“Estem arrencant la quarta revolució industrial”, constata Ferran Navarro, CEO de Siocast, una spinoff del rellevant grup industrial Coniex. La penetració de les noves tecnologies als processos i horitzons productius a Catalunya i arreu és la nova constant econòmica, la palanca principal del progrés econòmic contemporani. Les noves exigències tècniques per al sector secundari situen el país -el pol principal de l’Estat pel que fa a creativitat i talent tecnològic, i un dels més rellevants del sud d’Europa- en una posició privilegiada. Segons explica el CEO de l’empresa especialitzada en tecnologia de dades Nexiona, Jaume Rei, “Catalunya és afortunadament un dels principals pols industrials, amb empreses molt avançades” dins de l’àmbit de la integració tecnològica. Com les TIC o el nou audiovisual abans, la indústria disruptiva comença a operar al país com un potent sector unitari.
Una de les claus de volta d’aquesta evolució és la construcció d’espais compartits. El més destacat de l’àmbit català, pel que fa a la concentració de nous projectes i talent en la indústria 4.0, és el DFactory, el projecte del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. “És important que hi hagi mecanismes, zones, entorns que ajudin perquè la producció i la indústria siguin cada cop més eficients”, postil·la Navarro, tot lloant la iniciativa del CZFB. Les aportacions del centre, explica l’emprenedor, van des de la creació de sinergies per a construir un ecosistema tecnològic industrial complet fins a la col·laboració amb l’estructura de coneixement del país a l’hora de formar, atreure i retenir talent altament qualificat -un dels grans reptes, com expliquen els empresaris catalans a qualsevol que vulgui escoltar-ho, de les pròximes dècades-.
L’ecosistema del país, val a dir, facilita la transició. La presència a Catalunya de gegants industrials, combinada amb els cada cop més usuals productes de la imaginació dels nous professionals formats a escoles com la UPC -una de les universitats punteres al sud d’Europa en l’estudi de les noves formes de produir- situen el país al capdavant de la regió pel que fa a potència tècnica. L’activitat de gegants internacionals, com HP o NTT Data -ambdós amb presència al DFactory- es combina amb un teixit d’emergents i derivades que adrecen moltes de les necessitats de les cadenes de valor del segle XXI, en un moment d’inevitables transformacions. “El canvi al sector industrial ja no és una opció, és una obligació”, etziba el director general d’ICIL, Xavier Rius.
Els canvis es fan plegats
“Volem mostrar que la unió fa la força, per això hem triat el DFactory”, subratlla Rius. Els empresaris consultats, en un sentit similar, coincideixen amb l’apreciació del director general. Si bé les activitats de la indústria 4.0, per la pròpia natura del sector, són extremadament diverses -sovint fins i tot llunyanes- una percepció col·lectiva i sectorial de l’activitat productiva al país contribueix a accelerar la transformació. L’espai de la Zona Franca, coincideixen els emprenedors, facilita les relacions, el contacte i les sinergies entre talent, empreses i projectes. “L’espai està dissenyat perquè hi convisquin tota mena d’empreses, amb una activitat molt fluïda en el dia a dia”, celebra Navarro. D’aquesta manera, el Consorci busca que les iniciatives innovadores que s’hi allotgen tendeixin els ponts necessaris per esdevenir motors de les noves cadenes de valor del país.
Quan els horitzons són estratègics i la transformació a què s’aspira és de tot el sistema productiu, a més, les possibles friccions competitives s’esvaeixen. De fet, les empreses d’alta tecnologia del país, incloses les presents a l’edifici de la Zona Franca, solen coincidir en l’afany per buscar mercat -i, per tant, competència-. Com confirma, Rei, de fet, si bé Catalunya es troba al capdavant de la indústria espanyola, el que manquen són més empreses. “L’únic que falta a Catalunya són proveïdors més grans; empreses com nosaltres, fins i tot majors”, reitera el conseller delegat. En aquest sentit, una iniciativa com el DFactory contribueix a construir la solidesa empresarial necessària per atreure el factor bàsic per a qualsevol evolució corporativa: el capital. “Necessitem múscul inversor”, hi torna Rei.
L’aportació de l’espai de la Zona Franca no es limita a l’impuls i exposició d’iniciatives industrials amb potencial tecnològic -si bé aquesta és una part important i necessària de la seva activitat-. Les empreses que operen al DFactory celebren les portes obertes a la confluència d’iniciatives de negoci. “Si hem de fer una proposta que incorpori des de ciberseguretat a impressió 3D passant per IA, va bé tenir al mateix parc les empreses que ens poden ajudar en tots els àmbits”, declara Rei. Fins i tot en el cas de projectes més joves, com la mateixa Siocast, el potencial col·lectiu queda clar. “La col·laboració encara és escassa, però hi arribarà, sense dubte”, augura Navarro, tot valorant la capacitat del Consorci de trobar els fils que uneixen els petits projectes innovadors amb corporates d’abast global. “Esdevenir un pol d’atració de grans empreses -afirma el CEO- beneficia també a la resta de l’ecosistema”.
Siocast, el plàstic injectable
El talent moltes vegades es va a buscar a la universitat, ja que són espais on es concentra molt coneixement i innovació. Aquest és el cas de Siocast, una empresa que fa set anys que es va constituir, però que ara és una spinoff del grup Coniex que es dedica a buscar noves maneres de tractar el plàstic perquè segui més fàcil i sostenible utilitzar-lo. En el seu cas, la solució més famosa és l’anomenada injecció del plàstic, que és un procés molt estàndard i tradicional que utilitza motlles de silicona. “L’empresa té un ecosistema de producció nou a partir d’aquest nou sistema de producció amb injecció de plàstic”, explica Navarro, director general de la companyia.
L’empresa treballa per fabricar joguines i figures, uns productes que acoten moltíssim el seu nínxol de mercat, ja que són molt específics i es necessita una producció minuciosa. El que fa la tecnologia de Siocast és aconseguir crear els motlles necessaris a un ritme exemplar: “Des que una empresa té un model, fa el motlle i comença a produir parlem de dues o tres hores”, descriu Navarro. Pel que fa a la solució de Siocast, la seva màquina pot ser instal·lada en qualsevol taller i “permet produir localment, on demand i amb materials correctes”, explic el director general de la companyia qui assegura que “en els últims anys la tecnologia ha anat avançant força” i per això volen formar part del DFactory.
“El fet d’ampliar cap a nous mercats, peces i materials comporta més tecnologia. Aquí estem més suportats, tenim més ajuda per escalar el procés des del punt de vista de la robòtica i l’automatització”, diu Navarro. D’aquesta manera, a Siocast també tenen molt en compte la necessitat de crear vincles amb les diferents empreses de l’ecosistema. “Encara no hem tingut temps per explorar totes les sinergies, però hi ha moltes empreses amb les quals puguem parlar i veiem molt potencial de col·laboració”., defineix Navarro.
VDMHealth, un metge des del mòbil
La sanitat s’ha convertit en un mal de cap a l’hora d’intentar aconseguir un diagnòstic ràpid d’actuació en cas d’emergència. La saturació de la salut ja és una realitat i per més que hi hagi ampliacions de capital destinat a aquesta situació, ens trobem molt lluny d’una millora. Per això han començat a sortir noves companyies dedicades a fer la vida més fàcil tant als pacients com als metges. Un dels exemples que es troba al DFactory és VDMHealth, un software per automatitzar l’atenció mèdica. “La nostra solució ajuda a millorar les situacions de col·lapse en els hospitals i centres mèdics”, explica Jordi Ferrer, director general de la companyia.
De moment, el software només és una solució per als professionals de la medicina, ja que s’instal·la en els sistemes operatius dels hospitals i filtra els diagnòstics dels metges amb altres companys de professió. La recopilació de dades ajuda a obtenir un diagnòstic fidedigne amb diferents opcions i contrastat amb altres professionals. “Gràcies a la intel·ligència artificial el metge diu el que veu i altres metges poden acabar de fer un diagnòstic”, diu Ferrer.
Es troben dins del DFactory per continuar avançant i millorant la seva solució. De fet, ja tenen la possibilitat d’adreçar-se als ciutadans gràcies a unes ajudes europees a les quals opten. En aquesta segona fase de les solucions de la companyia volen dedicar-se a la cura dels pacients. En aquest sentit, la companyia vol crear una aplicació automatitzada per generar un pla personalitzat per a cada pacient i “en només 90 segons”, afirma el director general de l’empresa. Així doncs, VDMHealth -que actualment factura al voltant de 500.000 euros- vol portar l’atenció mèdica a la comoditat de les nostres pantalles.
Nexiona, els llacs de dades d’Internet
“Ens dediquem a convertir una fàbrica en dades”, descriu Rei, CEO de la companyia. D’aquesta manera a Nexiona creen els anomenats llacs de dades, grans superfícies on s’emmagatzemen totes les dades d’una companyia perquè siguin més fàcils, d’analitzar i observar durant els anys. “Agafem totes les dades d’una planta industrial i les ajuntem en un sol lloc i, així, es poden aplicar diferents paràmetres per avaluar-les, diu Rei. I és que la nova filosofia de la indústria ja comença a ser la unificació de processos i perdre de vista les diferències entre els sectors d’una mateixa companyia.
Precisament unificar és el que busca Nexiona, que crea plans personalitzats com a consultoria per tal d’ajudar a les empreses a obtenir els resultats esperats. “No només ens hem de preocupar de la línia de producció, això és un error”, diu el director general, que reconeix que “cal convertir tota una empresa industrial en dades”. Nexiona busca unificar aquestes dades en un mateix magatzem virtual, perquè a l’hora d’utilitzar-les siguin molt més fàcils de fer servir.
D’ençà que la companyia va entrar a formar part del DFactory ja han vist com la tecnologia 4.0 es fomenta molt més quan hi ha un entorn favorable al canvi. D’aquesta manera, Rei assegura que el DFactory “aporta imatge de marca perquè és un centre d’excel·lència en indústria 4.0”. Però, el CEO de Nexiona també reconeix que no només és la valoració de l’espai sinó el reconeixement de les instal·lacions, és a dir, cada dia hi ha clients que venen a veure altres empreses i l’ecosistema s’ajuda. “Moltes vegades els clients venen de passada a explicar, comentar o simplement saludar”, diu Rei.
ICIL, la lògica de la digitalització
Les companyies necessiten entrar en l’entorn digital si no volen desaparèixer. Aquesta és una realitat que la pandèmia va accelerar, però que fa dècades que es preveu un canvi imminent. En aquest context, hi ha empreses dedicades a ajudar a altres companyies a fer aquest pas -que pot suposar la seva supervivència-. ICIL és una d’aquestes companyies que no només ajuda, sinó que acompanya a les empreses a fer el canvi. “Treballem des de tres línies d’actuació: formacions, activitats de divulgació i networking“, explica Rius, director general de la companyia catalana. La companyia va ser fundada el 1980, però tal com reconeix Rius, va ser la pandèmia el que els va fer virar cap a la prestació d’ajudes a les empreses.
ICIL fa poc més de dos mesos que va començar a operar des del DFactory, però a l’esquena porta més d’un centenar d’empreses que han fet servir les seves solucions com a consultoria, siguin les formacions o qualsevol classe de productes. Tot i que la companyia té mitja cinquantena de treballadors, està molt focalitzada en treballar amb empreses més petites. “Nosaltres ens dediquem a les pimes, perquè creiem que són les que menys recursos tenen per fer la transformació soles”, diu Rius que també assegura que “les pimes també tenen una alta mortalitat per aquest problema”. Amb tot, la companyia fa de corretja de transmissió per acostar les pimes als nous models lògics que implementa la nova tecnologia.
El canvi de l’ecosistema tecnològic “és una obligació”, segons Rius. El director general de la companyia catalana explica que cal continuar invertint diners i temps en fer espais com el DFactory, ja que “crea un ambient molt beneficiós el fet d’estar envoltat d’empreses que també volen el canvi”. Així doncs, Rius també confirma els avantatges de crear sinergies amb les companyies del mateix centre i recorda que “la unió fa la força”.
NTT, les carreteres de les dades
Aquesta nova revolució de la indústria està portant a moltes empreses a digitalitzar-se i no només això sinó que encara es dona molt més valor a les dades del que se li donava fa una dècada. Per tal d’aconseguir crear els canals on viatgen aquestes dades i les infraestructures necessàries per aguantar els potents sistemes hi ha empreses com NTT, una catalana que s’ubica al DFactory i que té per objectiu crear les carreteres virtuals per a les dades. “Diuen que som la sisena companyia en el món d’integració de solucions IT”, explica el director general de la companyia, Jordi Junyent, qui assegura que des de la seva posició tenen molta facilitat per contractar persones joves, “molta gent ens té com a primera feina”, resol.
NTT és una consultora tecnològica d’integració de sistemes i tecnologia que opera en 80 països, ha treballat amb unes 320.000 persones i ha invertit uns 3.600 milions de dòlars en R+D. “Treballem per a tots els sectors econòmics avui dia al país i a Europa”, diu Junyent. Ell mateix assegura que els principals sectors on opera la seva consultora són la banca, el sector públic i la indústria. “El que fem és consultoria estratègica. Escoltem els problemes dels clients per oferir solucions que sovint es duen a terme mitjançant diferents classes de tecnologia”, diu el director general. Tot i que la companyia també té productes propis, és a dir, el seu programari particular, Junyent reconeix que també treballen amb col·laboradors que són fabricants de software, com per exemple “Oracle o Microsoft”, diu.
Pel que fa al DFactory, la companyia s’hi va instal·lar amb l’objectiu de continuar creant sinergies i aconseguint clients i segons reconeix Junyent, aquesta iniciativa ha funcionat. “La mateixa organització del Dfactory gestiona esdeveniments on convida totes les companyies de l’ecosistema perquè ens puguem posar en contacte”, diu. A més, l’espai s’ha convertit en un banc de possibles clients per a la companyia: “Al Dfactory també hi ha aquestes empreses industrials que consumeixen les nostres solucions. No només hi ha empreses de robots, o de software, o start-ups. Tenim la sort que allà mateix hi ha empreses que volen fer la seva transformació digital aprofitant l’ecosistema de col·laboració”, descriu Junyent.
