Les finances descentralitzades són encara un misteri per a molts perfils inversors, fins i tot aquells que fa anys que operen en la banca tradicional i els seus derivats. Un model transaccional desenvolupat a la cadena de blocs, on l’intercanvi d’actius es pot produir sense mitjancers perquè la seva propietat i custòdia se situa a les carteres digitals del seu propietari, i no a una caixa fort o a una carpeta d’unes oficines, pot semblar –i encara és, sovint– massa eteri per ser funcional. “Quan un model financer no té ningú al darrere, la gent no l’entén”, explica Oleguer Brustenga, Crypto and DeFi Manager a Fuel Energy. La propietat descentralitzada està en camí, si bé encara no compta amb el principal actiu que les grans finances han acumulat durant segles d’activitat: la confiança.
Els experts, inversors i professionals del sector de les finances descentralitzades coincideixen que el model de finances descentralitzades és encara “molt incipient”, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol. El primer salt a fer, defensa Brustenga, és a l’àmbit del client. La propietat en xarxa dels actius digitals –el fet que un títol financer no estigui custodiat per un banc o un gestor sinó per cadascun dels inversors individuals a carteres digitals– exigeix una responsabilitat i coneixement a què pocs usuaris de serveis financers aspiren. “El tema de l’autocustòdia és molt maco, però no tothom pot tenir aquesta responsabilitat”, declara el consultor blockchain i web3 de Belobaba Albert Salvany.
Per a Clàudia Giraldo, fundadora i CMO de CommonSense, hi ha una clara necessitat de comunicació de cara al client. “Entre tots tenim el deure d’educar el públic general sobre les aplicacions d’ús real de la blockchain“, raona l’emprenedora, en una tendència que comparteix bona part del sector. Entre les iniciatives més assenyades d’inversió en models planeja l’ombra de la crisi de les dotcom. Molts projectes de criptomonedes, DeFi i altres activitats financeres lligades al món cripto surten al mercat “sense cap tipus de valor”. Així es generen les extremadament públiques desfetes com la de FTX, que de ser una central d’intercanvi de criptomonedes va passar a generar els seus propis actius sense cap base material que els hi aportés suport. “FTX va esdevenir molt més que un intermediari; sense regulació, va portar a terme altres pràctiques” amb escassa transparència, apunta Salvany.
Giraldo, per la seva banda, apunta que l’empresa fundada i dirigida per Samuel Bankman-Fried estava lluny fins i tot de les promeses de les finances descentralitzades. “FTX va implementar en només nou mesos totes les parts dolentes del sistema financer tradicional”, generant una crisi que “ajunta avarícia amb palanquejament, i genera una espiral”. Actius com els que oferia la nord-americana poden generar rendiments financers elevadíssims, amb riscos encara molt més elevats. A això s’uneix una important manca de cultura financera entre els potencials inversors. “Hi ha gent que inverteix en productes financers sense els coneixements necessaris per portar-los endavant; molts d’ells no tenen consciència del risc que s’ha d’assumir”. L’horitzó d’inversions obertes amb programari lliures i contractes transparents, doncs, també exigeix un coneixement i un capital suficient per justificar aquesta agència. “No podem pretendre que tothom sigui un expert en finances”, etziba Brustenga.
Les criptomonedes i el banc tradicional
Per a Brustenga, el futur no és, de fet, descentralitzat: és híbrid. Davant models de gran especulació suma-zero, les DeFi poden oferir a la banca tradicional una nova eina per generar rendiments i interessos per a qualsevol bé, títol o propietat. L’expert explica, de fet, un cas recent de financiarització d’un actiu difícilment imaginable en els cicles bancaris anteriors: un lloguer immobiliari. “Podem agafar els drets de cobrament, titolitzar-los, fer un NFT i vendre’l per aconseguir finançament”, de tal forma que el propietari original de l’immoble té accés a un nou flux de capital que l’inversor justifica amb els retorns de l’arrendament. A això s’afegeix una major agilitat en les inversions i el canvi de mans del capital: “una operació similar trigaria més d’un mes a fer-se a la banca; mentre que en DeFi la fem en tres dies”.
Giraldo afegeix, per la seva banda, l’elevada seguretat cap al consumidor final i transparència que ofereix, ben implementat, el model DeFi. “Al final és una base de dades pública”, explica l’emprenedora. “Si alguna cosa és a la blockchain, tothom pot veure-ho; veure la distribució de tokens, la quantitat d’usuaris”. Els inversors poden accedir a informacions sobre els seus actius que fins ara només estan a l’accés dels tècnics bancaris. La solidesa de les transaccions mitjançant contractes intel·ligents i immutables que queden registrats públicament a la blockchain aporta també una nova capa relacional amb el client a què la banca tradicional no aspira.
Les aportacions de l’ecosistema cripto a les finances tradicionals esdevindran, segons Brustenga, inevitables. “La banca que no s’hi adapti, s’ho trobarà a sobre”, argumenta l’expert. Tot i això, queda en l’aire la supervivència a llarg termini d’iniciatives descentralitzades per sí mateixes, sense la solidesa d’un actor central. El model, recorda Salvany, existeix: hi ha mecanismes d’inversió i repartiment que funcionen mitjançant els seus propis algoritmes. El consultor opina que aquesta capacitat de funcionar per si mateixes és “la gran potència de les finances descentralitzades”. El gran escull és, de nou i com sempre en els mercats financers, la confiança. Brustenga, present en moltes de les etapes de la inversió digital en els darrers anys, raona que “les DeFi no poden sobreviure soles; els models descentralitzats, sense ningú al darrere, acaben quedant coixos”. En un mercat financer fanàtic dels futurs, el de les cripto encara està envoltat de boira.
Bitcoin i Catalunya
Si bé tots els inversors i experts coincideixen a apuntar que, en general, l’ecosistema a l’Estat espanyol està encara “verd”, Catalunya és, en comparació amb el seu entorn, “la punta de llança” de les inversions a la cadena de blocs. “El món web3 encara és relativament fluix” al país, però “anirà creixent més i més”, projecta Giraldo. El gran motor del desplegament de nous formats inversors és, de fet, l’entorn tecnològic català. En un teixit emprenedor “dels més potents d’Europa”, no només sorgeixen més projectes, sinó també més consumidors amb l’expertise i els interessos necessaris per apostar per un model financer alternatiu com aquest. L’escletxa amb les grans potències –la Xina o els Estats Units–, és més de capitalització que no pas de recerca. “Quant a la qualitat dels projectes, no hi ha res a envejar”, subratlla l’emprenedora.
El mercat, però, ha de sobreviure enmig d’una voràgine d’informacions sobre fallides d’exchanges, caigudes dràstiques en el valor de criptomonedes d’alt rendiment o NFTs que es compren per desenes de milions de dòlars i es venen per un grapat de milers. El camí, però, és el de l’estabilització. Segons recorda Salvany, el món cripto venia d’un “entorn d’elevada liquiditat; hi havia molts projectes que no necessitaven diners”. Els baixos tipus d’interès i un flux constant de capital permetia que qualsevol iniciativa amb opcions de rendibilitat tirés endavant. Ara, però, “es detecta una disminució de les ganes d’invertir, no només en aquest sector sinó en qualsevol actiu de risc”. Un cop més, seran els projectes sòlids els que sobrevisquin: el possible món de la cripto que ve, apunten les fonts consultades, oferirà “rendiments moderats amb bones tècniques financeres”. Sense històries de milmilionaris d’un dia per l’altre i amb menys fallides i fugides a Bahames. “El que està passant –reitera Brustenga– separarà el gra de la palla”.
