El vicepresident del Banc Central Europeu Luís de Guindos no espera una caiguda significativa de la inflació fins al 2023. Segons l’exministre espanyol, l’alentiment de la caiguda dels preus dibuixa un “panorama complex” per a les economies de la Unió. Els elevats preus serien una de les principals causes d’una possible recessió tècnica durant els pròxims mesos, que altres organismes internacionals ja preveuen i que el BCE “no descarta”.
El decreixement econòmic del conjunt de l’Eurozona, aclareix De Guindos, “no seria especialment intens”. El producte interior brut europeu, segons les previsions del BCE, seria encara estable tot i la caiguda. Aquestes estimacions encaixen amb les expectatives econòmiques publicades pel BBVA, que auguren caigudes successives de l’economia espanyola del 0,3% durant el darrer trimestre de 2022 i el primer del 2023.
La baixada de la taxa d’inflació, però, no estaria motivada necessàriament per la caiguda dels preus. Segons de Guindos, en bona part seran els efectes de base els que abaixin l’IPC europeu. És a dir, com que es tracta d’una taxa interanual, l’augment de preus del 2023 respecte del 2022 serà substancialment menor del registrat entre el 21 i el 22. Fins i tot en aquest context, però, el BCE espera que durant tot l’exercici vinent “la taxa d’inflació estigui encara clarament per sobre de la definició d’estabilitat”.
El vicepresident apunta, però, que el Banc Central continua en alerta per possibles “sorpreses negatives” que compliquin encara més la situació financera i monetària de la Unió. En aquest sentit, reitera les declaracions de la presidenta Christine Lagarde després de la darrera sessió de política monetària: els tipus d’interès continuaran pujant, però el ritme es definirà “reunió a reunió, depenent de les dades”. Europa recull així el guant de la directora gerent de l’FMI Kristalina Georgieva, que va demanar moderar l’enduriment de la política monetària.
L’euro no és un problema
També en la línia de la presidenta s’ha posicionat De Guindos quant al tipus de canvi entre euro i dòlar. Tot i la intensa caiguda del valor de la moneda comuna com a divisa internacional, que contribueix a l’encariment del comerç exterior en aquells bens que es negocien en la moneda nord-americana, el vicepresident considera que la seva recuperació “no és un objectiu de la política monetària del BCE”.
Si bé reconeix que la baixada del valor en mercats externs de l’euro “intensifica el shock energètic de l’eurozona”, l’exministre defensa que el canvi s’estabilitzarà en els pròxims mesos. El principal factor que el defineix, defensa, no és la debilitat de la moneda europea sinó “la fortalesa del dòlar”, que s’explica principalment per raons geopolítiques.
Reducció d’actius
Davant la sortida de la pandèmia i la reactivació econòmica que la va seguir, el BCE reconeix que espera que la seva cartera d’actius es vagi reduint progressivament. “Abans o després la normalització arribarà a la mida del balanç”, declara el vicepresident. El Banc ja ha alentit la seva compra de bons, i altres procediments que disparen els comptes de l’ens, com la compra de deute o els préstecs als estats, també es moderaran. “Es prendran decisions prudents per les potencials implicacions”, conclou De Guindos.
2
