Tot Economia
Alemanya cedeix i desencalla la prohibició de motors de combustió a la UE

Els ministres d’Energia de la Unió Europea han donat llum verda definitiva a la prohibició de la venda de vehicles amb motor de combustió, inclosos els de dièsel, gasolina i híbrids el 2035. Aquest dimarts, Alemanya ha accedit a aixecar el seu veto després d’arribar a un acord amb la Comissió Europea per aclarir l’encaix que tindran els combustibles sintètics en aquesta nova normativa. L’acord ha comptat amb el suport d’Alemanya, però ha estat rebutjat per Polònia, a més de l’abstenció de Bulgària i Itàlia -que reclamava també una excepció de la norma als biocombustibles-, si bé amb el canvi de Berlín aquest grup de països ha deixat de tenir pes suficient per a bloquejar l’acord.

La fi dels motors de combustió va ser el primer dossier del paquet climàtic que els 27 i el Parlament Europeu van aconseguir acordar en negociacions que van concloure l’octubre de 2022 i que el febrer passat van rebre l’aval del ple de l’Eurocambra, quedant pendent únicament l’últim vistiplau formal per part de les capitals.

Ribera confia a esvair els dubtes

Abans de la ratificació de l’acord, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, ha confiat en el fet que la prohibició de venda de motors de combustió de cara al 2035, enviï “senyals clars” als inversors i a la indústria sobre quina és l’evolució que es preveu per a la mobilitat de cara als pròxims anys.

No obstant això, Ribera ha matisat que no creu que els biocombustibles, que han estat claus per convèncer Alemanya, tinguin massa èxit en els pròxims anys perquè segons les avaluacions que es fan aquests dies són “massa cars per a ser la resposta adequada per a qualsevol ciutadà mitjà a Europa”.

A més, la vicepresidenta espanyola ha afegit que “és important que la Comissió hagi trobat la manera d’atendre la petició d’Alemanya sense posar en perill la substància i la importància d’aquests expedients”. A més ha comentat que canviar les premisses de l’expedient per a establir els objectius de reducció d’emissions, que era “la qüestió important”.

No obstant això, Ribera ha reiterat les seves crítiques al moviment d’Alemanya, que no ha estat “bo” ni “agradable”, per la qual cosa espera que tots els Estats membre hagin après que això no poden establir “un precedent que s’utilitzi sempre, perquè podria significar temps difícils per a Europa”.

Punts de recàrrega cada 60 quilòmetres

Aquest no ha estat l’únic acord que ha tancat avui la UE al voltant del cotxe elèctric, ja que el Parlament Europeu i el Consell han tancat un acord provisional per establir punts de recàrrega per a vehicles elèctrics almenys cada 60 quilòmetres i cada 120 quilòmetres en el cas dels camions. El pacte en qüestió també preveu que hi hagi proveïments d’hidrogen almenys cada 200 quilòmetres.

Concretament, el pacte preveu que aquests punts de recàrrega elèctrics amb una potència inferior a 400 kilowatts s’hagin de desplegar almenys cada 60 quilòmetres a la Xarxa Transeuropea de Transport el 2026 i la potència augmentarà fins a 600 kilowatts el 2028. L’acord, que encara ha de ser ratificat per part de les dues institucions, estableix objectius mínims obligatoris per als països i demana als 27 que presentin plans per a assolir-los.

Reforma del mercat elèctric i del gas

La reunió dels ministres d’energia europeus també ha tingut un altre punt interessant, i és que per primera vegada els 27 han abordat la reforma del mercat elèctric proposada per Brussel·les. Aquesta proposta, segons Ribera, recull conceptes rellevants “precisats, desenvolupats i garantits”. Així, la dirigent espanyola ha considerat que és una bona solució combinar l’evolució dels contractes bilaterals a llarg termini amb una compra centralitzada a través de sistemes assajats en cadascun dels Estats membre, com són els contractes per diferències, referenciats a diferents tecnologies.

D’altra banda, pel que fa al paquet del gas, que divideix als països en dues minories de bloqueig liderades per França, que defensa la inclusió de la nuclear en la normativa de renovables, i per Espanya i Alemanya, defensors que “la nuclear no és ecològica”, Ribera advoca per tractar d'”intentar trobar una solució per als francesos”.

Més notícies
Fotografia d'un molí de la Conca del Barberà / Mireia Comas

Europa perd la cursa de les renovables contra la potència industrial xinesa

Notícia: Europa perd la cursa de les renovables contra la potència industrial xinesa
Comparteix
La Unió Europea arriba tard a l'atracció d'un teixit empresarial de valor per produir de manera sobirana l'energia verda
Notícia: Europa perd la cursa de les renovables contra la potència industrial xinesa - Mobile
La consellera d'Economia, Natàlia Mas / ACN

Catalunya es podria arribar a gastar més de 60.000 milions en renovables

Notícia: Catalunya es podria arribar a gastar més de 60.000 milions en renovables
Comparteix
El quarantè número de la Nota d'Economia 107 recull gairebé una vintena d'estudis que posen de manifest la necessitat d'aconseguir la neutralitat climàtica el 2050
Notícia: Catalunya es podria arribar a gastar més de 60.000 milions en renovables - Mobile
Un dels parcs eòlics de la Conca del Barberà / Mireia Comas

L’empresariat català pica el crostó al Govern per la manca de renovables

Notícia: L’empresariat català pica el crostó al Govern per la manca de renovables
Comparteix
El Govern que ha canviat la tendència respecte a la implantació de renovables
Notícia: L’empresariat català pica el crostó al Govern per la manca de renovables - Mobile
Fotografia d'un molí de la Conca del Barberà / Mireia Comas

El món avança cap a les renovables mentre Catalunya s’estanca

Notícia: El món avança cap a les renovables mentre Catalunya s’estanca
Comparteix
Un estudi de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) assegura que les energies verdes podrien ser la font principal d'electricitat mundial el 2025
Notícia: El món avança cap a les renovables mentre Catalunya s’estanca - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa