BBVA research, la branca dedicada a la recerca econòmica de l’entitat financera, ha colpejat les estimacions de creixement per al 2023 del govern de l’Estat amb una reducció substancial. Si l’executiu espanyol ha formulat els seus pressupostos sobre una acceleració econòmica del 2,1%, l’ens dirigit per Jorge Sicilia preveu que el PIB s’eixampli en només un 1%, la meitat de les previsions presentades per la ministra d’Afers Econòmics Nadia Calviño i per sota fins i tot dels poc falaguers avenços del Banc d’Espanya, que es van quedar en l’1,4%.
A banda de retallar el creixement, BBVA research avisa que l’Estat encadenarà dos trimestres recessionistes –és a dir, de decreixement de l’economia– a finals d’aquest exercici i principis del pròxim. Així, el banc estima que l’economia espanyola es contraurà un 0,3% en cadascun dels dos pròxims trimestres, les primeres caigudes des de la pandèmia. Segons els estudis de l’entitat, més enllà del març Espanya acumularia creixements intertrimestrals de l’1%, similars a l’acumulat final, que podrien ajudar a esmortir el cop.
Tot i que Sicilia contradiu les estimacions de l’executiu espanyol –que la vicepresidenta primera ja descrivia com a “prudents”–, apunta que “l’estancament serà curt i la recuperació s’activarà” al segon trimestre de l’any. La fi de la temporada alta del turisme, així com la llarga espiral de preus, seran el principal detonant de la recessió.
Inflació i tipus a l’alça
En l’escenari amb què treballa el banc, les empreses començarien a traslladar a preus els elevats costos energètics, cosa que provocaria una demanda de millors condicions salarials i arriscaria efectes de segona onada. Els autors de l’informe bancari esperen, doncs, tancar 2022 amb una inflació del 9,3% i retallar-la fins al 4,9% el pròxim curs – un augment de més d’un punt i mig respecte de les seves anteriors estimacions, que deixaven l’IPC al 3,2% a finals de l’any vinent–.
Els tipus d’interès, com ja va avisar la presidenta del Banc Central Europeu Christine Lagarde, continuaran a l’alça a un ritme similar al que han portat els darrers mesos, segons els economistes de BBVA. Així, les pujades que anunciarà l’organisme després de les seves reunions de política monetària podrien emular els 125 punts bàsics d’enguany, arribant a un 2,5% a finals de 2022, un nivell “neutre o fins i tot lleugerament restrictiu”, apunten des de l’entitat.
Els fons europeus no arriben
La inversió europea a l’Estat, a ulls de BBVA, s’ha “deteriorat” en els darrers mesos. Des del banc dubten de l’efectivitat del pla de recuperació continental per transformar el sistema productiu espanyol, en tant que l’arribada dels Next Generation EU no està sent prou ràpida per a cobrir les necessitats de les empreses. Així, retalla fins als 15.000 de màxima l’execució del programa de finançament fins a final d’aquest any. El 2023, però, estima que l’arribada del capital de la Unió accelerarà, fins als 21.000 milions d’euros en total.
Reclamacions urgents
Segons el banc, l’estructura econòmica espanyola demana “continuar impulsant reformes” per reduir la desocupació i el treball precari i de mala qualitat. Si bé lloen la reforma laboral com una font de “llocs de treball més estables”, així com una bona eina per flexibilitzar la contractació indefinida mitjançant la figura del fix discontinu, consideren que el mercat de treball “presenta reptes que han de ser abordats en els pròxims anys”.
Els economistes de l’entitat demanen també reduir el dèficit públic. La situació dels comptes de l’administració espanyola és d'”elevat desequilibri estructural”, amb un gap d’entre l’1 i el 2% del PIB entre els ingressos i les despeses de l’Estat i la resta de nivells de govern. Reclamen, doncs, que les baixades d’impostos o les noves inversions –com les anunciades per Calviño en els pressupostos de 2023– tinguin una “contrapartida que asseguri un impacte neutre” sobre el balanç espanyol. No gastar sense ingressar; ni recaptar sense invertir.
