Els empresaris espanyols tornen a les urnes quatre anys després. La legislatura del nomenament sense oposició d’Antonio Garamendi després de la presidència del català Juan Rosell arriba a la seva fi amb la gestió de la pandèmia i la reforma laboral a la cartera de la CEOE. Enmig d’un cicle de tensió laboral per l’actualització dels convenis col·lectius i dels retrets creuats amb el ministeri de Treball i Economia Social per l’SMI, la patronal torna a celebrar el pròxim dimecres uns comicis competitius. Virginia Guinda, empresària del sector del paper i el cartó i vicepresidenta de Foment del Treball, és l’artífex de la dissidència catalana a la candidatura de Garamendi. Serà, a més, la primera dona a optar a la presidència de la confederació patronal.
El suport de la patronal catalana a la candidatura de Guinda fa recordar vells temps. La candidatura de l’actual president ha rebut, afirma, el suport de “tots els territoris menys un”; Catalunya és l’únic que no hi confia. Els empresaris catalans opten, així, per un “estil de lideratge transparent”, que la candidata espera que “pugui interessar molt als socis de la CEOE”. Davant un model de governança que titlla de “personalista”, Guinda reclama una veu més intensa per als socis; una CEOE “més participativa, de proximitat i moderna”.
A banda de les crides a la democràcia interna, Guinda ha qüestionat durant la seva campanya el suport de Garamendi a la Reforma Laboral del govern espanyol. Tot i la reivindicació en campanya d’una “Espanya sense complexes”, Garamendi rebutja ara qualsevol revisió de la reforma pactada. Malgrat la CEOE i la resta d’agents del diàleg social s’han anat allunyant, el president es manté en una màxima que l’aspirant qüestiona: la RL, segons la vicepresidenta de Foment, “no s’adapta a la realitat laboral actual”. Per recuperar la “competitivitat” de les empreses espanyoles, Guinda reclama, entre altres qüestions, el retorn de la figura del contracte temporal, especialment per als negocis amb alta càrrega estacional.
Guinda ha matisat també el rebuig de Garamendi a qualsevol variació en el salari mínim interprofessional. La candidata reivindica, davant la negativa de l’actual presidència, però també contra la proposta general de l’executiu espanyol, un augment del sòl salarial tractat “des de la complexitat”. El mínim retributiu, defensa la catalana, “no pot ser igual per a un agricultor que per a una persona que treballa a la indústria”. La productivitat de cada sector influeix dins la proposta de Guinda, però no ho fa el nivell de vida de cada territori. La candidata ja ha descartat en més d’una ocasió la possibilitat de proposar un salari mínim diferent en funció de comunitats autònomes.
Diferència de forces
Guinda ha reconegut en repetides ocasions la “diferència de forces” que hi ha entre ambdues llistes. Amb 37 avals, la vicepresidenta de Foment s’ha assegurat uns 55 vots entre els vocals de la patronal espanyola, dels 789 citats a les urnes per a la contesa. De sortida, Guinda es va assegurar el suport de la patronal de cogeneradores industrials –Acogen, que ella mateixa va presidir– la indústria càrnia –Fecic– o la federació de concessionaris –Faconauto–.
El president de l’agrupació, Gerardo Pérez, sonava a les travesses com a candidat alternatiu a Garamendi. En el mateix sentit que la candidata, Pérez ha exigit sovint reformes per fomentar la diversitat de punts de vista dins la patronal espanyola. El líder empresarial, de fet, ha defensat que “a les organitzacions empresarials hi ha d’haver diversos candidats amb projectes sobre la taula”, i s’ha afegit a la reclamació d’una CEOE “menys personalista” que la que ha dirigit el fins ara president.
Per la seva banda, grans patronals sectorials han explicitat el seu suport a Garamendi des de la confirmació de la candidatura alternativa. El suport, que el president descriu com “aplastant”, ve donat per associacions com la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics –Cehat-; l’Associació de Treballadors Autònoms –ATA-, o l’Anfac del CEO de Seat Wayne Griffiths. El directiu de l’automobilística ha lloat en aquest sentit la candidatura de l’actual president de la CEOE per la “visió de fortalesa i unitat” que ofereix a l’empresariat.
Agenda patronal
Així, els 789 vocals convocats a les urnes el pròxim dimecres tindran la possibilitat de participar a l’assemblea electoral a les 9 del matí en primera convocatòria i a les 10 en segona. En acabar aquesta sessió, s’obriran les urnes, que romandran accessibles per als socis fins a les 13.30 del migdia, quan la patronal comptarà els sufragis i confirmarà el seu nou president.
Abans de la votació, Guinda ha criticat durament la decisió de la patronal de no permetre-la comparèixer davant l’assemblea. Segons ha lamentat en una entrevista a La Vanguardia, la secretaria de la CEOE considera “jurídicament impossible que la candidata es pugui dirigir” als vocals, un impediment que la catalana considera “inaudit”.
