El sector del New Space està sent cada cop més important a Catalunya i això porta al teixit empresarial del país a desenvolupar millor tecnologia a cada dia que passa. Un bon exemple d’això és que Catalunya, més concretament Sabadell, tindrà la primera empresa capaç de posar en òrbita nanosatèl·lits des d’avions.
Aquesta empresa és Celestia Aerospaces, una companyia catalana que va néixer el 2016 i es dedica a la fabricació i llançament de nanosatèl·lits, és a dir que incorporen totes les fases del sector, desenvolupament, llançament i gestió en òrbita d’un nanosatèl·lit. A més, és la primera empresa d’Europa que fa el llançament dels nanosatèl·lits des d’avions i no des de coets d’enlairament vertical, i la primera també en l’àmbit europeu en desenvolupar un sistema de llançament des d’avions exclusivament per nanosatèl·lits. Celestia Aerospace ofereix així un servei integral únic a la indústria aeroespacial.
Entrar en òrbita gràcies a un caça soviètic
Ara bé, una de les grans preguntes al voltant de Celestia és com s’ho fan per fer entrar en òrbita un nanosatèl·lit des d’un avió. La resposta és molt senzilla, donant-li la volta a un projecte militar que es va desenvolupar als Estats Units durant els anys 80 del segle passat. Segons explica al TOT Economia la CEO de Celestia, Glòria Garcia-Cuadrado, des de la companyia catalana han agafat el projecte Celestial Eagle, desenvolupat per l’administració Reagan, que va provar que es podia fer entrar un míssil en òrbita per destruir un satèl·lit, i han invertit el procés. Concretament Garcia-Cuadrado explica que van començar a pensar en aquesta possibilitat quan van veure que hi havia un gran coll d’ampolla en el llançament d’aquests nanosatèl·lits, ja que la producció d’aquests és molt més ràpida que els slots de llançaments que disposa el sector.
Pel que fa al funcionament de l’empresa, la CEO de Celestia explica que a Sabadell s’hi realitzarà l’enginyeria, el disseny, la producció i la verificació dels nanosatèl·lits, així com de les parts buides del llançador. A més, la seu de Sabadell també albergarà la Sala de Control i Seguiment de Missió dels nanosatèl·lits. Les operacions finals de càrrega de combustible i llançament del nanosatèl·lit es duran a terme des de la seu de la companyia a l’aeroport de Lleida-Alguaire, que també servirà com a base pel caça soviètic desarmat que faran servir per posar en òrbita els satèl·lits.
Per què Sabadell?
L’altra gran pregunta al voltant del projecte de Celestia és per què a Sabadell. Doncs Garcia-Cuadrado explica que van triar la cocapital del Vallès Occidental per l’ecosistema aeronàutic que rodeja la ciutat. Ja que a part de l’aeroport de Sabadell a la ciutat també hi ha bones universitats enfocades al sector aeroespacial. Pel que fa a Lleida, l’aeroport d’Alguaire s’està convertint en un hub molt important en la nova economia de l’espai i és una instal·lació oberta a aquest tipus de projectes, de fet allà ja hi ha presents diverses empreses del sector.
De fet, aquestes empreses de sector comencen a ser molt potents per a l’economia catalana. Segons explica la secretària de Polítiques digitals de la Generalitat, Gina Tost, a finals del 2021 el sector comptava amb més de 100 empreses que facturaven uns 800 milions d’euros i donaven feina a 380 persones. Ara bé, també apunta que en aquest temps les xifres deuen haver augmentat, ja que aleshores la previsió era que de cara al 2025 la facturació i el nombre d’empreses es multipliqués per quatre. A més, afegeix que des de l’administració catalana ja estan treballant en el desenvolupament de noves eines per monitorar el sector de forma molt més precisa i recurrent.
Pel que fa a l’aportació del sector al país, Tost assegura que arriba molt més enllà dels que ens pensem, ja que la nova economia de l’espai no només són els nanosatèl·lits, encara que reconeix que és la part més atractiva del sector. En aquest sentit, la secretària assegura al TOT Economia que s’està veient com l’aposta decidida del sector per part de l’administració català, que aquest any invertirà 6 milions d’euros més als pressupostos, està generant un gran efecte tractor al país. Alhora, aquest efecte d’aglutinació també ajudarà, assegura, al desenvolupament de moltes altres tecnologies innovadores.
Aquest bon ecosistema que s’ha generat a Catalunya els últims anys, sentencia Tost, ha portat al país a ser un dels punts de referència del sector a Europa i ja s’estan registrant molts casos d’èxit. De fet, considera que si se segueix treballant de la mateixa manera Catalunya podria ser una referència mundial. Per cloure, Tost recorda que a Castelldefels, on la UPC té una facultat d’aeroespacial s’hi està configurant un molt espai per la nova economia de l’espai on també podem trobar a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i un hub per a start-ups de l’Agència Espacial Europea (ESA), que possibilitat que tot el sector pugui estar en un mateix lloc i faci molt més senzilla la interacció i la possibilitat de buscar sinergies, dos factors que seran clau en el futur de la matèria.
Nova ronda de finançament
Tornant a Celestia, també cal recordar que Celestia ha tancat una inversió de 100 milions d’euros per part del Grup Invema LTD amb l’objectiu de posar en marxa aquest centre de producció de nanosatèl·lits a Sabadell. La planta de producció de Celestia aplicarà conceptes de lean-manufacturing, propis de la indústria de l’automoció, i tindrà una capacitat de producció final de fins a 100 unitats a l’any, el que equival a un satèl·lit cada tres dies aproximadament.
Aquest centre es complementarà amb el de desenvolupament de llançadors i centre d’operacions per a Sagittarius, un sistema de llançament pioner a la seva classe i exclusivament dedicat a la posada en òrbita de nanosatèl·lits, tant els que desenvolupa la mateixa companyia com per als desenvolupats per tercers.
Tot aquest centre de desenvolupament que obrirà Celestia donarà feina, inicialment, a un equip de 40 persones. Ara bé, en els pròxims anys la idea és ampliar la plantilla fins als 350 treballadors, entre les que es donarà especial prioritat a la incorporació de joves llicenciats. Ja que la idea, explica Garcia-Cuadrado, és establir col·laboracions amb el teixit acadèmic local, tant pel desenvolupament de sistemes i estàndards com per a l’atracció de talent, que es combinarà amb la incorporació de talent internacional. A més, la CEO de l’empresa també assegura que aquest pla d’expansió de la plantilla també passarà per establir un parell de bases més, encara que mai sense deixar d’estar molt presents al territori català.
