Foment del Treball ha portat l’impost de patrimoni a l’Audiència Nacional per explorar una qüestió d’inconstitucionalitat. La junta directiva de la patronal catalana ha aprovat per unanimitat un recurs que busca “augmentar l’agència” de l’entitat en la seva lluita contra el gravamen. Amb aquesta acció, l’entitat pren la iniciativa després de dos dictàmens contra aquest tribut -un d’ells recollit pel Partit Popular en un recurs d’inconstitucionalitat contra les modificacions introduïdes als pressupostos del 2021-. L’actuació, segons explica l’advocat de l’Estat i soci consultor de Roca i Junyent Manuel Silva, busca una “acumulació de forces”, de fet, amb la demanda interposada pels populars.
Foment opta per la via de l’Audiència Nacional en tant que, com especifica l’advocat i soci de processos tributaris de Crowe Spain Jordi de Juan, només subjectes “legitimats” tenen accés directe al TC -això és, partits polítics, governs de tota escala administrativa i grups parlamentaris-. Així, la patronal presenta el recurs a la Sala del Contenciós Administratiu del tribunal perquè sigui el jutge qui elevi aquesta qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal. En cas d’arribar a la darrera instància, proposaria una diferència clau respecte del recurs interposat pel PP contra l’ampliació de l’impost als pressupostos espanyols del 2021: En tant que el recurs es presenta sobre l’ordre ministerial que instaura el tribut, es posa en qüestió el conjunt de la norma, i no la seva aplicació concreta sobre uns comptes nacionals.
Com explica el president de la patronal catalana Josep Sánchez Llibre, els empresaris opten per un nou instrument legal per “eliminar de la legislació espanyola” un tribut que consideren “nociu i confiscatori”. Bona part dels gravats, apunta l’empresari, “no generen renda suficient per pagar” el muntant exigit. De Juan, en aquest sentit, detecta “vicis d’inconstitucionalitat” tant en el fons com en la forma de la taxa. Quant a la seva aplicació, el lletrat assegura que l’impost de patrimoni contradiu el principi fiscal de no confiscatorïetat, en tant que, en alguns casos, afegit a l’IRPF pot arribar a suposar el 60% del nivell de renda d’un contribuent. “Fora bo que el TC establís el llindar perquè un impost no sigui confiscatori, com ja va fer Alemanya”, reitera l’advocat.
Impostos contra la riquesa
Sánchez Llibre assegura que eliminar l’impost de patrimoni és “una manera de defensar els interessos” dels empresaris del país, en tant que erosiona la competitivitat i “distorsiona l’activitat econòmica”. El mateix Silva, en aquest sentit, ha assegurat durant la presentació del recurs que “hi ha empreses que han decidit marxar o no han vingut a Catalunya” per l’impacte de l’impost de patrimoni sobre la riquesa dels seus directius i treballadors qualificats. Si bé no compta amb dades concretes, el representant patronal assegura que els efectes negatius del tribut sobre el teixit empresarial estan “en boca de tots”.
“Si fóssim més competitius en fiscalitat, Catalunya podria practicar una política econòmica per ser una locomotora de l’economia espanyola -assegura Sánchez Llibre- però tenim una sèrie d’impostos que van contra l’economia productiva”. En un entorn europeu en què la figura no existeix en cap dels principals mercats, Foment reclama que empreses i ciutadans catalans tinguin “el mateix entorn fiscal que té Madrid o que té Europa”, en tant que l’existència de despeses fiscals addicionals com aquesta “distorsionen la competitivitat” del mercat del país. Contundent, ha assegurat que la inconstitucionalitat de l’impost és “obvia”.
Dret a retorn
En cas que els diversos recursos contra l’impost de patrimoni siguin exitosos i el tribut es consideri inconstitucional, confirma De Juan, es generaria un “dret a retorn” de la quantitat abonada que afectaria els quatre anys anteriors a la decisió. Tot i això, destaquen els juristes, els contribuents afectats haurien de reclamar l’abonament d’aquest muntant, i ho haurien de fer, a més, abans que hi hagués una resolució ferma per part del TC -en tant que la jurisprudència recent dels magistrats no contempla efectes retroactius-. Els diners a retornar corresponents al tribut català -cedit a la Generalitat- correrien a càrrec, com confirma el lletrat, de la tresoreria catalana “si no s’arriba a un acord diferent amb la hisenda espanyola”.
Amb tot, Sánchez Llibre reivindica la tasca feta en oposició a aquesta figura -i a altres de similars, com l’impost extraordinari a les grans fortunes, contra el que es va seguir el camí del dictamen- d’ençà de l’inici del seu mandat. “Volem que desaparegui per lo civil o per lo criminal”, ha ironitzat el president de la patronal, tot reclamant un “ecosistema competitiu” per a l’empresariat del país.
