Jair Bolsonaro, el ja expresident de la República Federativa del Brasil –si les batusses ultres no aconsegueixen els seus nefastos objectius– es va presentar arran de la seva elecció l’any 2018 com una sort d’alliberador econòmic. L’Índex de Llibertat Econòmica de la fundació Heritage, que mesura l’encaix de 180 mercats nacionals en les relacions comercials de tot el planeta, mai ha estat bondadós cap al Brasil modern: el 2018, el darrer any abans del nomenament de Bolsonaro com a president, ocupava la 130a posició mundial pel que fa a llibertats econòmiques, amb un aprovat raspat (51,3/100). Tant al Fòrum de Davos d’aquell any com a una posterior reunió amb el seu llavors principal aliat internacional, l’expresident estatunidenc Donald Trump, el mandatari va deixar clar que “fer créixer l’economia mitjançant una liberalització del comerç” era una de les grans prioritats de la seva administració. Tot i això, al tancament del 2021, la mateixa fundació va col·locar al Brasil com el país número 141 en llibertat econòmica, amb una nota amb prou feines superior a la de tres anys abans (53/100) que s’havia vist superada de lluny pel desenvolupament dels seus competidors.
La manca d’expansió cap a mercats internacionals, segons identifiquen des de la Cambra de Comerç de Barcelona, s’ha deixat notar en les relacions amb les empreses catalanes que hi operen. Com apunten des de l’entitat, el govern sortint “tenia unes polítiques proteccionistes molt i molt fortes”, alineades en discurs amb les dels aliats globals de Bolsonaro. El 2018, la inversió d’empreses catalanes -unes 800 hi fan negoci- a la república federativa va assolir un pic històric, per sobre dels 600 milions d’euros en només un exercici. Segons les dades de l’agència per la competitivitat de l’empresa Acció, depenent del Departament d’Empresa i Treball, des de llavors el capital català que hi ha aterrat ha caigut substancialment: des dels ja reduïts 330 milions d’euros el 2019 fins al mínim del 2021, amb poc més de 5,5 milions. Si bé, com recorda el responsable de l’àrea d’internacional de Foment del Treball Kilian Garcia, “les relacions econòmiques de Catalunya amb el Brasil venien de molt abans”, la darrera mitja dècada no ha estat de bonança. “Han estat temps en què les relacions s’han estancat”, apunten des de la patronal.
Cal reconèixer, però, que les necessitats de la pandèmia han contribuït a reactivar part del comerç, especialment durant el 2021. En un país que compta amb filials de les farmacèutiques catalanes Grífols o Hipra, l’aixecament de les barreres aranzelàries per a productes sanitaris va coincidir amb una recuperació dels ritmes tant importador com exportador en qüestió d’un curs. Després de quatre anys a la baixa, les vendes al Brasil d’empreses del país van repuntar fins als 659 milions d’euros, uns 100 milions més que 12 mesos abans. El 18,3% del total d’aquesta facturació internacional venia, com registren des d’Acció, impulsada pel sector químic. També es va començar a incentivar la presència del país a congressos i salons internacionals, com recorda Garcia: arran del darrer MWC, el ministeri d’Innovació va mobilitzar una jornada d’inversions a Barcelona. L’Smart City World Expo a Fira de Barcelona també comptarà amb una delegació de governs municipals del país. Tot i això, l’empresariat del país desitja “un vincle més estret”.
Les empreses catalanes, com les de molts altres mercats europeus, estan expectants davant el canvi de polítiques exteriors que pot engegar la nova legislatura. El president electe, José Inácio Lula da Silva, “defensa recuperar relacions, cosa que pot ajudar a fer que l’economia avanci”, celebren des de Foment, tot reiterant les profundes arrels de moltes companyies del país a la república sud-americana. La principal eina per millorar les relacions és el difícil acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur, l’organització comercial que agrupa les principals potències de l’Amèrica Llatina. El mateix comissari de comerç de la UE, el lituà Valdis Dombrovskis, va declarar amb prestesa poc després que s’anunciés el resultat electoral que esperava “avançar les converses” amb l’executiu entrant. El difícil encaix de les fronteres amb el tractat europeu, unit amb les anacròniques propostes de sostenibilitat i drets laborals del govern del Partido Liberal/Partido da República bolsonarista, fa anys que basteixen murs massa elevats per als representants econòmics europeus.
Mercosur, la clau de volta
L’execució de les polítiques aperturistes passa, segons recorden les entitats empresarials catalanes, per la ratificació de l’acord comercial internacional entre la UE i Mercosur que fa més de tres anys que està congelat. El cos central d’un principi de pacte comercial es va presentar l’any 2019, dues setmanes abans que Bolsonaro prengués possessió per primer cop de la presidència pro tempore de l’organisme comercial de l’Amèrica Llatina. Des de llavors, “quatre o cinc clàusules” el mantenen bloquejat. Com recorda Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’Estudis Econòmics de Cambra de Barcelona, les elevades taxes aranzelàries dificulten no només les relacions comercials catalanes amb el Brasil, sinó també el seu propi desenvolupament econòmic més enllà de les matèries primeres i els productes bàsics. De fet, el format impositiu pel qual “com més és el valor del bé comerciat, major és la barrera d’entrada” bloca, apunten des de l’entitat, una transició a un model d’alt valor afegit en correspondència amb la creixent classe mitjana que es concentra al país.
Especialment important és l’atzucac climàtic. Garcia raona que la preocupació dels països de la UE per encaixar els seus tractats comercials amb “aspectes com el canvi climàtic o el respecte als drets humans” entrava en conflicte amb moltes de les polítiques de Bolsonaro. El repunt de la desforestació amazònica amb el president sortint, per exemple, és una de les grans preocupacions de les empreses i els governs comunitaris -especialment el francès- de cara al comerç amb Sud-amèrica. Aquestes “reticències per part de països de la UE” que lamenta Foment es poden llimar, projecten les associacions empresarials, amb una administració amb millor encaix als pactes de nova generació de la unió, com la que proposa el mateix Lula. En aquest sentit, les empreses catalanes no només reclamen una bona adaptació climàtica, sinó que hi anuncien una gran contribució. La maquinària energètica o els nous productes químics de les firmes del territori, imprescindibles per implementar la transició, trobarien al Brasil, segons Acció, un nou mercat amb un potencial de creixement difícilment previsible.
Què hi pot vendre Catalunya?
Saltar per sobre de les mesures proteccionistes que s’han implementat o estabilitzat amb Bolsonaro seria especialment rellevant per a les empreses catalanes que tenen negocis al país o els voldrien tenir. Rovira apunta que sectors com la farmàcia pateixen impostos a la importació d’entre el 14 i el 18%; mentre que els de productes relacionats amb l’automoció es disparen fins al 35%. Així, un nou tractat com el que les institucions comunitàries esperen desbloquejar amb el nou govern aplanaria el camí per a les indústries locals amb més potencial al continent. A la gran indústria química s’afegeix, segons les previsions de la Generalitat, la comercialització de principis actius per a les farmacèutiques brasileres; així com peces clau per a centrals generadores d’energia renovable o solucions 4.0 tant per als negocis com per als usuaris.
La 13a economia del món, així, pot despertar amb força. La recomanació de les organitzacions empresarials país és inequívoca: ser-hi abans allà on encara no hi ha ningú. Catalunya té a la república brasilera l’oportunitat d'”obrir nous mercats més enllà dels tradicionals en un país amb una classe mitjana creixent i noves inversions possibles”, subratllen des de Foment. El negoci català ja lidera, i amb molt, l’aposta des de l’Estat espanyol: concentra el 24% del conjunt de les vendes que s’hi efectuen. La qüestió és, doncs, fins on es pot arribar sobre la base dels nous pactes. “Hi ha un gran potencial de creixement que la ratificació de l’acord amb Mercosur permetria desenvolupar”, conclou Rovira.
