Un conseller del Banc Central Europeu apunta a un nou enduriment dràstic de la política monetària de la Unió Europea. El governador de Latvijas Banka, el banc central de Letònia, l’economista Martins Kazaks, ha afirmat en una entrevista amb el portal nord-americà Bloomberg que espera que la institució presidida per Christine Lagarde entomi “pujades bastant grans” de tipus d’interès en les seves dues primeres reunions del 2023.
Kazaks, un dels membres més conservadors del comitè que dirigeix la política monetària europea –titllat sovint de falcó– comptava entre els defensors dels augments de tipus de 75 punts bàsics que finalment es van acabar implementant al setembre i al novembre –els més significatius de la història del BCE–. Després d’un cert canvi de tendència motivat pels primers signes de control de la inflació el letó reivindica “passes molt grans” en l’enduriment del preu dels diners de cara al febrer i al març –quan se celebraran les pròximes cimeres de política monetària de la Unió–.
Tensió amb l’IPC
Els acords per al control dels preus del gas a la UE assolits pels ministres d’Energia dels 27, units a un hivern més càlid del que es preveia, han estat els principals factors per a una reducció progressiva dels costos energètics. En una crisi d’oferta com la present, en què la dependència energètica ha servit de catalitzador per elevar els costos de la resta de productes, el topall al gas natural –i, amb ell, a l’electricitat– semblava doblegar la corba de preus a una Eurozona que porta mesos per sobre del 10%.
En aquest context, després de la darrera reunió de política monetària del banc central, Lagarde va anunciar una pujada de només 50 punts bàsics. En un sentit similar, l’economista en cap de l’organisme, l’irlandès Philip Lane, ja va apuntar durant el mes de desembre que al consell de govern del BCE no hi havia prou quòrum per tornar a imposar una pujada del 0,75%, com les dues anteriors. Tot i això, Kazaks opina que “tindrem importants alces de taxes en les reunions del febrer i el març”, sense concretar xifres, però apuntant a un retorn al camí encetat el passat mes d’octubre.
Contra la banca privada
Els principals bancs comercials del continent segueixen, en les seves previsions, un camí molt diferent del que marca Kazaks. Segons les estimacions a mitjà termini de Credit Suïsse, després de la pujada de mig punt percentual del desembre, Frankfut en prepara tres més: una de 50 punts bàsics i dues de 25, amb les que arribaria a un estimat tipus d’equilibri del 3,5%.
En la línia del que ha repetit Lagarde després de cada reunió de política monetària, però el letó ha reiterat que les pujades, siguin de la quantitat que siguin, estan sempre subjectes al context inflacionista de cada reunió. “Les passes –reconeix– podrien tornar-se més petites a mesura que trobem el nivell apropiat per reduir la inflació al 2%”.
3
