L’empresariat català es planta davant els seus homòlegs espanyols. La patronal catalana Foment del Treball ha anunciat el seu suport oficial a la candidata alternativa a les eleccions de la CEOE, la vicepresidenta dels empresaris catalans Virgínia Guinda. Guinda, presidenta de la paperera i cartonera tarragonina Iberboard, formarà l’única candidatura que s’enfrontarà a la continuista, liderada per l’actual president Antonio Garamendi. Amb els dos perfils i programes presentats de manera oficial, els empresaris catalans aposten per unanimitat per una nova direcció estatal que aspira a ser “més propositiva i democràtica”.
Guinda, que ja va dibuixar la passada setmana les línies mestres de la candidatura, ha estat veladament crítica amb la governança de l’associació empresarial durant el període de presidència d’Antonio Garamendi. L’empresària, de fet, ja estava implicada en una candidatura alternativa, en aquest cas dirigida per la patronal de la distribució de l’automòbil Faconauto, que finalment no es va materialitzar. Segons ha apuntat la vicepresidenta de Foment, “no tindria dret a queixar-me de que la CEOE no fa prou pels empresaris si no em presento a l’elecció”. La proposta alternativa passa, afirmen des de Foment, per una estructura patronal més polièdrica ai inclusiva. Davant una “gestió massa personalista” de l’actual direcció, Guinda proposa “més escolta a les bases” i una “major connexió amb el territori”.
Segons han considerat a la sortida de la reunió de l’executiva de l’associació, tant Guinda com el president de Foment Josep Sánchez Llibre consideren la CEOE “un engranatge fonamental per transitar la crisi i sortir-ne més reforçats”. En aquest sentit, reivindiquen una “casa gran dels empresaris espanyols” que tingui lloc per a tots els: no només per als grans capitals, sinó especialment per a les pimes, col·lectiu de què forma part la mateixa candidata i que conforma el 95% del teixit productiu espanyol. Els petits i mitjans empresaris, lamenten, “se senten allunyades de les accions” de la patronal espanyola. No en va, tot i l’estructura interna de CEPYME, el diàleg social de l’Estat no compta amb una representació pròpia de les companyies amb menys de 200 treballadors.
En aquest sentit, Sánchez Llibre ha destacat la carrera de Guinda com un perfil lligat al teixit industrial i capaç d’aglutinar-hi sensibilitats. “Sap el que és posar en joc el seu capital per pagar nòmines”, lloa el dirigent empresarial. Guinda va fundar el 2008 la companyia energètica Energía Local, que va dirigir durant una dècada abans d’incorporar-se com a consellera delegada a Iberboard, un perfil que dista del de Garamendi. Fill de Rafael Garamendi Aldecoa, president de la gran naviliera Marítima de Nervión, el llegat el pot distanciar de les bases empresarials.
Suports concentrats
Segons ha anunciat Guinda, els seus principals avaladors són la mateixa Faconauto, Foment del Treball, la Fecic –patronal de la indústria càrnia–, el col·legi de gestors administratius i l’Associació Espanyola de Cogeneració, que ella mateixa va dirigir. En total, els suports previs a la candidatura alternativa sumen 55 vots sobre un cens d’uns 700 representants empresarials. Per posar-ho en context, en la darrera elecció competitiva de la CEOE, que va enfrontar Joan Rosell amb el mateix Garamendi, el català es va imposar amb uns 370 vots a favor. A priori, doncs, el balanç és precari. Tot i això, a banda dels avaladors, Guinda ha confirmat que “ja ha començat els contactes”, especialment entre l’empresa industrial del territori. A més, la junta sortint de la seva hipotètica victòria ja està constituïda, si bé no n’ha volgut revelar cap nom.
Quan Rosell va guanyar les seves segones eleccions a la CEOE –extremadament competides, amb una diferència entre català i basc d’uns 33 vots– el llavors president va oferir al candidat integrar-se al seu equip i preparar una successió pactada. Quatre anys després, Garamendi s’imposava a les eleccions per aclamació i sense candidatura alternativa. En aquest cas, els “estils de lideratge” frenen aquesta possibilitat. “Proposo un model molt diferent de l’actual”, reitera Guinda, qüestionada per una futurible aliança. La competició, doncs, no es farà previ pacte. Tot i l’enfrontament, però, Sánchez Llibre no contempla tornar a un escenari de conflicte entre les patronals catalana i espanyola. “Pensem que la CEOE és casa nostra”, apunta.
Una empresa combativa
En diverses ocasions, Guinda ha criticat l’excés de passivitat i complaença de l’actual direcció de la CEOE amb el govern espanyol. Una patronal més “propositiva” no pot esperar, argumenta la candidata, a debatre només les polítiques que planteja l’executiu; ha de fer pressió perquè s’instaurin aquelles que adrecin els problemes de les seves bases. En la relació amb el ministeri de Treball, de fet, hi ha la primera desavinença específica entre l’aspirant i el president. Si bé Garamendi ha reclamat que, mani qui mani, no es toqui la reforma laboral –que, cal recordar, es va aprovar amb l’aquiescència de l’associació empresarial– Guinda exigeix “revisar el marc laboral per fer que les empreses funcionin millor”. La Reforma Laboral ha de recollir qüestions com la flexibilitat en la contractació o la lluita contra l’absentisme laboral, segons resa el programa de la vicepresidenta de Foment.
També ha mostrat un perfil diferent pel que fa als augments salarials. Qüestions com la pujada de l’SMI o les clàusules d’adaptació salarial, absolutes línies vermelles per a Garamendi, estan presents al programa refrendat per la patronal catalana. L’augment retributiu, però, no ha de ser un xec en blanc: Guinda reclama que s’inclogui en “un pacte de rendes que contempli reformes estructurals de fiscalitat i cotitzacions”. En un paradigma de diàleg social, argumenta, el benestar dels treballadors no ha d’entrar en conflicte amb la sostenibilitat de les empreses. “Els salaris han de millorar, però també ho ha de fer la productivitat”, raona. Per altra banda, recupera qüestions normatives com la famosa motxilla austríaca –un model que substitueix les indemnitzacions per acomiadament per un fons personal per a cada treballador en cas que aquest sigui despatxat–, i posa sobre la taula una sectorialització de l’SMI. “Hem d’aconseguir que tots els agents involucrats en la bona marxa de l’economia, treballadors i empreses, ens unim per l’interès comú”, conclou la candidata.
1 
