“Els inversors han passat de la por a no poder entrar al món de les criptomonedes a la por a no poder sortir-ne”. Així de contundent s’ha mostrat el membre de la junta directiva del Banc Central Europeu Fabio Panetta sobre la regulació dels actius financers i digitals –com el Bitcoin o d’altres de similars–. L’economista italià, històricament crític amb el mercat especulatiu al web3, suggereix en un recent article publicat al Financial Times que la regulació europea tracti aquests productes “com si fossin jocs d’atzar”.
Si bé Panetta reconeix les crides d’alguns dels seus col·legues a “deixar que les cripto es cremin” –no intervenir i simplement esperar a que el mercat s’enfonsi i deixi de ser un problema per al regulador– no està segur del destí d’aquests actius. “No és una seguretat que els productes financers al web3 s’autodestrueixin”, raona. “Són una aposta disfressada d’un actiu inversor”, continua, tot subratllant la manca de valor intrínsec de les monedes –un valor que sí que tenen les accions empresarials o els títols de propietat immobiliària, per exemple–.
Segons argumenta el directiu, “el cost social d’un mercat cripto sense regulacions és massa elevat per a ignorar-lo”. L’exemple de la caiguda d’FTX, acompanyat d’altres fallides, com la de Terra o la posterior davallada de Binance, prova que, en aquests casos, “els inversors mal informats pateixen pèrdues significatives”. “No només les criptos es cremen”, postil·la el conseller.
Impostos a Bitcoin
La regulació, però, no pot ser qualsevol. Davant la manca d’estudi i familiarització del legislador europeu amb el web3, una normativa dibuixada sense cura pot deixar el mercat financer “entre l¡’Escil·la de la mala llei i el Caribdis de la legitimació de models febles”. En aquest sentit, reclama l’aprovació de la regulacó de mercat en criptoactius que ja es discuteix al Parlament Europeu, si bé l’objectiu és acabar regulant “totes les activitats financeres descentralitzades”, no només les cripto.
En aquest sentit, Panetta posa sobre la taula dues propostes conegudes: en primer lloc, un impost que gravi el cost social de les criptomonedes –i cobreixi els seus potencials riscos–. En segon, una protecció als consumidors més vulnerables “similars als que la Comissió Europea recomana per controlar els jocs d’atzar digitals”.
Reformes estructurals
Si bé l’establiment d’una normativa és, en paraules de l’italià, “urgent”, no és suficient per assegurar que els criptoactius no tinguin efectes perniciosos sobre el conjunt de l’economia. En aquest sentit, reclama als bancs centrals propostes per construir “fonaments sòlids per a un ecosistema de finances digitals”. Feines com la programació d’una moneda digital pròpia, o la col·laboració en la verificació de pagaments ajudarien a “salvaguardar la confiança en què els grups de diners privats encara confien”.
