El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit elevar els tipus d’interès en 50 punts bàsics, tal com havia anticipat que faria, de manera que el tipus d’interès per a les seves operacions de refinançament se situarà en el 3,50%, mentre que la taxa de dipòsit aconseguirà el 3% i la de facilitat de préstec el 3,75%. Com ja va anunciar el febrer passat, els tipus pugen assolint nivells que no es veien des de l’octubre del 2008 per combatre la inflació, que malgrat tendir a la baixa, encara es manté per sobre l’objectiu del 2% a l’eurozona. La decisió del BCE arriba en un context marcat per la fallida del banc Silicon Valley, que ha posat en dubte l’agressivitat de la política monetària adoptada durant els últims mesos pels bancs centrals.
Amb aquesta sisena pujada consecutiva del preu dels diners, anunciada aquest dijous en un comunicat, el BCE manté el ritme de la normalització de la seva política monetària, malgrat les turbulències en el sector financer, després de la intervenció als Estats Units de dues entitats bancàries el passat cap de setmana i l’enfonsament borsari de la banca europea davant els dubtes sobre Credit Suisse.
De fet, l’entitat apunta que segueix “atenta” les tensions que s’estan produint als mercats i assegura que està “preparada per actuar” en cas que sigui necessari. En total, després de les pujades de 50 punts bàsics al febrer i el desembre del 2022, així com els dos increments de 75 punts bàsics en les reunions de l’octubre i setembre del mateix any i de la pujada inicial de mig punt percentual el juliol del 2022, el BCE ha elevat el preu dels diners en 350 punts bàsics durant l’actual cicle de pujades.
Malgrat el grau d’incertesa actual en els mercats financers, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha reiterat que les seves decisions continuaran determinades per les dades de què disposin i seguint un enfocament de “reunió a reunió”. A més, ha defensat que el sector bancari de la zona euro “té capacitat de resistència i posicions de capital i liquiditat sòlides”. En qualsevol cas, també ha volgut deixar clar que el BCE disposa de “tots els instruments de política monetària necessaris” per donar suport de liquiditat al sistema financer de l’eurozona “si fos necessari”.
La inflació es manté en xifres perilloses
La taxa d’inflació interanual de l’eurozona es va situar al febrer en el 8,5%, la qual cosa implica una baixada d’una dècima enfront de la dada de gener, mentre que la taxa subjacent, que exclou l’efecte d’energia i aliments, va escalar fins a un rècord del 5,6%. D’altra banda, segons les últimes dades d’Eurostat, el ritme d’expansió de la zona euro es va interrompre en el quart trimestre del 2022, quan el producte interior brut (PIB) de la regió es va estancar en comparació amb els tres mesos anteriors, quan el creixement va ser del 0,4%, mentre que en comparació amb el quart trimestre de 2021, el creixement de la zona euro va ser de l’1,8%.
2 
