La transició energètica és un procés extremadament conflictiu. En un context europeu de descarbonització completa per al 2050, l’ampliació i diversificació del pool energètic –l’arribada de noves energies que, totes juntes, aconsegueixin fer fora de l’estructura productiva del país els fòssils– és imprescindible, com també ho és l’electrificació de bona part del teixit econòmic del país. Les veus autoritzades sempre recorden, però, que no tot pot ser electricitat. Hi ha una part de la indústria, catalana i d’arreu, que necessitarà energia tèrmica per operar –qüestions tan centrals per a les diverses cadenes de valor modernes com la química o el ciment faran ús del gas per materialitzar-se–. La qüestió, doncs, és com es fa neta una planta que no pot fer servir electricitat? La resposta es troba a una petita empresa barcelonina amb escassos cinc anys de vida, WtEnergy Advanced Solutions. “Totes les empreses a què ens apropem, molt intensives en energia tèrmica, estan molt interessades pel projecte”, subratlla el seu CEO i fundador Andrés Ponce.
Aquestes cadenes de valor extremadament pesants necessiten carburar al voltant de la calor –i, per tant, actualment, del gas natural–. La proposta de la firma de Ponce és la d’una transició cap a un gas de síntesi, o syngas, desenvolupat amb energia neta. La solució tècnica de la cleantech, així, busca una reconversió de rebuig en carburant: mitjançant una transformació de la “fracció no reciclable” de residus diversos, WtEnergy deriva un combustible “eficient i net” amb una important capacitat de substitució dels fòssils a escala industrial. “Les empreses poden tenir la seva pròpia fàbrica de gas”, raona Ponce; amb un potencial, a més, elevat. Segons l’emprenedor, el procediment tècnic que proposa la companyia barcelonina té la capacitat de “reduir en un 90%” la dependència energètica dels seus clients.
Si bé el reaprofitament de residus i biomassa per a la generació energètica no és en si mateix un procediment nou, l’optimització de la tecnologia de WtEnergy suposa un salt qualitatiu. En comparació amb una incineradora amb capacitat generadora d’electricitat, el rendiment energètic de la cadena de valor de la companyia és prop del triple. “El material rendeix un 21%” amb procediments tradicionals de generació d’electricitat, assegura Ponce, mentre que en un cicle combinat de gas com el que ofereix l’emergent, la performance s’eleva fins a un 60%. Amb aquesta capacitat, el syngas de la catalana “podria substituir el gas natural que es fa servir en processos tècnics” a la indústria. A més de l’eficiència productiva, Ponce subratlla la majúscula millora en termes ambientals que suposa la seva proposta de tractament de residus: “durant la transformació del combustible, no es generen ni dioxines ni furans; només podem fer servir tecnologies netes”, remarca l’emprenedor.
Model de negoci a llarg termini
Actualment, WtEnergy té encara una estructura reduïda –amb una plantilla de només sis treballadors–, però l’escalabilitat està encara per definir, i l’empresari reconeix que la recepció per part del mercat és positiva. “La nostra solució no només redueix emissions, sinó que el temps de retorn de les inversions és molt baix”, defensa. El procediment d’instal·lació de la maquinària és complex, i l’inici de l’activitat en els projectes d’WtEnergy es projecta a diversos exercicis vista. A llarg termini, fins i tot, les inversions es concretaran en la construcció de plantes senceres de tractament i reconversió de residus en gas sintètic. Tot i això, la capacitat substitutiva dels fòssils és prou elevada, explica l’empresari, per fer la solució rendible fins i tot a curt termini.
La companyia ofereix als seus clients industrials dos models de negoci: o bé l’operativitat d’una planta pròpia per a una segona activitat industrial –una o més empreses decideixen fer-se amb la maquinària d’WtEnergy per generar energia per al consum propi de les seves plantes–; o bé la construcció com a model de negoci principal –una empresa inverteix en una planta de tractament i comercialitza el syngas resultant–. “Hi ha clients que volen el 100% del control, mentre que uns altres només estan interessats en l’energia”, recorda Ponce. Ara per ara, la companyia treballa en una instal·lació a Suïssa, dedicada a la valorització de residus a la indústria càrnia, i una altra a l’Aragó, tot i que esperen concretar importants operacions durant el primer semestre del 2023.
Reticències en remissió
L’oferta d’autogeneració barata i neta del gas necessari per a moure una indústria intensiva en energia tèrmica sembla, fins a cert punt, massa bonica per ser certa. Ponce, si bé defensa l’adiença de la tecnologia de WtEnergy –una que “fa anys que demostren”, en concret des del 2017–, reconeix “recels” per part d’una fracció de l’empresariat industrial del país i els mercats objectiu. Principalment, els negocis dubten de la disponibilitat del combustible primari, els residus no reciclables. Ara per ara, però, “un 50% dels residus se’n van a la deixalleria”, mentre que l’objectiu per a 2035 és rebaixar aquesta xifra al 10%. El reciclatge i la reutilització seran dues branques més d’un tractament del rebuig que mirarà cap a la valorització energètica com a camí prioritari. “Hi ha una gran quantitat de material disponible; transformarem en energia aquells residus que no tinguin més usos”, projecta. Aquesta transició comença a filtrar-se, a més, als entorns productius; i això té molt a veure amb el bon rendiment d’WtEnergy. “Encara ens estem assentant, perquè la demanda continua creixent”, celebra Ponce.
Èxit al món del ciment
Un dels sectors industrials en què més penetració augura el model de negoci de WtEnergy és el de la producció de ciment. L’intensiva necessitat d’energia tèrmica del sector s’obre a “solucions disruptives” com les que posa sobre la taula la catalana, una “first of a kind” per a unes empreses productores en el camí de la descarbonització. Segons apunta el mateix Ponce, mitjançant el seu procés les productores de ciment poden arribar a substituir un 70% del consum de combustibles fòssils -30 punts percentuals per sobre dels objectius que es marquen insígnies com Cemex-.
Recentment, de fet, la companyia ha celebrat una ronda de finançament liderada per la mateixa Cemex -que compta amb una unitat de capital risc corporatiu, Cemex Ventures, per a inversions com aquesta- i la constructora Copisa. Tot i que les xifres encara no s’han donat a conèixer, segons han comunicat les parts, la injecció de capital servirà per “accelerar el creixement i penetració en el mercat internacional” de la tecnologia de la catalana. Així, la cimentera incorporarà la font d’energia que proposa l’empresa de Ponce en les seves operacions de fabricació amb l’objectiu de reduir la seva petjada de carboni.
Accelerar la transició
El model de negoci de Waste-to-Energy no és, ni aspira a ser, una panacea energètica. Com proposa el mateix CEO, el futur del consum energètic, amb l’eliminació de la dependència exterior a l’horitzó, és extremadament divers. “La solució energètica és un gran pool de solucions”, postil·la. La clau raurà a la combinació de diverses tecnologies per cobrir les necessitats de tots els sectors econòmics i socials: eòlica, hidràulica i fotovoltaica per a aquelles branques que es puguin electrificar; gasos i combustibles alternatius per a les que necessitin el rendiment de l’energia tèrmica.
Per assolir la fita de la diversificació energètica, però, Ponce fa una crida a la “valentia”, especialment des de les administracions. “La tecnologia existeix, però cal impulsar-la”; i el sector privat, en la seva experiència, ja ho està fent. La solidificació de WtEnergy, de fet, es produeix gràcies als “clients valents” que aposten per un first of its kind –el primer projecte d’aquesta mena que s’implementa–. La mancança, doncs, és causada pels lents i insegurs ritmes institucionals a l’hora de garantir els permisos necessaris per a un projecte d’aquesta envergadura. “Cal un compromís dels governs no tant pel que fa a ajudes econòmiques, sinó agafant les regnes del sector perquè s’acceleri”, etziba Ponce, tot lamentant processos de modificació ambiental per a projectes com el seu que volten “l’any i mig, dos, tres anys”. “Així mates la indústria”, alerta l’emprenedor. Amb tot, però, es mostren optimistes: la traumàtica crisi energètica dels darrers mesos ha “accelerat les coses” en un sector clau per a l’autonomia estratègica nacional i regional.
