Ja fa anys que vivim en la bombolla del fenomen start-up. El que són petites empreses que proposen mètodes innovadors viuen i conviuen entre nosaltres amb més gran naturalitat. Des que el fenomen va sorgir, els emprenedors i tot l’ecosistema va viure un moment on les inversions queien de tot arreu i per quasi tothom, instaurant la cultura de “cremar diners”. Ara bé, aquest moment d’auge econòmic i inversor sembla que es va acabar amb l’arribada de la pandèmia i aixecar grans rondes de finançament s’ha complicat molt més a menys que tinguis un pla de negoci sòlid, l’últim exemple a casa nostra el tenim amb Heura Foods, que no fa ni 15 dies va tancar una ronda de finançament de 20 milions d’euros per arribar a nous mercats. De fet, el que ha passat és que arran de la pandèmia, i les crisis posteriors, en haver-hi menys inversió directa, les valoracions de les empreses han baixat i això ha provocat, alhora, que les inversions ja no siguin tan voluminoses per entrar amb participacions rellevants.
Amb la caiguda de la inversió, però sembla que aquestes empreses emergents de nova creació han enfocat la seva vista en deixar de buscar aquest finançament extern continu i centrar-se a buscar la rendibilitat, en guanyar diners i captar inversió només quan és extremadament necessari, sigui per ampliar el negoci o abordar un nou mercat. En aquesta línia es mou Albert Xavier Pérez, cofundador i coCEO de Wavveup, que explica al TOT Economia que el seu objectiu és perseguir aquesta rendibilitat per mantenir per si mateixa l’empresa. Alhora, considera que a l’hora de tancar una ronda és molt més atractiu per a un inversor saber que aquell negoci ja està guanyant diners i que, per tant, necessiten la inversió per fer aquest pas endavant i escalar.
També des del punt de vista dels empresaris tenim a Carles Marcos, country manager de Qonto a Espanya, que assegura que cap empresa, en el context actual, aconseguirà tancar rondes C i D sense un pla de negoci sòlid i també assegura al TOT Economia que els inversors s’estan allunyant d’aquelles empreses sense un objectiu clar de rendibilitat. A tot això, afegeix que les recents pujades de tipus, com frenen el consum també frenen la inversió i, per tant, és molt més dificultós tornar a la cultura de cremar diners.
La superagressivitat, clau per als inversors
Des de l’altra banda del prisma parla Joshua Novick, managing partner a Bondo, que assegura que els Venture capitals, els fons de capital risc, no busquen necessàriament una empresa que tingui un pla de rendibilitat a curt termini, sinó aquelles start-ups que es revaloraran al curt-mitjà termini, per poder entrar pagant poc i sortir venent molt cara la seva part. Al final, explica Novick, aquest tipus d’inversor busca multiplicar el valor de l’empresa en poc temps.
Ara bé, el que sí que està clar és que aquests inversors, en els últims dos anys, han passat a fixar-se més en aquelles empreses que poden obtenir millors marges de beneficis i que poden escalar ràpidament, assegura Novick al TOT Economia. En aquesta línia, Novick considera que si els inversors han de decidir, aposten per projectes sòlids que busquen inversions per escalar, però que no necessàriament són rendibles, exactament la mateixa idea que els emprenedors.
Ara bé, aquestes normes canvien si parlem d’Àngels inversors, ja que la inversió, normalment, prové dels estalvis d’un particular i, per tant, recuperar les inversions a curt termini no és tan important com en fons de capital risc, que els diners són de tercers, segons apunta Àngels Roqueta, la presidenta del club d’inversors EconomistesBAN, la xarxa d’àngels inversors del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En aquest sentit, Roqueta considera que si aquest tipus d’inversor se sent còmode en un projecte pot arribar a no vendre i encara més si la start-up en qüestió es rendible.
De cara al canvi de tendència i la cerca de rendibilitat, Roqueta assegura que el que més miren des d’EconomistesBAN és la capacitat de monetització de les empreses i el feeling que tenen amb l’equip de l’empresa i com tenen de clar el projecte. De fet, en els últims temps, assegura, que demanen realitzat tests d’estrès a les start-ups per veure com se’n surten sota pressió i en situacions complicades.
Les incubadores incentiven la monetització clara
Si girem la nostra mirada cap a les incubadores veiem com també, cada cop de forma més inflexible, busquen projectes potencials que tinguin una monetització molt clara i que siguin fàcilment escalables. En aquest cas la CCO de Nuclio, Eli Martínez ens explica que sobretot arran de la crisi energètica, la guerra a Ucraïna i la pandèmia, els inversors estan una mica més porucs que abans i van molt més en compte a l’hora de decidir on fiquen els seus diners. De fet, des de Nuclio el que intenten és saber identificar quin son els sectors en els quals els inversors volen invertir i a partir d’aquí es decideix per quines start-ups invertir o apostar des de la incubadora.
A més, Martínez assegura que el que s’està buscant són serveis pels quals l’usuari vulgui pagar des d’un inici i no tant aquells projectes amb un gran volum d’usuaris que no paguen o paguen poc. Un altre dels punts importants que destaca Martínez, igual que Roqueta, és el feeling dels inversors amb l’equip fundador.
Tot i que tot plegat pugui semblar que desincentiva el fenomen emprenedor, cal recordar que actualment a Catalunya hi ha unes 1.900 start-ups, segons les últimes dades disponibles d’ACCIÓ que daten del 2021. Ara bé, quan es van presentar aquestes dades, el conseller d’Empresa, Roger Torrent, ja va assegurar que les seves previsions eren que hi haguessin encara més empreses emergents a Catalunya aquest 2022 i que dins d’aquestes, a Catalunya sorgissin uns 15 unicorns, empreses valorades amb més de 1.000 milions de dòlars, en els pròxims anys.
