La patronal catalana Foment del Treball ha acusat Yolanda Díaz de “demonitzar els empresaris” per les seves consideracions sobre les causes de la inflació. En una trobada amb el sindicat UGT aquest divendres, la titular de Treball i Economia Social, ha defensat que la pujada contínua de la subjacent demostra que “algú s’està forrant” amb l’espiral inflacionista, en referència als elevats marges empresarials que els representants del treball identifiquen com l’origen de possibles efectes de segona onada.
En una trobada amb el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, Díaz ha afirmat que el sector privat “continua fent créixer els seus beneficis a costa dels salaris i l’esforç dels seus treballadors”. En aquest sentit, ha acusat els empresaris de provocar que “la crisi es resolgui a costa dels que menys tenen”. “S’està demostrant que una part de la inflació subjacent s’explica únicament pels beneficis de les empreses”, ha conclòs la ministra.
En un comunicat posterior, Foment retreu Díaz una posició que consideren “populista” i que només serveix per “enfortir-se ideològicament”. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha expressat “amb rotunditat” que els marges empresarials no són la causa de l’elevada inflació subjacent, especialment a causa de l’alça dels preus del sector alimentari. “És un tema molt seriós –retreu el president dels empresaris– que està perjudicant a families, autònoms i pimes del sector”.
Els sindicats, d’acord amb la ministra
Pel seu cantó, el món del treball manté la pressió sobre els empresaris per reduir els seus marges de beneficis en favor de la capacitat de consum dels treballadors. La secretàroia d’Acció Sindical de Comissions Obreres, Mari Cruz Vicente, ha exigit al govern espanyol mesures per “contenir els beneficis de les empreses” de forma que es traslladin els recursos a les rendes del treball.
“Si el govern no pren mesures per retallar l’excés de marges empresarials estarem entrant en una inflació de caràcter estratègic”, lamenta la sindicalistat, tot alertant de la possibilitat “d’una recessió en el consum i la destrucció d’ocupació”. Per evitar aquest escenari, però, tant administracions com patronals haurien de prendre mesures: Vicente reclama, així, a la patronal espanyola que torni a la taula de negociació per establir el marc de la negociació col·lectiva. “Els treballadors no poden assumir tot el cost de la crisi”, etziba.
Apropament de posicions
Abans de la confirmació de la dada definitiva de preus de consum del desembre, el secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, va posar sobre la taula una alternativa a la clàusula de revisió salarial segons la inflació que tingués en compte la “marxa real de les empreses” a l’hora d’adaptar les retribucions dels treballadors a l’espiral de preus. En un comunicat el mateix divendres, la patronal catalana de la petita i mitjana empresa Pimec, en un sentit similar, ha reiterat la necessitat d’augmentar les rendes del treball, si bé indexar les pujades “a indicadors relacionats amb la millora de la productivitat de les empreses”, i no només l’IPC.
Si bé la patronal ha valorat les mesures de contenció de preus estrenades per l’executiu espanyol el passat 1 de gener –la més important, la rebaixa de l’IVA als aliments bàsics– considera que el paquet regulador és insuficient. Els petits empresaris catalans lamenten que la bonificació no s’apliqui també a la carn o el peix, productes “bàsics que formen part de la nostra dieta”.
Més enllà de l’adaptació dels sous dels treballadors a la inflació, Pimec també exigeix a les administracions que adaptin al context de preus les quanties dels contractes públics. En aquest sentit, reclama una “indexació dels preus dels contractes a les empreses contractistes quan es produeixi una modificació substancial dels seus costos”, com la que s’està produint actualment a causa de l’espiral inflacionista.