44 institucions financeres amb seu a l’estat espanyol, amb Banc Santander i BBVA al capdavant, han destinat 14.308 milions de dòlars del 2020 al 2022 a finançar 12 empreses armamentistes que participen en el negoci de la militarització de les fronteres i els estats del Mediterrani. Segons l’últim informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i ha publicat l’ACN, Santander i BBVA lideren el rànquing de bancs que més han finançat el complex militar i de seguretat fronterer amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars respectivament, més del 68% del total de les operacions. Gemma Amorós, investigadora de l’organisme, ha afirmat que sense el suport d’aquests bancs, “no es podrien dur a terme les accions militars de seguretat i control a la Frontera Sud”.
Davant d’aquestes dades, l’informe ha aclarit que gràcies a aquest finançament, el negoci de la militarització continua creixent a passos agegantats. De fet, Amorós ha acusat aquests bancs de ser “corresponsables d’una de les tragèdies contemporànies més flagrants”. Tot i això, no són les úniques entitats financeres famoses que apareixen en aquest estudi. Els segueixen CaixaBank i Banc Sabadell amb 182 i 95 milions. “En la mesura que siguem clients d’aquests bancs, és molt probable que això ho estiguin fent amb els nostres diners” ha denunciat Amorós, coautora de l’informe.
El Centre Delàs afegeix que els més de 14.000 milions de finançament a la indústria de la militarització de fronteres i dels països de la Mediterrània, es tradueixen en més de 6.000 milions en crèdits i préstecs, 4.000 milions en accions, gairebé 4.000 milions en operacions d’underwriting i 6 milions de compra directa de bons d’empreses armamentistes. Totes aquestes firmes, afegeix l’informe, han obtingut “múltiples contractes milionaris”, per exemple, per a la gestió dels Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI), per al desenvolupament i manteniment del Sistema Integral de Vigilancia Exterior (SIVE), per a la construcció i manteniment dels perímetres fronterers de Ceuta i Melilla o per al manteniment del recinte duaner de Beni-Enzar a Melilla.
El finançament de la guerra per part dels bancs
Banco Santander i BBVA, segons l’estudi, apareixen també entre les 100 institucions financeres d’arreu del món que més vincles han tingut amb les empreses “responsables de la militarització” de la Mediterrània i de les seves fronteres. El Centre Delàs denuncia que algunes d’aquestes empreses són Eulen, finançada amb 209 milions d’euros de la banca espanyola, Accenture, amb 176 milions, Atos, amb 140 milions i Indra, amb més de 5 milions. En total, més de 500 milions.
“És fonamental deixar de ser clients de bancs, asseguradores i tota mena d’institucions financeres que puguin estar donant suport a empreses que participin de tot aquest engranatge que alimenta la militarització i el militarisme de les nostres societats i fronteres”, ha conclòs Edu Aragón, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació, que ha considerat que davant d’aquest escenari, “l’única alternativa” és “la banca ètica”.
