L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) preveu una pujada del PIB de l’Estat espanyol de l’1% durant el segon trimestre de l’any. Amb aquesta acceleració de l’economia, l’activitat espanyola arribaria, dos anys després de la fi de les restriccions, als nivells del 2019, abans de l’esclat de la pandèmia de la Covid 19.
Les bones dades d’ocupació presentades pel Ministeri de Treball i Economia Social durant el mes de maig han impulsat l’Autoritat presidida per Cristina Herrero a preveure per finals de juny la recuperació completa. Segons el model en temps real de l’evolució de l’economia (MIPred), Espanya tornaria en poc més d’un mes a les xifres d’activitat econòmica acumulades pel creixement anterior a la crisi sociosanitària.
Riscos de refredament
En cas de confirmar-se aquesta dada preliminar, l’alça trimestral prevista per l’organisme consolidaria un increment interanual de 2,3 punts. Així, l’Estat acabaria d’esquivar els possibles escenaris recessionistes previstos durant les darreres setmanes del 2022 –si bé certes autoritats monetàries del continent alerten que les intenses pujades de tipus d’interès poden refredar les grans economies durant l’estiu fins al llindar del decreixement sostingut–.
Previsions per confirmar
Durant les pròximes setmanes, però, es faran públiques dades amb alta influència sobre les previsions de PIB corresponents al maig i al juny que completaran les estimacions de l’AIReF. Així, un bon indicador de consum energètic o un retorn al creixement de la producció industrial podrien ajudar a consolidar la recuperació que albira l’entitat independent. Així, l’Estat espanyol refermaria el seu bon rendiment davant la recessió alemanya i el minso creixement francès, que replica una reducció de la inflació que ja s’apropa a la meitat de què registra el conjunt de l’Eurozona.
Les dades d’atur, tot i la millora anunciada aquest divendres, expliquen una història diferent. El rècord d’afiliació a la Seguretat Social no ha evitat que l’Estat es mantingui com el pitjor mercat laboral d’Europa, amb una taxa de desocupació que encara dobla la de la Unió Europea i treu diversos punts a la de l’Eurozona.
