L’any 2022 va ser complicat en l’àmbit econòmic. Les pertorbacions es van anar succeint una darrere l’altre fins a arribar a un punt d’incertesa quasi total. Ara bé, aquesta situació es va anar moderant en l’última part de l’any, però no va evitar que el 41,1% dels economistes catalans considerés que l’economia del país està pitjor que fa un any. Aquestes dades s’extreuen de l’última enquesta de situació econòmica feta pel Col·legi d’Economistes que també mostra com el 29,5% dels professionals pensen, per contra, que l’economia ha millorat en aquest 2022 mentre que el 27,1% pensa que l’economia catalana està igual que el 2021. En aquesta línia, l’Índex de Confiança dels Economistes envers l’economia catalana s’ha situat en el 5,05 sobre 10 i la nota per a l’economia espanyola és de 4,86. Aquesta dada sintetitza el sentiment dels col·legiats davant de la situació econòmica general tenint present tots els factors que hi incideixen.
Pel que fa als principals problemes que afecten l’economia catalana, els economistes la inflació com el principal problema juntament amb els costos de producció, assenyalat pel 60,3% dels enquestats. En el segon lloc apareix el dèficit fiscal, apuntat pel 37,4% dels economistes, seguit dels preus del gas, petroli, carburant i altres matèries primeres.
En la mateixa enquesta el Col·legi ha consultat el grau de preocupació sobre l’impacte negatiu de l’augment de preus i costos, els efectes que puguin derivar-se de l’evolució de la guerra entre Rússia i Ucraïna i les pujades de tipus d’interès, qüestions que segueixen provocant una gran intranquil·litat. Sobre aquestes tres grans pertorbacions sobre l’economia, els economistes consideren que és preocupant l’impacte
negatiu que poden tenir en l’economia del país els increments de preus i costos que s’estan produint. Concretament, un 59,2% declara mostrar-se preocupat per aquest problema, mentre que un 38,4% diu estar-ne molt preocupat. Pel que fa als efectes de la guerra d’Ucraïna, un 68,4% diu que està preocupat i un 24,8% que està molt preocupat. I en relació amb la intranquil·litat sobre la pujada dels tipus d’interès, un 60,5% mostra preocupació i un 25,8% molta preocupació.
Què s’ha de fet per combatre la inflació?
Una part important de l’enquesta s’ha destinat a preguntar sobre les potencials mesures per intentar combatre l’elevada inflació que vivim. D’entre les diverses alternatives plantejades pel Col·legi, els professionals ha considerat que les reformes estructurals del sistema que afavoreixin l’augment de la productivitat són la mesura més eficaç per lluitar contra l’augment de preus a Catalunya, segons el 47,7% dels enquestats. Li segueixen el control dels factors d’oferta que estan pressionant a l’alça la inflació més eficaç (46,3%) i l’acceleració de la millora de l’eficiència energètica (45,6%). També s’han apuntat com a possibles accions un pacte de rendes i altres mecanismes que evitin l’espiral preus-salaris (42,9%), l’impuls de plans per reduir l’impacte dels costos energètics per a empreses i famílies (34,4%) o l’establiment de mesures fiscals que afavoreixin les empreses i famílies més afectades (28,1%).
Una altra de les qüestions que ha centrat l’enquesta han estat els nous impostos temporals imposats pel govern espanyol al sector energètic, les entitats financeres i les grans fortunes. D’entre els enquestats, el 60% dels economistes es mostra favorable a l’establiment d’un gravamen temporal sobre les grans empreses del sector energètic, mentre el 33,1% hi està en contra. Pel que fa a les entitats financeres, el 53,9% està a favor i un 39,5% en contra. I amb relació a l’impost temporal de solidaritat sobre les grans fortunes, el 58,9% és partidari i el 35,3% no. Del que es pot extreure que en general els economistes veuen amb bons ulls les noves mesures imposades per l’estat per intentar moderar els preus.
Previsions de creixement a l’alça i allunyament de la recessió
El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha aprofitat la roda de premsa per valorar la situació econòmica i de les perspectives de cara a aquest 2023. Abans de donar xifres, però, Puig de Travy ha recordat que el 2022 ha estat especialment marcat per les conseqüències de la invasió de la guerra a Ucraïna, desencadenant la crisi energètica i l’encariment de les matèries primeres a escala global. Ara bé, mirant el got mig ple, Puig de Travy ha destacat que “en el context europeu, Espanya es troba comparativament ben situada gràcies a la menor dependència del gas rus, la notable capacitat de regasificar gas natural liquat i la capacitat més gran de recórrer a fons europeus”.
Així i tot, el degà del CEC ha admès que “la nostra economia no és immune a l’augment de preus del gas ni a l’increment més intens del que s’esperava dels tipus d’interès”. En aquesta línia, el degà dels economistes ha assenyalat que el fort augment de la inflació ha erosionat l’estalvi heretat de la pandèmia, però també ha apuntat que, malgrat que l’economia s’està alentint, “sembla que s’està allunyant la recessió tècnica”. Així mateix, ha subratllat que “els resultats de finals del 2022 són millors dels que s’esperaven” i que “les previsions de creixement per a l’economia espanyola pel 2023 són positives, una de les millors de la UE”.
En aquesta línia Puig de Travy ha afirmat que espera que el Banc Central Europeu “calibri correctament l’impacte de la política monetària, amb l’objectiu de no malmetre el cicle de recuperació”. També ha afirmat que “la indústria és fonamental pel progrés de la societat, pel benestar de les persones i pel desenvolupament del territori” i, en aquest sentit, ha demanat que “es doti bé des del punt de vista pressupostari el Pacte Nacional per la Indústria”.
Pel que fa a les infraestructures, Puig de Travy ha recordat que “el Col·legi d’Economistes de Catalunya considera que l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona és estratègica per a Catalunya”. També ha demanat “una aposta pel corredor mediterrani i per la millora de la xarxa de Rodalies”, i “una definició clara del model energètic i un impuls de les energies renovables”. Finalment, ha demanat “rigor professional i prudència” en la definició i desplegament dels pressupostos de l’estat per al 2023. Pel que fa al pressupost de la Generalitat per l’any que ve, ha recordat la importància de fer i tenir pressupostos per al 2023 com a mecanisme de transparència i d’impuls de l’activitat econòmica. El degà del Col·legi ha animat a “govern i grups parlamentaris a deixar de banda partidismes i generar acords al voltant d’uns nous pressupostos”.
