La Comissió Europea ha presentat una proposta de reforma del marc de gestió de les crisis bancàries amb l’objectiu de “minimitzar el risc” de l’ús de diners públics per al rescat d’entitats financeres. L’objectiu del canvi legal, assegura l’executiu comunitari, és “protegir els inversors davant una possible fallida” sense acudir per sistema als diners del contribuent. “Les autoritats nacionals fan servir diners públics per fer front a una fallida imminent –ha raonat el vicepresident econòmic de la CE Valdis Dombrovskis– en comptes dels recursos interns de la banca i les xarxes de seguretat financeres”. En aquest sentit, critica el dirigent, el sistema únic de resolució que ara es reforma no s’estava “fent servir plenament”.
Segons el letó, les recents fallides bancàries i la incertesa que aquestes han generat al sector a escala global “són només un recordatori de per què necessitem un sistema sòlid i operatiu que s’ocupi de tots els bancs quan tenen problemes”. En aquest sentit, ha posat el focus especialment en la banca petita i mitjana, la que més usos de diners públics genera quan s’apropa a una caiguda de negoci. Així, la CE busca “ampliar els mecanismes” perquè les fallides bancàries s’hi puguin gestionar dintre de les normes europees, sense recórrer a ràtios com els diners dels contribuents.
Així, la Comissió busca “protegir els inversors d’una forma més fàcil i barata i no pagar-los després que el banc hagi fet fallida”. La nova proposta, doncs, amplia la protecció de 100.000 euros per dipositari a les entitats públiques, així com a les societats inversions i entitats de pagament i diners electrònics. També busca harmonitzar la presència de quantitats superiors als 100.000 euros en “moments específics”, com en el cas d’herències o cobraments d’assegurances.
Evitar les grans factures
Tot i l’augment de cobertures públiques, l’aposta central de la reforma del mecanisme és l’oferta d’alternatives per assegurar els dipòsits i les inversions amb vies de protecció finançades pel mateix sector. Dombrovskis proposa un “mecanisme pont” per tal que es puguin transferir els dipòsits d’un banc en fallida a un altre en bona situació. La CE planteja aquest canvi com una forma de traslladar la despesa de la seguretat bancària de les arques públiques al conjunt de les entitats financeres. “Si un banc fa fallida, els contribuents no haurien d’acabar pagant la factura quan aquest ha esgotat la seva pròpia capacitat d’absorbir pèrdues”, sentencia.
Bona recepció
El president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, ha celebrat la proposta de la CE com a base per crear un “marc coherent i eficaç” per a la protecció dels actius financers en cas de fallida. La seva implementació, articula l’irlandès, seria “una important passa endavant” en la fonamentació de la unió bancària europea. En un sentit similar, Dobrovskis ha celebrat la Unió com “un èxit” que ha generat un sector financer “fort i en bona forma” que ha resistit els embats de la incertesa global.
