Les emocions i com interpretar-les han estat, fins ara, un fet purament humà. Mai fins a l’arribada de la intel·ligència artificial (IA), la tecnologia que ens envolta havia estat capaç de detectar i interpretar les emocions o l’estat emocional de persones. Actualment, ara sí que ho poden fer gràcies a l’arribada de la IA als patrons d’aprenentatge d’aquestes, fins a tal punt que es pot combinar l’emoció d’una persona i transformar-la en una obra d’art generada en aquell mateix moment.
Això és possible i s’ha desenvolupat a Catalunya, on tenim un dels centres de recerca en la visió artificial més importants d’Europa, el Centre de Visió per Computació, situat a Bellaterra. Aquest centra ha estat capaç d’ajuntar aquesta detecció d’emocions, una tecnologia que ja fa anys que dominen, amb la IA generativa, que ha desembocat en una aplicació que és capaç no només d’encertar el teu estat d’ànim sinó que després capaç de generar una obra d’art relacionada amb aquest ànim.
La gran pregunta d’aquesta és com s’ensenya a un aparell electrònic a detectar si algú està content, trist, seriós o qualsevol altre estat anímic. Sobre això el director del CVC, Josep Lladós, assegura al TOT Economia que és relativament senzill, simplement es tracta d’incorporar informació, en aquest cas cares de persones i etiquetar-les amb la informació correcta. A més si ho ajuntes amb la tecnologia generativa desenvolupada pel mateix CVC, explica Lladós, surt aquesta aplicació que transforma el teu estat d’ànim en un quadre. Precisament aquesta aplicació és la que el centre va portar al MWC com a mostra de força i ensenyar els capacitats que s’ha desenvolupat des de Catalunya en el camp de la visió artificial.
I quines aplicacions té al món real?
Tot plegat sobre el marc teòric està molt bé, però com tota investigació ha de tenir un vessant pràctic que pugui arribar al dia a dia de les persones. En aquesta línia, Lladó assegura que la tecnologia per detectar emocions a través de la visió per computació té múltiples funcionalitats per a àmbits molt diversos, començant per l’àmbit educatiu. El director del CVC explica que aquesta tecnologia es pot aplicar, per exemple, i sempre amb d’educadors o psicòlegs, per monitorar alumnes amb dificultats de concentració o TDAH, ja que permet introduir estímuls i veure amb quins es concentra més a l’hora d’estudiar o fer les tasques de l’escola.
Fora de les aules també té altres aplicacions com per exemple en el cas dels aparadors intel·ligents, que si els afegeixes aquesta tecnologia poden detectar les persones i les seves emocions que l’estan mirant i oferir un producte de la botiga o un altre en funció de les variables que vulgui el comerciant. O per exemple, exposa Lladós, en el màrqueting i la publicitat digital, que si s’aplica la tecnologia en qüestió poden detectar quins anuncis llançar a l’espectador o no.
Per últim, Lladós també assegura que aquesta mateixa tecnologia pot servir per detectar si una persona està mentit o no, per exemple en una entrevista de feina o un judici, fet que pot ajudar molt a l’hora de decidir si contractar una persona o no. O per exemple també pot servir per saber si estàs generant interès en una persona i saber cap a on reconduir la conversa, hi ha multitud de possibilitats sempre que s’hi involucrin persones i una càmera de vídeo o foto.
