Les herències a Catalunya s’estan tornant un malson per a molts ciutadans. Si bé és cert que l’experiència de perdre un familiar ja és prou traumàtica, l’hora d’obrir el sobre del testament i rebre les notícies també acaben per convertir-se en un suplici, sobretot amb la nova normativa que fa que l’impost de successions continuï sent un dels més cars. Davant d’aquesta situació, a Catalunya ha aflorat una nova manera de transferir béns sense necessitat de passar per l’impost de successions. Es tracta de les donacions en vida, una pràctica no molt coneguda que a Catalunya podria estar substituint les herències en la transferència de diners. “Es pot convertir en un pas més atractiu, depenen de les condicions familiars de cada client”, explica Toni Gali, advocat i expert.
Les donacions en vida no són cap novetat, però moltes vegades han passat desapercebudes pels seus requisits, que acaben sent més feixucs que els de les herències. De fet, per una donació en vida cal que el donant no mori en un període de cinc anys per la seva validesa. “Si fos expert en donacions en vida em moriria de gana”, ironitza l’advocat català. Tot i això, Gali reconeix que després dels canvis en l’impost de Successions, cal tenir en compte aquesta variant només en donacions de diners: “Crec que a partir d’ara, si s’han de deixar diners en herència, es farà una donació en vida”, reconeix. En aspectes amplis i generals, Gali explica que per quantitats d’entre 200.000 i 500.000 euros, es pot arribar a pagar només un 5% si es fa una donació en vida. Actualment, els percentatges equivalents a aquestes xifres en aplicant l’impost de Successions poden arribar a ser del 17% o fins i tot del 24%.
Des de l’abril del 2020, els diners que es paguen sobre l’impost de Successions enfront del de Donacions és molt diferent. “La dicotomia entre donacions i herència farà parlar a la gent aquest any”, explica Gali. Una opinió que també comparteix el soci i advocat de Marín & Mateo, José Mateo que recomana utilitzar aquesta metodologia “per estalviar-se diners”. El cas català, a més, és un dels més polèmics, ja que els impostos en altres països, com Portugal, o fins i tot comunitats, com Madrid, són molt més baixos. “Els impostos a Catalunya es miren amb lupa pel dèficit fiscal que tenim amb l’estat espanyol”, lamenta Gali, qui afegeix que “és una de les raons per les quals hi ha aquestes pujades en els impostos”.
Donar immobles en vida, una trampa
Les donacions en vida no funcionen en tots els casos. Gali relata que hi ha certes dificultats en fer-ho amb immobles, a causa dels impostos addicionals que es paguen en aquests casos. “Els immobles cal saber molt bé tots els requisits que tenen, perquè poden suposar un problema més que un estalvi”, assegura l’advocat. Tot i això, el soci i advocat de Marín & Mateo comenta que “si la nostra residencial fiscal se situa en una comunitat autònoma amb escasses bonificacions, una donació en vida pot suposar un estalvi important en l’àmbit impositiu, per damunt fins i tot de la compravenda”. De fet, ell mateix concreta que “a Catalunya, el 10% de la compravenda es reduiria a un 5% fins a 200.000 euros, un 7% fins a 600.000 i un 9% a partir d’aquesta última xifra”.
No obstant això, l’expert també coincideix amb Gali i recorda que existeixen altres tributs que caldria liquidar: “Cal ser molt acurat, ja que les donacions d’immobles afecten altres impostos com el de la Renda o el de Plusvàlua Municipal”. En aquest context, la situació geogràfica de l’habitatge podria canviar per complet el seu preu impositiu. Per exemple, Mateo indica que “les herències estan exemptes d’IRPF i les donacions sí que han de declarar-se com a guany patrimonial”. A més, Gali fa un pas més i assegura que “hi ha molts impostos afegits que cal valorar abans de prendre la decisió, sobretot en un immoble a alguna capital o ciutat gran, ja que el preu de la Plusvàlua Municipal pot pujar”.
El dúmping fiscal, una estafa creixent
Una de les dreceres als quals es recorre quan el territori aplica un impost de successions poc atractiu fiscalment és canviar la residència a una comunitat autònoma més benèvola en matèria tributària. No obstant això, Mateo assenyala que “aquesta pràctica pot implicar-nos problemes si Hisenda comprova que hem recorregut al dúmping fiscal per a evadir impostos. En tal cas, les sancions serien importants, així que és essencial actuar dins de legalitat”. La mateixa opinió comparteix Gali qui recomana “tenir molt control sobre les nostres operacions i demanar ajuda”, ja que tal com ell mateix argumenta, “hi ha molts canvis que es poden fer per estalviar-se diners, però s’han de fer legalment”.
Una de les maneres que relata Mateo per intentar posar llum al batibull d’informes, normatives i lleis al voltant de les herències és atorgar testament: “Hi ha moltes normatives autonòmiques que donen bonificacions a fills i descendents, per tant, podrem donar béns a fills i nets, no únicament als fills, i d’aquesta manera es podran aprofitar totes les bonificacions per parentiu, ja que l’impost de successions és progressiu -similar a l’Impost sobre la renda-, i com a resultat, a més herència es paga més percentatge en proporció”, revela. Tot i això, Gali també remarca la necessitat de reflexionar sobre les donacions en vida i com aquesta pràctica ja no només és una moda, sinó que podria convertir-se en una “pràctica freqüent a Catalunya”.
21 
3 