El Banc Central Europeu (BCE) preveu un estancament del PIB a l’eurozona per al 2023 arran de la crisi energètica, que ha disparat la inflació, ha fet minvar el poder de compra de les famílies i ha obligat a introduir polítiques monetàries restrictives amb pujades de tipus d’interès mai vistes fins ara. De fet, el màxim organisme monetari europeu creu que l’economia de la zona euro creixerà només un 0,1% el 2023, quasi un punt i mig menys respecte a les estimacions publicades fa tres mesos. A més d’aquestes previsions poc optimistes, el BCE també ha rebaixat la previsió de creixement per al 2024, passant de l’1,8% a l’1,6%. No obstant això, estima que l’eurozona tancarà l’any 2022 amb una millora del PIB del 3%, dues dècimes per sobre les projeccions emeses durant el tercer trimestre.
Pel que fa a l’evolució de la inflació, el BCE continua revisant a l’alça totes les estimacions. Si fa tres mesos apuntava que la inflació mitjana per al 2022 seria del 7,3%, ara ja la situa en el 8,3%. De cara a l’any que ve, l’organisme presidit per Christine Lagarde espera una pujada de preus del 5,8%, quan en l’última revisió indicava un increment del 3,6%. De cara al 2024, el BCE vaticina un augment del 2,4%, tres dècimes més. Pel que fa a la inflació subjacent, aquella que no contempla ni productes energètics i ni aliments no processats, el BCE preveu que se situï en el 4% al final de l’exercici, quatre dècimes més respecte a les estimacions de fa tres mesos. De cara al 2023, la variació seria del 3,9%, gairebé dos punts més en comparació amb les últimes previsions, mentre que pel 2024 seria del 2,6%, el que suposaria una pujada de tres dècimes.
Finalment, el BCE també revisa a l’alça la taxa d’atur per als pròxims tres anys. L’organisme monetari preveu tancar aquest exercici amb una taxa del 6,8% de mitjana a tota Europa, una dècima més de previst anteriorment. Pel 2023, aquest pujaria fins al 7,1%, mentre que pel 2024 s’estabilitzaria en el 7%.
Les previsions més baixes des de la pandèmia
En aquesta mateixa línia s’ha situat la Comissió Europea, que aquest divendres ha publicat les seves perspectives econòmiques per a l’eurozona, situant-les en el nivell més baix des del novembre de 2020, moment que va coincidir amb la segona onada de la covid-19. Segons una enquesta publicada aquest divendres, l’indicador de sentiment econòmic a l’octubre va assolir una puntuació de 92,5 punts, un punt menys respecte al mes anterior. No obstant això, les perspectives encara se situen per sobre el mínim històric registrat durant la pandèmia, quan l’indicador va ser inferior als 60 punts. Tot i que la situació econòmica no és tan crítica com fa dos anys, el grau d’incertesa entre els consumidors sí que ha arribat a un nou mínim històric per la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna, entre d’altres.
