar un total de 6.208, el que suposa una caiguda del 12,6% intermensual, coincidint amb el primer mes complert amb la primera pujada de tipus, el juliol passat. Amb tot, el valor mitjà d’una hipoteca demanada a Catalunya durant l’agost va ser de 165.447 euros, mentre que al conjunt de l’estat va ser de 145.287 euros.
Pel que fa al tipus d’interès mitjà de les noves hipoteques durant l’agost va ser del 2,52%, dues dècimes més alt que al juliol, i van tenir un termini de 24 anys. Si mirem el global de totes les hipoteques, el tipus d’interès mitjà va ser del 2,85% per a les hipoteques sobre habitatges a tipus fix i del 2,37% per a les de tipus variable. Durant l’agost es van registrar 10.095 hipoteques amb canvis en les seves condicions, el 29,9% de les quals pels tipus d’interès.
Les barbes dels veïns
Els miralls del Banc Central Europeu, el Banc d’Anglaterra i la Reserva Federal dels Estats Units, tot i que han aplicat mesures similars, mostren resultats marcadament diferents. Després del terratrèmol polític -i celebració econòmica- de la caiguda de la ja exprimera ministra Liz Truss, s’espera que el banc central britànic torni a apostar per una pujada de tipus substancial. La disparada inflació ha forçat la mà de l’ens dirigit per Andrew Bailey i, segons ha publicat avui Reuters, l’alça del novembre pot trencar la barrera dels 75 punts bàsics i enfilar-se fins a l’1%. Les mateixes estimacions del Bank ja situen a llarg termini el preu del crèdit per sobre del 5%, tot plegat amb l’objectiu de controlar l’alça de preus.
Les grans potències mundials que flanquegen Europa, els Estats Units i la Xina, no pateixen indicadors tan ombrívols. Davant la recessió tècnica europea, els governs de Xi Jinping i Joe Biden poden celebrar acceleracions del PIB superiors a les esperades. Els 3,9 punts que ha crescut l’economia del gegant asiàtic superen en un 0,5% les optimistes estimacions de les administracions regionals; mentre que la malmesa economia estatunidenca dona la volta a sis mesos de caigudes entre el 0,6 i l’1,6% ha crescut en prop de tres punts durant el tercer trimestre. La Fed, però, planteja una nova pujada de tipus a curt termini, que portaria el crèdit del país a voltar el llindar del 4%. La moderació dels tipus no sembla arribar; la recessió, però, ja sembla una realitat. La pròxima reunió de política monetària del BCE s’espera per al 15 de desembre.
