El gasoducte que connectarà Barcelona amb Marsella arribarà fins a Alemanya. Així ho ha confirmat en un comunicat el ministeri per a la Transició Ecològica. L’anunci s’ha produït coincidint amb la cimera francoalemanya que ha reunit durant la jornada d’avui el canceller Olaf Scholz i el president de la república Emmanuel Macron a París.
Segons afirma el mateix ministeri en un comunicat, l’adhesió d’Alemanya a la infraestructura culmina “l’assoliment definitiu” de la integració del sistema gasístic espanyol dins la Unió Europea. El projecte, defensen des del departament dirigit per Teresa Ribera, es va planificar amb “una vocació necessàriament europea”. La mateixa presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, va estar, de fet, present a la presentació d’H2Med a la cimera d’Alacant del passat mes de desembre.
L’acord, expliquen des de Transició Ecològica, arriba després de negociacions “afavorides per la visió europeista” dels quatre països membres implicats: Portugal, l’Estat, França i Alemanya. Els objectius estratègics de la connexió d’hidrogen amb el centre del continent, raona el comunicat, són el reforç de la seguretat i autonomia energètica de la Unió i l’assoliment de la neutralitat climàtica del sistema productiu comunitari.
Amb l’allargament d’aquesta infraestructura, el govern espanyol celebra el “lideratge” en el desenvolupament de les energies renovables. Per assolir la descarbonització completa de l’economia europea, l’hidrogen verd esdevé un element imprescindible –un en el que l’executiu de Pedro Sánchez aspira a convertir-se en “referent”–. Segons comenta Ribera, l’hidrogen sostenible pot “aportar solucions importants, però també innovació”, en una cadena de valor especialment concentrada al sud d’Europa.
Finançament comunitari
La concordança amb Alemanya en la connexió gasística del centre del continent amb la península Ibèrica fa mesos que es fa palesa. Davant el rebuig d’Emmanuel Macron al projecte MidCat, van ser Pedro Sánchez i Olaf Scholz els seus principals defensors. A més, quan els operadors portuguesos, espanyols i francesos del futur hidroducte van reclamar que se’l considerés “projecte d’interès comunitari” –és a dir, que l’executiu de la Unió el financés en un 50%–, la república federal va manifestar en una carta a la Comissió Europea el seu “ferm suport” al que consideren la “columna vertebral del subministrament d’hidrogen renovable”.
10% de l’hidrogen total
Les previsions dels operadors de l’hidroducte s’haurien de concretar l’any 2030, amb la concreta operabilitat de la infraestructura. A principis de la pròxima dècada, la canonada podrà transportar uns dos milions de tones d’hidrogen verd l’any des de l’Estat als socis europeus, un 10% del consum total de la Unió.
Un transport fluït d’aquest gas esdevé essencial de cara als objectius energètics a llarg termini plantejats per la CE, en tant que les estimacions apunten que una cinquena part de l’energia consumida al continent provindrà de l’hidrogen verd. En aquest sentit, Pedro Sánchez ha celebrat el que considera una segona “solució ibèrica” -després del Tractat de Barcelona ratificat amb Macron- als problemes paneuropeus.
3 
1 