L’estat espanyol, ni tampoc Catalunya, es caracteritza dins de la Unió Europea per ser un país que aposti en excés per fomentar l’ús d’energia renovable. És per això que aquest dijous la Comissió Europea ha instat Espanya a accelerar la implementació de normatives per fomentar l’ús de les energies verdes. Segons defensa la Comissió, Espanya no ha transposat plenament la directiva de la UE que fixa les bases per impulsar les energies renovables com a font per generar electricitat, calefacció o refrigeració. En cas que el govern espanyol no posés remei a la situació, la Comissió podria remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i començaria un litigi judicial entre les parts. En el mateix comunicat també dona un toc d’atenció a l’estat perquè redueixi les emissions de gasos contaminants, apliqui els nous mecanismes per resoldre litigis fiscals i lluiti contra el blanqueig de capitals.
Pel que fa a la directiva sobre fonts renovables, la Comissió recorda que el termini per transposar la norma a l’àmbit nacional va expirar el 30 de juny de 2021. Ja en aquell moment Brussel·les va enviar una primera carta avisant d’aquesta situació problemàtica que encara segueix en el mateix estat, és a dir amb la directiva traspassada “de forma parcial”. Amb aquesta nova alerta, l’estat disposa ara de dos mesos per complir amb les seves obligacions, és a dir per acabar de traspassar la directiva europea a la normativa espanyola.
L’objectiu de la directiva europea, cal recordar, que té per objectiu que la Unió utilitzi com a mínim el 32% d’energia renovable per al 2030, fet que inclou mesures per garantir que el suport a les energies renovables sigui rendible i per simplificar els procediments administratius relatius als projectes d’energies renovables, cosa que a Catalunya, per exemple, encara no passa.
En el cas de la reducció d’emissions, la Comissió ha fet arribar a Espanya una carta d’emplaçament, un procediment en el qual l’executiu sol·licita més informació a l’Estat, per detectar si efectivament s’estan produint els incompliments. La carta d’emplaçament, que els països disposen de dos mesos per respondre, és el pas previ al dictamen motivat. En el comunicat emès aquest dijous, Brussel·les especifica que les mesures establertes fins ara en l’àmbit nacional “no garanteixen el compliment del compromís de reducció d’emissions”. Concretament, el que reclama Brussel·les a Espanya, i a altres 13 estats, és acabar de transposar la Directiva TNE, que estableix diversos compromisos de reducció d’emissions que cada estat membre ha d’assolir cada any entre el 2020 i el 2029. Per aconseguir-ho els estats tenen “l’obligació d’establir programes” de control de la contaminació atmosfèrica en els que indiquen com es compliran aquests compromisos de reducció. Aquí és on ha fallat l’estat.
Notificacions en matèria fiscal
Més enllà de qüestions vinculades amb l’energia i el medi ambient, la Comissió també ha notificat a l’Estat sobre mancances en matèria fiscal. En dues cartes d’emplaçament, l’executiu ha demanat a Espanya que apliqui adequadament un nou mecanisme de resolució de litigis fiscals i que lluiti contra el blanqueig de capitals. La primera de les cartes reclama a l’estat que faciliti una resolució més ràpida i eficaç dels litigis fiscals entre estats membres, que oferiria una major seguretat fiscal a les empreses i les persones sotmeses a doble imposició. Ara bé, a Espanya la legislació nacional no preveu una sèrie de característiques clau de les noves normes.
La segona de les cartes apunta als impostos especials, com els que ha començat a recaptar ara l’estat en matèria bancària i energètica. En aquest cas l’avís de Brussel·les arriba perquè l’estat no ha notificat les mesures de transposició a la legislació espanyola la Directiva per la qual s’estableix el règim general dels impostos especials. Aquesta directiva en qüestió estableix diverses disposicions comunes aplicables a tots els productes subjectes a impostos especials. Fins ara, Espanya no ha notificat cap mesura de transposició a la Comissió quan ho hauria d’haver fet abans d’acabar el 2021, ja que enguany entrarà en vigor la norma.
Per últim, la Comissió també ha enviat una carta d’emplaçament a Espanya perquè no aplica de manera correcta la directiva comunitària per la prevenció del blanqueig de capitals, ja que l’estat hauria de crear uns registres centrals de titularitat real. Aquest moviment faria augmentar la transparència per lluitar contra l’ús indegut de les entitats jurídiques. Tot plegat serviria, segons Brussel·les, “per donar més confiança dels inversors als mercats financers que depèn en gran manera de l’existència d’un rigorós règim de divulgació que aporti transparència sobre la titularitat real i les estructures de control de les societats”.
