L’economia espanyola seguirà creixent en el pròxim any, però molt per sota del que preveu el govern espanyol, segons ha anunciat aquest dimecres el Banc d’Espanya. Concretament, el supervisor espanyol ha elevat la seva previsió de creixement per a l’economia espanyola al 4,5% per aquest any 2022, quatre dècimes més respecte a les seves anteriors estimacions de juny. Ara bé, per contra ha retallat dràsticament les seves previsions per 2023 fins a l’1,4%, molt per sota del 2,1% estimat pel govern espanyol. Per a 2024, el Banc d’Espanya preveu un creixement del 2,9%. De fet, no serà fins aleshores, segons l’últim Informe Trimestral de l’Economia Espanyola publicat, que arribarà la recuperació del nivell de producte previ a la pandèmia. Concretament, l’assoliment del PIB marcat el 2019 es retardaria fins al primer trimestre de 2024, uns dos trimestres més tard del projectat per l’organisme al juny.
El nivell de PIB de l’economia espanyola encara es troba 2,2 punts percentuals per sota de l’aconseguit a la fi de 2019, mentre que en el conjunt de l’àrea de l’euro, el nivell d’activitat ja se situaria, en el segon trimestre d’enguany, gairebé 2 punts per damunt. La notable revisió a la baixa en el creixement del pròxim any respon a les majors taxes d’inflació, les condicions de finançament menys favorables, les dificultats perquè les empreses de les branques més afectades l’empitjorament de la crisi energètica desenvolupin la seva activitat, l’augment de la incertesa i l’afebliment de la demanda global. A més, s’ha d’afegir que tot i la millora de les estimacions de creixement enguany, el Banc d’Espanya preveu una “significativa desacceleració” en l’activitat econòmica el segon semestre de 2022, que tindrà un “efecte arrossegador” el 2023. Per tant, l’avanç del 4,5% projectat per l’organisme enguany reflecteix, fonamentalment, els repunts de l’activitat que ja s’han materialitzat.
Es dispara la inflació
Pel que fa a la inflació, a la inflació, el Banc d’Espanya ha disparat les seves previsions per al 2022 en un punt i mig, des d’una mitjana prevista del 7,2% al 8,7%. A més, també empitjoren les perspectives de cara a 2023, quan l’IPC se situarà en el 5,6%, tres punts més respecte a l’anterior previsió. La normalització no arribarà fins al 2024, quan la taxa mitjana arribarà a l’1,9%. Al contrari que l’IPC general, no s’espera que la inflació subjacent descendeixi des dels seus elevats nivells actuals fins a la pròxima primavera. La raó és que, en els pròxims mesos, continuarà completant-se la translació dels recents increments de costos de les empreses als seus preus de venda. I és que el component subjacent aconseguirà el 3,9% enguany, enfront del 3,2% anterior, i es moderarà fins al 3,5% en 2023, més elevat del 2,2% de la passada estimació, i al 2,1% en 2024, superior en una dècima respecte a la previsió passada.
Milloren les previsions de dèficit i deute
Quant a l’evolució de l’ocupació, el supervisor espanyol ha mantingut la previsió per a enguany, en el qual espera una taxa mitjana d’atur del 12,8%, encara que pujaria lleugerament al 12,9% en 2023 i acabaria 2024 en el 12,4%. Del seu costat, l’organisme millora les seves estimacions d’ingressos i despeses per a enguany, ja que el dèficit públic quedarà en 2022 en el 4,3% del PIB, enfront del 4,6% prèviament estimat. A més hi ha millors perspectives també per a 2023, amb una taxa del 4% enfront del 4,5% previ, però empitjora una dècima la de 2024 al 4,3%.
Del seu costat, ha millorat les seves estimacions per al deute de cara al 2022, després de situar-la ara en el 113,3% del PIB previst anteriorment. De cara a 2023, el deute se situarà en el 110,7% del PIB i el 2024 baixarà del llindar de 110% i es col·locarà al 109,9%, en tots els casos millorant les previsions anteriors. El principal risc per a l’economia espanyola es deriva de l’evolució del mercat del gas i de la seva manifestació tant a través de l’evolució dels preus, com de les quantitats.
En aquest sentit, el Banc d’Espanya avisa que la intensitat amb la qual està tenint lloc la transmissió dels majors costos de producció als preus finals en els últims mesos “hauria elevat la probabilitat que es desencadenin efectes de segona volta o de realimentació entre preus i salaris significatius”, i, per tant, un agreujament addicional del procés inflacionari. Així mateix, en el context actual, d’elevada incertesa, no pot descartar-se un eventual repunt de l’estalvi per motius precautoris que llast la despesa de les llars i el dinamisme del consum agregat.
Finalment, el Banc d’Espanya alerta que les pèrdues acumulades en el valor real de les rendes d’empreses i famílies, unides als majors tipus d’interès, incrementen la vulnerabilitat d’aquells agents amb una situació econòmica i financera menys sanejada, la qual cosa podria incidir sobre els seus nivells de despesa en major mesura. El director general del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, ha insistit en la importància d’impulsar un pacte de rendes entre patronal i sindicats. Esparver ha apuntat, no obstant això, que ja s’està produint de manera implícita aquest pacte, ja que el creixement de salaris està sent menor al de la inflació i els marges empresarials es mantenen relativament continguts.
11 
