L’internet de les coses, segons apunta el CTO de l’emergent catalana Cactus Aaron Pica, és “inevitable”. La creixent necessitat de connectivitat, sensorització i recollida de dades a qualsevol maquinari a través de sectors des de l’alimentació fins a la indústria ha forçat una acceleració dels processos de connexió als servidors interns de les empreses. Al mercat català, això s’ha fet palès. Amb més de 250 empreses dedicades a connectar dispositius a la xarxa, amb una facturació de més de 500 milions d’euros i 3.200 treballadors –segons les darreres dades de l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat Acció– Catalunya s’ha erigit en la “referència al sud d’Europa” en un subsector fonamental per a la digitalització del model productiu. “Som l’equivalent a San Francisco als Estats Units”, assegura Pica.
Segons les dades facilitades per Acció abans de la pandèmia –que, en paraules del director de l’àrea digital del centre d’innovació Eurecat Joan Mas són “extrapolables” al 2023– la gran majoria de les companyies catalanes dedicades a l’internet de les coses s’especialitzava en el desenvolupament de software, fins al 55%; mentre que només el 15% posen el focus en el maquinari. En un ecosistema de petites i mitjanes empreses –el 55% de les 250–, les barreres d’entrada de la producció d’eines connectades són molt més elevades que les de la programació. “Sovint es basen en hardware existent i a partir d’aquí generen els seus productes i serveis”, detalla Mas. Així, Catalunya és especialment protagonista en l’encaix dels serveis amb els dispositius existents –una capacitat que, en un moment de transformació tecnològica profunda, posa l’ecosistema del país al radar de qualsevol indústria que miri a la xarxa–.
Segons assegura Mas, l’internet de les coses és “la base que permet caminar cap a la indústria 4.0”. Aplicacions d’IoT en entorns industrials permeten executar tots els processos que les empreses productives imaginen per a la seva digitalització. “Monitores, mesures paràmetres, els portes als teus servidors i els processes”, apunta el director de l’àrea digital d’Eurecat. Les eines i els programes que es desenvolupen al sector català permeten, per exemple, fer manteniment predictiu de grans màquines industrials, o vigilar automàticament el funcionament de grans infraestructures públiques –un dels projectes centrals de Cactus, de fet, sensoritza les estacions de rodalies per analitzar, preveure i comunicar les possibles fallides a la xarxa ferroviària–. En paraules de Cyrille Bouka, de la catalana Taurus, la connectivitat a eines des d’una fàbrica a una nevera “facilita molt la vida” de l’usuari final, sigui aquest una empresa o un particular.
La tendència de l’Internet de les Coses a Catalunya, doncs, és clarament ascendent –en el marc d’un sector en ple creixement a escala global–. Les previsions de les principals agències i autoritats del planeta en l’àmbit tecnològic doblarien la quantitat de dispositius connectats al món en només dos anys, dels 14.500 milions actuals fins als 27.000 milions l’any 2025. En aquest context, el subsector català només mira a dalt. “A nosaltres no ens falten empreses que toquen a la porta per buscar aquesta mena de solucions”, raona Mas, tot apuntant que, cada cop més, és el consumidor qui busca possibles solucions via connectivitat, i no el productor el que genera necessitats via mercat. “La demanda és el driver”, apunta.
El client vol internet
Tant a escala industrial com en el gran consum, les empreses coincideixen amb les apreciacions d’Eurecat. Des de Taurus –històrica dels electrodomèstics al país– apunten que els clients de tota la vida cada cop reclamen agilitzacions de processos tan senzills com fer-se el dinar. En conseqüència, la connectivitat esdevé clau. “El mercat ho demana, perquè cada dia tenim un nou problema a resoldre”, argumenta Boka, tot apuntant cap a una democratització dels dispositius comunicats amb la xarxa. La companyia presenta enguany al MWC un robot de cuina amb IoT, que permet aplicacions des del control i preparació de receptes en remot fins a l’actualització de la llista de la compra segons els plats que vol tastar l’usuari. Només la catalana ofereix ja, segons el representant, més de 500 productes capaços de transmetre informació via internet. “Sempre ens adaptem al mercat, perquè ens trobem en un moment molt avançat d’aquesta tecnologia”, afegeix.
En l’àmbit empresarial, la connectivitat té aplicacions tan diverses com sectors existeixin. Tal com recorda Mas, des d’Eurecat s’ha assistit, per exemple, en la connexió d’una cambra de curatge d’embotits d’una gran alimentària del país. Mitjançant una sensorització de la maquinària i una anàlisi de les dades aconseguides, s’ha reduït un 20% el consum energètic del procés d’assecat dels productes, fent la cadena de valor més sostenible, eficient i productiva. En el cas de Cactus, i si bé operen en àmbits com la indústria manufacturera o les infraestructures, crida especialment l’atenció l’exemple de la bota d’esquí amb IoT, que monitora la resposta física a l’activitat esportiva, així com factors de velocitat o moviments del descens d’un atleta.
La clau per a aquesta extensió a sectors tan llunyans al core tecnològic dels processos de connectivitat, assegura Pica, es troba en la reducció de costos i exigència tècnica. “Connectar coses cada cop és més barat”, apunta el CTO; i la millora de les xarxes mòbils, especialment amb el pas al narrowband en moltes aplicacions, garanteix “dispositius més petits i més eficients”. “Així, processos que abans no sortia rendible monitorar amb una màquina, ara sí que es poden seguir” –i dedicant menys recursos econòmics i temporals, sense haver d’assignar un treballador a la vigilància d’un procés que una màquina pot gestionar perfectament si està correctament connectada al servidor, per exemple, d’una empresa–.
Optimització de la connexió
L’arribada de la connectivitat a tants processos abans aïllats els fa, si bé més accessibles per a l’usuari final, molt més complexos allà on l’ull del client no arriba. Des del control de la domòtica fins a la vigilància domiciliària, les aplicacions connectades via IoT són cada cop més, i per tant les empreses gestores han d’apostar per un apartat tècnic creixentment eficient. És el cas de la catalana Bambai, present al 4YFN, especialitzada en una oferta de seguretat a la llar amb models de subscripció. Si bé tal com apunta Victoria Kramar, growth hacker de l’emergent, l’objectiu és “fer que la seguretat sigui un procediment fàcil” per al client, la firma ha de tenir al seu abast cada cop més dispositius i solucions per implementar la seva tasca.
“Fem la subscripció, el pagament, el contacte amb el client, la gestió i la vigilància de les alarmes…”, apunta Kramar –tot plegat, serveis proveïts per un seguit d’empreses tecnològiques adjacents als serveis de connectivitat–. En aquest sentit, una companyia com Bambai aterra al MWC a un món de possibilitats. “Hi hem trobat alternatives millors a processos que ja teníem; o hem concentrat la feina que abans fèiem amb dues empreses en només una”, celebra la representant.
Catalunya, així, pot oferir a les companyies d’IoT la capacitat d’inserir-se en un ecosistema tecnològic ample que necessita les seves solucions per fer-se cada cop més digital i hi pot aportar tota una infraestructura que es fa imprescindible per a implementar correctament processos de connectivitat. “Moltíssimes empreses del país –assegura Mas– apliquen en major o menor mesura l’IoT”. La diversitat de l’economia productiva catalana, doncs, obre espais per a un sector necessari perquè qualsevol altre es digitalitzi. “Cada cop ens trobem un ecosistema més ric en dispositius que ens ajuda a interactuar”, celebra Pica.
