Antonio Lacasa és el CEO del Global eSports Summit, el primer congrés d’esports electrònics de l’estat. Aquest 2023 aterra a Barcelona per a celebrar la seva tercera edició després d’abandonar Madrid. Durant aquesta entrevista, Lacasa ens mostra el seu punt de vista sobre el sector dels esports electrònics i els videojocs i com s’haurà de reinventar de cara al futur si es vol adaptar als nous formats com la Kings League de Gerard Piqué i Ibai Plans. A més, Lacasa defensa que arriben a Barcelona amb la voluntat de cohesionar el sector i fer justícia amb Catalunya i Barcelona, que acumulen el 60% de la indústria dels videojocs a Espanya.
Què li va portar a apostar per a fer un congrés en el sector dels eSports i de l’entreteniment digital?
Va ser una evolució lògica. La nostra empresa, Global Esportainment, té els seus orígens en el màrqueting esportiu i sempre ens hem enfocat en això des del punt de vista de l’entreteniment. Des d’aquesta base, desenvolupem viatges de prospecció -sobretot als Estats Units- per a detectar tendències i veure com es plantejaven les posades en escena de l’esport. I d’aquí vam veure que existia el concepte esportainment i considerem que possibilita un recorregut tremend per a aquesta posada en escena de l’esport.
Vam ser pioners a implantar en l’estat espanyol tot el concepte de l’esportaintment. Que, al cap i a la fi, no és ni més ni menys que la fusió d’esport i entreteniment. Des del concepte d’oci i entreteniment, tu tries si veure una pel·lícula, anar al cinema, sortir amb els teus amics, jugar a la PlayStation o anar-te a veure un partit. Aquí comencem a detectar que el pes de consum dels eSports estava augmentant i que hi havia una demanda per a conèixer més coses del sector.
En aquest moment, ens vam adonar que havíem d’estudiar en què consisteix aquest fenomen. Per això, vam fer una prospecció del sector i vam entendre que en l’estat espanyol ja hi havia un ecosistema prou madur perquè tingués un punt de trobada professional per a poder oferir continguts, tendències, coneixement i networking. Comencem amb uns petits esdeveniments professionals i pel simple fet de plantejar un tema d’eSports; l’assistència i l’interès que hi havia era impressionant. Així va néixer el Global eSports Summit (GES), que volíem que fos una gran trobada on pogués trobar-se tot el sector. La primera edició, en 2019, va superar absolutament totes les expectatives i ens trobem amb moltes ganes per part de tots els actors del sector.
A l’ISE i al MWC la gent ve a buscar negocis, quin sentit té dins del sector dels eSports fer un congrés presencial només per professionals? És una qüestió de pluja d’idees o de buscar noves línies de negoci dins d’un sector que està clarament en auge?
Hi ha molts objectius i justificacions per a poder fer una trobada d’aquest tipus. D’una banda, tots els professionals d’un sector tenen el seu moment de trobada, el seu gran congrés. En segon lloc, sempre vas buscant quines tendències hi haurà, aquestes tendències sempre són les que, a l’efecte d’organitzador, has d’oferir perquè la gent vingui i veure cap a on va el mercat.
Fer aquesta anàlisi de consciència és el que se’ns permet veure què és el que s’està fent bé i què és el que s’està fent malament. Per tant, és el que et provoca poder canviar, millorar o buscar aquesta tendència de futur del sector. A més, hi ha una part molt important que és de percepció, tenir consciència sectorial, aquest sentiment de pertinença.
En un sector que sempre s’ha vist malament des de fora és fins i tot més necessari, no?
Aquesta és una altra de les qüestions. Has de veure com és la teva percepció cap a l’exterior, encara que per sort ara ja s’ha superat bastant. Encara queda alguna escletxa en el nostre sector, per desconeixement, però tothom va entenent el que és l’entorn gaming i els eSports. Però, es partia d’una base que amb un perfil demonitzat de nen friqui, davant de la pantalla, etcètera… A veure tots els excessos són dolents, però això no vol dir que et defineixi tot un entorn que té moltíssims més beneficis que no maldats.
Hem de canviar coses, sobretot demandat pel creixement de la generació digital. Els nadius digitals estan en aquest entorn i qui no el vulgui veure està negant una evidència. El que ve és això, que ara encara és un sector molt de nínxol i que té una evolució. El consum al final manarà.
Record, quant al consum, quan l’Ibai va marxar de la LVP molts van pensar que el fenomen havia acabat, però a l’any següent van batre rècords i així any rere any…
Efectivament, les icones i l’entorn d’influencers, et provoquen pics d’audiència i a les proves em remeto amb la Kings League -que em llevo el barret-. Evidentment, hi ha un fonament en l’associació de Piqué i Ibai. I a més, si li afegeixes que en un moment determinat apareix el Kun Agüero, TheGrefg o Ronaldinho ja ni t’ho explico. I aquí precisament, encara que sembla que no té res a veure amb eSports, estem parlant del mateix, és esportainment al 100%. Aquesta és la mostra clara de com s’ha reconvertit un aspecte esportiu en un aspecte d’entreteniment amb una capacitat de connexió amb aquest entorn digital. A més, han vingut el món del gaming i dels eSports també a col·laborar i s’està hibridant d’una manera magnífica.
Com és una relació professional dins dels eSports, un sector que clarament està abocat a un públic i on no hi ha massa proveïdors ni intermediaris?
A veure, no és tan estrany ni tan diferent com en qualsevol altra indústria. Sempre es tendeix a dir l’ecosistema dels eSports, però perquè l’ecosistema pot ser qualsevol entorn sectorial. Això és una indústria, que té el seu fonament en el context del gaming. D’aquest entorn s’ha passat a un entorn de competició. Al cap i a la fi, els eSports són jocs portats a competició que han tingut un desenvolupament. Perquè hem d’analitzar tots els agents. Als eSports, a diferència del que és l’entorn d’esport tradicional, que això és el que la gent no entén, és que aquí tenim amo de valor, els publishers o desenvolupadors dels jocs.
Els publishers són grans empreses, i no esmentaré marques, però són els grans desenvolupadors dels grans jocs que tots tenim al cap. A més, hi ha tota una sèrie de desenvolupadors independents amb una capacitat de producció tremenda. I a les proves em remeto, Catalunya acapara prop de 60% de les empreses en l’àmbit d’estat espanyol. Catalunya és capdavantera i líder. Llavors, tant els grans com els petits hauran d’entendre’s, com passa en la resta de les indústries. La configuració és exactament igual que qualsevol altre tipus de sector.
Per exemple, Riot Games té les seves pròpies competicions i les duu a terme i després tenim a la LVP que no desenvolupa els seus jocs, però són evidentment un operador de competició. Posteriorment, ja entrem en els diferents agents d’aquest entorn, com els equips, perquè aquests equips són indústries. És a dir, de la mateixa forma que en l’esport, on hi ha societats anònimes esportives, aquí no poden ser-ho perquè no hi ha una legislació, i a veure quan hi ha una legislació, perquè és difícil. A Andorra s’està fent una legislació al voltant d’eSports provinent d’un pla estratègic molt adequat. Però bo, no és fàcil perquè cal posar uns cascavells a uns gats complicats. Perquè, insisteixo, tenim amo de la pilota i est es regeix per criteris de màrqueting, de demanda i de consum. Llavors aquí ja passaríem a una legislació mercantil.
Abans ho hem comentat, Catalunya representa al 60% de la indústria del videojoc de tot l’estat. És per això que heu triat Barcelona per a fer el GES? Per què s’ha vingut i per què s’ha apostat per venir a Barcelona?
A veure, la vocació del GES, si bé va néixer a Madrid, va ser circumstancial perquè la nostra empresa està radicada allí, però la nostra vocació no és local, és 100% internacional. De fet, també desenvolupem activitats a Llatinoamèrica amb una altra mena de col·laboracions i en l’àmbit de l’estat espanyol. Cal tenir en compte que nosaltres desenvolupem tres tipus de productes que entronquen amb el que és els nostres eixos de la nostra missió. Nosaltres tenim, coneixement, networking, divulgació, formació, recerca… Llavors el vaixell almirall és el Global eSports Summit (GES), que és el gran esdeveniment, però després tenim els GESX que són els Global eSports Summit Experience dels quals hem fet sobre 30 més o menys en tot l’estat espanyol.
El fet de triar Barcelona ha estat d’una manera molt natural. El desembre passat vam fer un GESX molt focalitzat en l’ecosistema català i vam observar, amb una satisfacció tremenda, l’acolliment per part de la indústria, però sobretot per part de les institucions. Vam veure l’interès real que tenia Catalunya. A més, quan estàs parlant d’institucions, moltes vegades desconfies perquè penses que pot haver-hi un interès polític i no és el cas. Quan parlem amb les institucions, vèiem que realment hi havia un interès estratègic per a poder implantar, crear indústria, crear llocs de treball… per part de totes les institucions.
Vam veure que era obvi que havíem de portar el GES a Barcelona. I a més, li inclous que aquí tenim el lideratge de l’entorn de desenvolupament de videojocs. A més, a Barcelona hi ha entitats com la LVP o Mediapro i és la seu de les grans signatures internacionals. És que hem de ser aquí, quant a més, nosaltres no ens encavalquem amb cap altre tipus d’esdeveniment. Nosaltres no anem a usuari, anem a professional, som B2B. Crec que podem aportar una cosa molt important a Barcelona.
La nostra intenció és cohesionar, nosaltres no abanderem ni liderem res, simplement, el que volem és cohesionar l’ecosistema a Catalunya, que sempre ha liderat tot l’entorn audiovisual en l’estat espanyol. Però en els eSports, t’adones que hi ha iniciatives molt importants a Madrid, a València, a Màlaga… i que Barcelona no té la seva posada en escena, és una cosa paradoxal. Vull dir que tenint aquest lideratge i eSports calia igualar això. Llavors venim a fer una mica de justícia en aquest sentit. És a dir, cal unir a tot l’ecosistema a Catalunya, cal mostrar-lo a escala internacional, cal posar-ho en el mapa.
Com beneficia al sector que grans empreses entrin en forma de patrocini, com per exemple Honda amb Team Liquid o la majoria d’equips coreans?
Molt. Quan fas un diagnòstic de l’explotació dins del sector, t’adones que no és com en l’esport tradicional. Tu en l’esport, tens una explotació, on tens un pastís, on tens el màrqueting, tens ticketing, tens uns drets audiovisuals… Tens tota una sèrie de diversificació d’explotació que evidentment es tradueixen en ingressos. En els eSports no tothom viu dels premis i evidentment, no pots estar depenent d’això. No pel fet que guanyis alguna cosa, això és una font d’ingressos. A més, no tens ticketing excepte en comptades ocasions, en uns mundials de League of Legends, això tindrà el seu ticketing i ho cobrarà qui ho cobrarà. Però els equips no tenen ticketing. I no hi ha una competició, ni una federació de la qual derivi tot això, com per exemple, els drets audiovisuals. Llavors al final que et queda patrocini, per això els equips són patrocini dependent.
S’han provat altres coses com a vendes de NFT o marxandatge, però això depèn de la teva fanbase i la teva fanbase dona per al que dona. A més, en els eSports el fan és d’equip, però és més de jugador. Llavors, les activacions d’equip poden funcionar fins a un cert punt. Una altra diversificació és la generació de contingut. Llavors, els grans equips han apostat per crear canals, amb programacions o streamers. També cal dir que això dona de si el que dona així, perquè, al cap i a la fi, això es monetitza també en part amb un aspecte de patrocini. Llavors, al final, és com el joc de l’oca, és a dir, tornes a la casella un. Llavors, l’explotació o la diversificació d’explotació en els eSports és encara la pregunta del milió i el problema per a resoldre.
Els esports han viscut molts anys sense una competència estable per les visites per streaming, però l’entrada de grans players com la Kings League canvia l’ecosistema. Com encara el sector la creixent competència? Hi ha un possible benefici per als esports electrònics en l’entrada de figures ‘mainstream’ al seu àmbit?
El millor que l’ha pogut passar als eSports i a l’esport és la Kings League. Estem parlant que ara mateix els consums són absolutament efímers perquè les demandes són molt grans i els aspectes comportamentals són, ara estic amb això i ara me’n vaig a una altra cosa. Llavors no pots fer plantejaments de màrqueting i desenvolupament de projectes més enllà de tres anys. Has de fer-ho molt ràpid perquè no saps quines tendències pot haver-hi i la Kings League els ha posat un mirall davant. Aquests són els entreteniments. Als eSports els està passant el mateix que li ha passat a l’esport, al final, si bé les posades en escena són diferents. L’expectativa referent al que estàs consumint és si ganes o perds.
A la Kings League hi ha més coses, hi ha efecte sorpresa, hi ha efectes espectacles. De fet, Javier Tebas ho va dir molt bé, això és un circ. El que passa és que el que semblava que era una ironia l’estava definint en el bon sentit. Beneït sigui el circ!, perquè la gent vol circ. Sí, és que si ja ens ho van ensenyar els romans, és que no estem inventant res. És bo que sorgeixin ofertes d’oci d’entreteniment perquè la resta es posi en les piles, ens obliga a aprendre a tots i a redefinir què és el que estem fent. Jo estic segur que ara mateix estan prenent nota moltíssims organitzadors, competicions, desenvolupadors de tota aquesta tendència de consum. Perquè d’una manera o l’altra, hauran de sumar als seus desenvolupaments i a les seves posades en escena formats per a poder a aquesta audiència.
Sobre el tema d’audiències i amb transformar-lo en diners per als equips. Pot ser que un dels problemes sigui que una gran part de l’audiència sigui molt jove, perquè això es tradueix també en pocs ingressos per a ells. Això pot ser que en un futur, quan l’audiència i la massa crítica ja sigui més major, pot ser que vegem també un canvi espontani perquè fa molts anys que s’està forjant?
Totalment. I mira ho connectem amb l’aposta de les marques. Com és possible, que el trofeu dels mundials de League of Legends estigui en una maleta de Louis Vuitton? Que algú m’ho expliqui. Per què és possible que de sobte marques de moda com pot ser Gucci, et donen edicions càpsula basades en els eSports o skins de Fortnite de grans marques, per què? Perquè, perquè el mateix que m’estaves dient, tu vas començar sent un xaval, però ara ja tens un poder adquisitiu i t’has comprat X. Si tu com a marca t’estàs posicionant ja en els eSports, ja t’estàs col·locant en un top of mind. De tal manera que en aquesta evolució de la teva edat, de la teva feina, del teu poder adquisitiu, el dia en què et puguis comprar un tros de maleta, serà una Louis Vuitton.
