El PIB català es recupera fins a arribar a les xifres prepandèmiques. Gairebé tres anys després de la crisi de la Covid-19, el govern català assegura a través d’un informe que l’economia ja ha recuperat la dimensió que tenia. La recuperació del PIB, tal com indica l’informe que ha traslladat aquest dimarts la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, és una fita que encara no ha assolit el conjunt de l’economia espanyola. Segons dades fetes públiques per l’Idescat, al tercer i el quart trimestre del 2022 el PIB ja havia superat la dimensió que tenia al quart trimestre del 2019. En concret, al tercer trimestre era un 0,1% superior i al quart trimestre ja estava un 0,4% per sobre del nivell que tenia just abans de la crisi sanitària.
L’economia catalana va augmentar un 5,5% l’any passat, al mateix ritme que l’economia espanyola i dos punts per sobre de la zona euro (3,5%), segons els registres d’Idescat. D’aquesta manera, en els últims deu anys, el PIB català ha crescut en set ocasions per sobre de la mitjana espanyola i en vuit per sobre de la mitjana europea. A més, la indústria continua sent un dels pilars de l’economia catalana, ja que aporta un 20,3% de l’economia catalana, una proporció superior al que succeeix a Espanya (16,9%) i a la zona euro (19,7%), de mitjana. La taxa d’atur també es va recuperar aquest 2022 fins al 9,7% de mitjana, 3,2 punts per sota de la mitjana espanyola (12,9%), percentatge que suposa el valor més baix des del 2008.
Les exportacions consoliden el valor de Catalunya a l’estranger
Catalunya aporta el 25% de les vendes d’Espanya a l’estranger. Això suposa el doble que Madrid, segona comunitat del rànquing exportador. Així doncs, el territori consolida la seva posició a l’estranger. Pel que fa a les dades d’inversió estrangera, l’informe d’Acció La inversió estrangera directa a Catalunya l’any 2021, elaborat a partir de les dades d’fDi Markets per al període 2017-2021, concloïa que Catalunya compta amb 876 projectes d’IED a Espanya, dos centenars més que la Comunitat de Madrid.
També afirmava que Catalunya és la primera destinació d’inversió estrangera en projectes d’R+D a Espanya, amb un 48,4% del total. I, a més, la principal destinació de l’Estat per inversió estrangera productiva (coneguda com a béns de capital o capex), amb una xifra total de 18.018 milions d’euros. Madrid ha concentrat 11.319 milions d’euros.
Pel que fa a un dels altres estudis d’impacte que ha revisat el Govern, un realitzat el 2019 per la Cambra de Comerç de Barcelona arribava a la mateixa conclusió i situava Catalunya com el territori amb més inversió estrangera, en aquest cas segons l’estoc d’inversió (comptant no només quanta inversió arriba sinó també restant la que acaba marxant).
Adhesió al Fons de liquiditat autonòmic
El Govern també ha aprovat aquest dimarts la seva sol·licitud formal d’adhesió al Fons de liquiditat autonòmic, el FLA, on enguany preveu demanar un total d’11.822 milions d’euros. El consell executiu ha tirat endavant la petició per seguir formant part del FLA, que gestiona el ministeri d’Hisenda del govern espanyol, i que inicialment es va idear per a les comunitats que incomplien els objectius de dèficit i no podien finançar-se als mercats. Actualment, les regles fiscals –els objectius de dèficit i deute- estan suspeses. Catalunya preveu un dèficit del 0,3% aquest 2023, l’equivalent a 791 milions d’euros, segons consta en el projecte de pressupostos aprovat pel Govern la setmana passada.
