La invasió russa a Ucraïna, i els efectes que aquesta ha tingut pel que fa a la tensió del precari mercat energètic europeu, ha posat el focus en la centralitat que Rússia ocupa en el proveïment del fins ara gran protagonista de la generació elèctrica a la Unió: el gas natural. El focus dels grans mercats s’ha mogut cap a la cerca d’altres fonts –siguin les renovables o altres països proveïdors de gas–. L’aposta per les renovables, però, també està lligada a actors internacionals inestables: prop del 90% dels components necessaris per fabricar una placa fotovoltaica, assegura el president executiu de Naturgy Francisco Reynés, venen de la Xina. “Eliminar la dependència energètica vol dir que hi hagi moltes fonts, no canviar d’una a l’altra”, alerta el directiu en una jornada sobre energia organitzada per Foment del Treball.
“Hem deixat de posar-nos en mans de Rússia per posar-nos en mans de la Xina”, alerta Reynés, tot recordant els “límits” de la transició energètica. Si bé és cert que “el mix energètic europeu ha canviat molt” en els darrers anys –es tracta de la regió que més ha reduït les seves emissions de diòxid de carboni, capitanejada per l’Estat–. La celebració continental amb les bones dades d’adaptació a la transició energètica ha d’anar acompanyada, segons el president, d’una “reflexió sobre l’esforç que han d’aportar a les reduccions globals la resta de països”. “Les emissions globals pugen, les europees baixen”, raona el directiu, tot apuntant a mercats com la mateixa Xina, de la que s’espera un pic de consum de gas natural amb l’obertura de fronteres.
Més enllà del desequilibri internacional den la descarbonització, Reynés han subratllat els diversos “colls d’ampolla” que afecten els canvis en el mix energètic. El primer és l’efectivitat de l’electrificació en aquelles indústries que necessiten temperatures molt elevades –algunes de consum general, com el paper, o essencials per a sectors sencers, com ara la construcció–. Per cobrir aquesta necessitat, apareixen les apostes per gasos alternatius, com ara el biometà o l’hidrogen verd. Ara bé, pateixen les seves pròpies mancances. Perquè l’hidrogen sigui qualificat de renovable, cal que estigui generat amb energies alternatives. Per tant, mentre la cobertura d’eòlica i fotovoltaica no assoleixi el conjunt del consum, “haurem de triar entre endollar l’electricitat generada a la xarxa o fer-la servir per fer hidrogen”.
Una altra important frontera amb què es troba el desenvolupament de renovables, assegura Reynés, són “els permisos”. Les barreres burocràtiques entren en conflicte amb els objectius a llarg termini que la Unió Europea imposa sobre els seus estats membres. Les institucions continentals troben una contrapart ciutadana en l’oposició als projectes d’instal·lació de parcs de generació. “Tothom vol els beneficis de les renovables, però lluny de casa seva”, ironitza el directiu. Destaca especialment el cas de l’eòlica marina, que “ja té oposició abans de començar a operar”. “El consum d’electricitat al món anirà creixent” i, per tant, les alternatives es fan imprescindibles.
Hi haurà prou gas
En l’interregne de la transició energètica, la dependència del gas natural es manté al centre dels pools elèctrics europeus. Si bé Reynés ha dubtat sovint de la capacitat dels països membres per reprovisionar els seus magatzems gasístics sense l’imput rus –ara tallat per les sancions internacionals– en la seva recent intervenció pública a la seu de Foment ha negat categòricament que els mercats del continent estiguin en risc de manca de gas. “Tenim seguretat de subministrament; durant el 2023 no patirem retallades”, celebra el directiu, tot lloant el “compromís de les empreses” i l’elevada capacitat espanyola per donar accés als consumidors al gas natural necessari via la seva xarxa de regasificació.
Tot i això, el risc d’una major demanda es pot traduir en un nou tensionament dels preus. La reactivació internacional de la Xina com a potència industrial després de l’obertura de fronteres introdueix una important variant a la capacitat de proveïment del mercat energètic global. El 25% del gas natural que opera mitjançant contractes a curt termini al món és “el responsable de la pujada de preus”, i ara pot generar-ne una de crucial. “Com més offtakers hi hagi en el gas a curt termini, més pesa la demanda i més s’encarirà”. El retorn de les fàbriques xineses a les xarxes gasístiques mundials genera “més demanda sobre la mateixa oferta”; és a dir, gas més car.
Ferrovial i l’infantilisme
Preguntat per la deslocalització de Ferrovial, que ha defugit el sistema fiscal espanyol per estalviar-se 40 milions d’euros en impostos, Reynés ha negat que pugui ser una primera fitxa de dominó que desencadeni més fugida de seus. “Cap decisió al món de l’empresa ha de ser un exemple” per cap altre actor, assegura el president executiu de Naturgy, que consideraria “infantil” que altres gegants espanyols decideixin seguir el camí de la multinacional d’infraestructures. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha destacat la necessitat de “respectar la decisió” de la firma presidida per Rafael del Pino –una de les grans concessionàries, val a dir, dels contractes públics de l’Estat–. Ha estat el mateix Sánchez Llibre, de fet, qui ha alertat del possible efecte contagi de la decisió de Ferrovial sobre altres grans empreses espanyoles. En aquest sentit, ha reclamat a Moncloa una “reflexió sincera” per evitar-ho.
