El clima mediterrani es caracteritza per moltíssimes coses, una d’elles, són les sequeres recurrents com la que està vivint Catalunya els últims mesos. Aquest fet porta, a la llarga, a pensar en alternatives de racionament i ús de l’aigua dolça per tota mena d’usos, sobretot de cara al regadiu. Aquesta va ser la idea principal de l’empresa catalana Seawater Irrigation que després d’anys d’investigació ha aconseguit desenvolupar un sistema viable de regadiu amb aigua de mar, que permet estalviar molts litres d’aigua a l’hora de regar.
Aquesta idea, a priori, pot tirar enrere, ja que tradicionalment l’excés de salinitat acaba matant a les plantes i hortalisses. Ara bé l’empresa i el Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la UPC han aconseguit revertir aquesta situació creant un sistema freàtic amb capil·laritat per regar sense acabar amb les plantes. La solució ha estat el desenvolupament d’una capa de terra que actua com a filtre de la sal i impedeix que arribi aigua de mar a les plantes i n’impedeixi la seva mort, segons explica el director de projectes de la companyia, Oriol Arnal, i el seu gerent, Àlex Badrena. Ara bé, cal apuntar que de moment, aquesta empresa ha aconseguit desenvolupar aquesta tècnica per a la jardineria i encara està en procés per adaptar-ho al cultiu de vegetals.
En aquest punt sorgeix un altre problema, si la sal s’acumula en una capa del sòl el problema serà el mateix que abans, el que passa que arribarà més tard. Per evitar aquest problema l’empresa catalana ha aconseguit que aquesta nova capa es pugui dessalinitzar amb aigua dolça. Això no vol dir que cada setmana hagis de regar recurrentment amb aigua dolça, ans al contrari, s’acostuma a netejar amb la mateixa aigua de la pluja, fins i tot si plou un cop l’any. La prova està en el fet que la companyia va instal·lar el seu sistema de rec al jardí del Centre d’Estudis Joan Maragall de Badalona ja fa cinc anys i el jardí encara és ben verd.
Pel que fa al preu de la seva instal·lació, Arnal explica que depèn molt del terreny on se situï el terreny. Com a xifra aproximada, assegura, serien entre 100 i 250 euros per metre quadrat. Aquesta xifra, que a priori és elevada, se li ha de descomptar el cost de l’aigua dolça usada per regar. A més, el director de projectes de Seawater Irrigation recorda que com més lluny del mar estigui el terreny més cara és la infraestructura. En aquesta línia recorda que no seria el mateix situar el jardí a una ciutat de costa que, per exemple, a Madrid i el preu es pot disparar.
La punta de l’iceberg
Aquesta prova pilot a Badalona, asseguren Badrena i Arnal, és només “la punta de l’iceberg” de les seves investigacions, ja que actualment estan investigant ja com traslladar la seva tecnologia a jardins més grans i al d’un hort convencional. De fet, la seva idea és traslladar la tecnologia a tots els àmbits possibles del sector del regadiu, encara que admeten que per arribar a aquest punt encara queden molts anys d’investigació i recerca.
En aquest sentit, tots dos asseguren que actualment estan buscant realitzar una segona prova pilot en el sector de la jardineria en un espai públic per tal de certificar definitivament que la tecnologia és viable, de moment sembla que la ubicació més viable serà Platja d’Aro. A més, pel que fa al sector de l’horta, Arnal i Badrena també comenten que estan buscant una ubicació per fer una altra prova pilot. Aconseguir-ho, assegura Badrena, donaria “molta credibilitat al projecte” de cara als clients. De fet, assegura que ja han parlat amb diversos governs que estarien interessats a adquirir el sistema de rec català, com Cap Verd, Perú o fins i tot la Xina.
I la inversió?
Un dels problemes per a moltes empreses, sobretot si gran part del seu negoci està vinculat a la investigació és el seu finançament. En aquest apartat Badrena assegura que en els últims anys han rebut un gran suport de Pimec i han intentat optar a diverses ajudes europees, encara que no han aconseguit rebre-les. Tot i això, es mostra confiat que el projecte acabarà a bon port, ja sigui gràcies a ajudes públiques, la seva prioritat, o a fons privats.
Pel que fa a les administracions públiques, Baderna ha lamentat que fa més de dos anys que estan en contacte amb el Departament d’Acció Climàtica, però que encara no han pogut concretar cap espai per portar la primera prova pilot conjunta per testejar la seva tecnologia. Davant de la situació, però ha assegurat que també valoren buscar contactes amb altres administracions del territori espanyol o diversos municipis catalans.
Ara bé, de cara als privats, assegura Badrena, potser és molt més complicat d’entrar, ja que aquest nou sistema suposa un canvi radical de mentalitat i de sistema de regadiu. Tot i això, creu que amb la sequera actual, més d’un privat podria optar pel seu sistema davant les més que probables restriccions per regar.
3 
2 