El banc més gran de l’estat, CaixaBank, debatrà aquest mateix dimecres el cessament d’un dels pesos pesants de l’entitat, el director general de negoci, Juan Antonio Alcaraz, que ha estat al capdavant de la xarxa d’oficines del banc durant l’última dècada. Segons ha informat aquest dimecres El Confidencial, la decisió s’hauria de prendre durant la reunió del consell d’administració de l’entitat.
En la mateixa reunió també s’haurà de nomenar, en cas que s’executi finalment el cessament, el substitut o substituts d’Alcaraz al capdavant de la xarxa comercial de l’entitat, que tindran com a objectiu impulsar el procés de digitalització del banc. De fet, si finalment s’acaba produint la sortida d’Alcaraz, apunta el mateix mitjà, es tractaria en un pas endavant en el procés d’integració de Bankia i en l’estratègia de digitalització de CaixaBank.
Cal recordar que Alcaraz és membre del comitè de direcció de CaixaBank des de juny de 2011, encara que es va incorporar a l’entitat el desembre de 2007, després d’exercir com a director general de Banc Sabadell entre 2003 i 2007. A més, després de la reordenació de CaixaBank arran de la fusió amb Bankia, Alcaraz es va quedar com a únic director general del banc, el que el deixa com el número tres de l’entitat només per darrere del president, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delgat, Gonzalo ortázar.
Actualment és responsable de tot el que s’anomena Retail Banking de l’entitat, és a dir de la xarxa d’Oficines, Banca Particulars i Premier, Banca Privada i Banca Empreses, totes les àrees relacionades amb Customer Experience, i Specialized Consumer Segments, i és president de CaixaBank Payments&Consumer i Imagin. En poques paraules un dels directius que més influència té en el dia a dia de CaixaBank.
Bons resultats
El potencial cessament d’Alcaraz arriba pocs dies després de tancar un exercici positiu pel banc. A falta de saber els resultats anuals, que es presentaran a finals de mes, cal recordar que es va tancar el tercer trimestre amb un benefici net atribuït de 2.457 milions d’euros, un 48,8% menys que l’any passant tenint en compte que durant tot aquest 2022 hi ha hagut despeses extres pels efectes extraordinaris de la fusió, com per exemple l’ERO que es va aprovar fa un any i que s’ha activat enguany. En concret, el setembre del 2021, el benefici va ser de 4.801 milions d’euros. Si no es tinguessin en compte aquests efectes de la fusió, però, el resultat seria un 17,7% més alt respecte el 2021.
2 
