El deute de les administracions espanyoles torna a registrar xifres rècord. Segons les dades publicades pel Banc d’Espanya, el passiu dels diversos nivells de govern de l’Estat espanyol es va elevar durant el darrer mes de setembre fins als 1.504 milions d’euros –el primer cop que supera el llindar dels 1.500 milions–. De l’informe facilitat per l’ens monetari espanyol se’n desprén un creixement interanual del deute d’un 5%, un ritme moderat que se sosté des del juny d’enguany.
La ràtio de deute sobre el producte interior brut (PIB) continua en descens, un fenomen que respon al lent però sostingut creixement de l’economia espanyola durant els darrers mesos molt més que a una retallada de despesa. De fet, en termes absoluts, el deute continua a l’alça. Queden per veure, doncs, els efectes que un possible escenari recessionista –de dos trimestres consecutius de decreixements del PIB– sobre la ràtio de deute de l’Estat i les seves diverses administracions.
El deute estatal es dispara
De tots els nivells de l’estructura pública en què es divideix el deute públic, són les unitats de l’administració –entitats com la Sareb, el FROB o el Banc Financer i d’Estalvis– les que acumulen un creixement del seu passiu, amb un 16,3% més en termes interanuals, fins als 46.000 milions d’euros. Per la seva banda, la Seguretat Social va registrar un increment de l’endeutament del 8% en comparació amb el setembre del 2021, fins als 99.192 milions d’euros.
Quant als nivells de l’administració pública, va ser la central –l’estat– la que va fer créixer més el seu passiu. Amb un deute superior als 1,32 bilions d’euros, registra una acceleració interanual del 6,8% i un 1,15% més que durant el passat mes d’agost. Aquest muntant és el més elevat de la història dels registres de deute de l’Estat espanyol.
Les Comunitats Autònomes van aconseguir contraure el seu deute en un 0,3% respecte del mes d’agost, fins als 315.015 milions d’euros –tot i que, si es pren com a referència el setembre del 2021, la xifra suposa un augment del 0,9%–. Per la seva banda, les corporacions municipals continuen amb la seva tendència mensual a la baixa, amb una caiguda del deute respecte del mes d’agost fins als 22.396 milions d’euros.
El tortuós camí europeu
Amb aquestes xifres, l’Estat espanyol es troba 56 punts per sobre del límit de deute establert per la Unió Europea, que se situa en el 60% del PIB –si bé la tendència és descendent, després de superar el llindar del 120% durant l’estiu–. Tot i això, els efectes de base provocats pel creixement del PIB poden provocar una distorsió, ja que, de nou, el muntant total del passiu públic continua a l’alça, i només es redueix la relació amb el conjunt de l’economia.
Malgrat que la Comissió Europea ja ha anunciat aquest mateix mes de novembre la flexibilització de la normativa de deute, el comissari d’economia Paolo Gentiloni va sostenir la “possibilitat de sancions econòmiques”. Les noves normes d’endeutament, més flexibles i adaptades a la situació concreta de cada estat membre, comporten també una “major credibilitat de les sancions” –que, a més, s’enduriran–. En endavant, doncs, l’Estat espanyol hauria de doblar els esforços per retallar el deute, tant en l’absolut acumulat com pel que fa a la relació amb el PIB, per continuar optant a ajudes comunitàries com els mateixos fons Next Generation EU dins els terminis que estableix el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió.
