L’economia espanyola entraria en recessió tècnica –és a dir, creixement zero– durant el quart trimestre d’enguany. Així ho preveu l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l’organisme dedicat a garantir l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera a l’Estat. Segons ha apuntat la seva presidenta, Cristina Herrero, tot i la resistència del PIB durant el primer semestre, apuntalada principalment pel turisme i els serveis, les darreres xifres disponibles indiquen un “estancament” entre el juliol i el setembre que trenca la tendència ascendent.
Així, l’entitat preveu un “creixement molt proper a zero” fins al nové mes de l’any, el que apuntaria a una contracció econòmica entre l’octubre i el final de l’exercici del 0,2 o 0,3%. Aquestes estimacions van en la línia de les del darrer informe de conjuntura econòmica del BBVA, que retallava a llarg termini les previsions de creixement de l’executiu espanyol per a 2023 en més d’un punt –un 1% pel 2,1% sobre el qual es van elaborar els pressupostos generals de l’Estat–. En aquest sentit, AIReF també colpeja l’optimisme del ministeri d’Economia, tot i que en menor mesura: preveu un increment del PIB per l’any vinent de l’1,5%, en línia amb el que havia posat sobre la taula el Banc d’Espanya.
Segons apunta la directora d’Anàlisi Econòmica d’AIReF Esther Gordo, de fet, aquestes xifres poden ser fins I tot massa optimistes: altres països de la Unió Europea estan patint “deterioraments molt intensos” en les seves economies; un camí que, en cas de seguir-lo Espanya, portaria a decreixements del PIB encara més marcats.
Mercats deteriorats
El toc d’atenció de l’autoritat fiscal a l’executiu espanyol respon principalment al mal rendiment de molts mercats clau en els darrers mesos de l’exercici. Així, el deteriorament de les vendes a l’exterior, unida a la sostinguda pujada de tipus d’interès i la inhabilitat europea per contenir els preus del gas són els principals motors d’aquesta curta recessió.
La inflació baixa, els preus no
En les seves estimacions de la inflació per al 2023, l’AIReF espera que al pròxim exercici la taxa fluctuï al voltant del 3,9%. La baixada seria, així, substancial; però respondria principalment a efectes de base –és a dir, els preus es mantindrien molt elevats, però la pujada en comparació amb el 2022 seria molt inferior a la patida enguany en comparació amb el 2021–. La subjacent, per la seva banda, es quedaria en els quatre punts, indicatius de possibles efectes de segona onada dels preus energètics. Aquests càlculs, a més, es fan sobre la base de les actuals mesures de contenció de preus. En cas que l’Estat les retirés, apunta l’autoritat, podria enfrontar-se a una pujada de la inflació de fins a 1,5 punts percentuals.
L’entitat, en aquest sentit, alerta de la caiguda del poder adquisitiu de les rendes del treball. Tot i que AIReF entén la moderació salarial com una eina per evitar espirals de preus, avisa del perill que suposa una contenció massa intensa de les perspectives de despesa d’unes llars que han “perdut una notable capacitat de compra”. Cal recordar, en aquest sentit, que l’acceleració del consum intern va ser una de les principals palanques de reactivació de l’economia tant de l’Estat com catalana a la sortida de la pandèmia –una palanca que, en una crisi provocada principalment per una espiral de preus, no es podrà activar fàcilment el 2023–.
7 
