La transició energètica s’ha convertit en una prioritat pel govern català. D’ençà que Europa va posar de manifest la necessitat de canviar els models energètics per fer-los més sostenibles i frenar el canvi climàtic, Catalunya ha estat buscant la manera de liderar aquest canvi. En aquest context, la consellera del departament d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas ha presentat aquest dilluns la Nota d’Economia 107, la revista especialitzada amb gairebé una vintena d’estudis d’experts que, aquesta edició, gira entorn la transició energètica. Amb molt marge per recalcular, un dels estudis afirma que la transició energètica costarà aproximadament 60.000 milions d’euros al Govern i empreses privades de Catalunya.
“No n’hi haurà prou amb només el sector públic i els fons europeus“, ha explicat la consellera. D’aquesta manera, ella ha donat pas a les conclusions de la revista i ha assegurat que el canvi implica a tots els actors de la societat catalana, no només a l’administració pública. Aquesta transició no serà barata, de fet, tindrà afectacions al PIB català fins al 2050, segons ha comentat la consellera i els experts participants de l’estudi. Tot i això, no s’han posat d’acord amb les xifres concretes de despesa d’aquesta transició. Primerament, la consellera ha parlat d’una inversió total d’uns 200.000 milions d’euros en les pròximes gairebé tres dècades. Tot i això, Joan-Ramon Rovira i Jaume Martí han especificat en un dels estudis que aquesta xifra podria arribar als 59.024 milions d’euros. També hi ha algunes diferències en l’afectació que tindrà aquesta despesa en el PIB, ja que Mas ha reconegut que podria ser d’entre el 0,7% i el 2%. Mentrestant, els experts afirmen que es quedaria en el 0,67%.
Tot i les diferències, el que sí que han posat sobre la taula és la necessitat de col·laborar amb tots els actors de la societat. Així doncs, tant la consellera com alguns dels experts han recordat que els fons europeus Next Generation no seran suficients per aconseguir tota la inversió necessària. “Serà imprescindible i cabdal la participació de l’administració pública -més enllà dels fons europeus- i del sector privat”, ha dit Mas. De fet, un dels estudis, escrit per l’expert Xavier Pedrós, ha reconegut que la inversió pública dels fons europeus només cobrirà el 5% de les necessitats reals.
Un canvi en el model geopolític
En aquesta revista hi han participat una gran quantitat d’experts que han arribat a les conclusions que ha comentat la consellera d’Economia, mitjançant els seus estudis. D’aquesta manera, la directora general de Prospectiva i Anàlisi Econòmica, Marta Curto ha presentat les conclusions principals d’aquests estudis i ha fet èmfasi en la necessitat de posar la transició energètica entre les prioritats tant públiques com privades. En conclusió Curto ha recordat que la revista posa de manifest els objectius de sostenibilitat energètica i que, amb l’ajuda dels fons europeus i la col·laboració publicoprivada la situació podria estar controlada de cara el 2050.
En xifres, el consum d’energia es reduirà un 30,7% l’any 2050 en comparació amb el consum del 2017. El dels combustibles fòssils representarà l’1,5% i l’energia elèctrica el 76,6%. Així doncs, l’Institut Català d’Energia, ICAEN assegura que les energies renovables augmentaran un 402,9% en el període 2017-2050. Però per aconseguir aquests resultats, però, caldrà deixar d’estar subjugats al model geopolític actual. En altres paraules, un dels estudis de la revista remarca que hi haurà una necessitat de fer una transició cap a un model descarbonitzat. Pel que fa al consum elèctric, la revista afirma que l’electrificació és una de les claus de la transformació del sistema energètic. I és que segons confirma el Col·legi d’Enginyers Industrial, l’any 2050 es podrà electrificar el 60% del transport, el 40% de la indústria i el 70% del sector serveis i domèstic.
Menys traves i més inversió
Un altre eix clau que ha posat sobre la taula la revista és la necessitat de reduir la burocràcia per fer que sigui més fàcil promoure alternatives netes a les fonts energètiques actuals. Així doncs, reduir les barreres fiscals a l’electrificació i intensificar el gravamen de consums i tecnologies fòssils podria fer avançar la situació de manera exponencial. De fet, el llibre blanc per a la reforma del sistema fiscal de Xabier Labandeira -mencionat a la revista- parla del disseny d’un sistema compensatori, sòlid i durador, que inclogui transferències vinculades a preus inferiors dels combustibles fòssils en llars amb rendes menors. D’aquesta manera, i també ho confirmen Jacint Enrich i Mar Reguant en el seu estudi, cal tenir en compte que la transició energètica pot fer ressorgir desigualtats socials i, per tant, el sistema també ha de tenir en compte que la transició també ha de ser justa per les rendes més baixes.
Amb tot, el quarantè número d’aquesta revista econòmica avisa dels perills de no prioritzar la transició energètica i aconsella no perdre més temps i treballar de manera ràpida per aconseguir els objectius de descarbonització i electrificació de Catalunya el 2050. Els experts i també la consellera han assegurat que es necessita la col·laboració de tots els actors de la societat catalana i han recordat que el canvi s’haurà de fer en tots els estaments socials. Mas, ha conclòs la seva presentació recordant que “fins ara l’emergència climàtica es trobava a la llista, però ara ja no la podem seguir obviant”.
