La taxa Amazon ja està en vigor a Barcelona. Des de fa una setmana, l’Ajuntament de Barcelona ha començat a gravar la utilització de l’espai públic que fan les grans distribuïdores de comerç electrònic durant el repartiment de mercaderies i paqueteria tant als domicilis com a les oficines. Concretament, aquest nou instrument fiscal grava l’1,25% de la facturació bruta derivada dels costos de repartiment que ingressen els operadors, sempre que facturin més d’un milió d’euros a la ciutat.
D’acord amb aquestes característiques, l’Ajuntament estima que la taxa l’hauran de pagar fins a 26 plataformes, de les quals cinc concentren fins al 62% del volum de negoci a la capital, amb, lògicament, Amazon al capdavant. En total l’Ajuntament preveu recaptar fins a 2,6 milions d’euros amb la nova imposició. La taxa també s’aplicarà en el cas que alguna empresa subcontracti l’activitat a altres empreses o persones autònomes, però l’ordenança disposa que l’haurà de pagar l’operador postal. Tot plegat fa intuir que aquesta taxa, a més de reduir el trànsit a Barcelona, també portarà a fer l’entrega de l’última milla un sector molt més sostenible, ja que estalviarà molts dels trajectes que es fan avui en dia.
En aquesta línia la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Intern i Hisenda de l’Ajuntament, Montserrat Ballarín, assegura al TOT Economia que aquesta nova taxa arriba per sensibilitzar els ciutadans de Barcelona envers els costos comerç electrònic i, de fet, advoca perquè els barcelonins “tornin a comprar als comerços de la ciutat” amb més assiduïtat. En aquest sentit, però, la regidora socialista recorda que les plataformes “no tenen l’obligació de repercutir la taxa als clients”, encara que també admet que és una possibilitat real que acabi passant. Per tal d’evitar que una empresa cobri la taxa, explica Ballarín, cada ciutadà haurà de demanar que l’operador entregui al paquet a un punt de recollida, centre especialitzat o una taquilla. Alhora, la regidora també recorda que hi ha la possibilitat de no comprar via electrònica i tornar al comerç tradicional.
La manera de cobrar la taxa també serà per autoliquidació, és a dir que les empreses i plataformes hauran de presentar anualment totes aquelles entregues fetes a domicilis. Aquestes s’hauran de presentar telemàticament entre l’1 i el 30 de juliol de l’exercici posterior al gravat. És a dir que l’exercici 2023 es liquidarà el mes de juliol de 2024. És per això que, assegura Ballarín, quedaran afectades totes les empreses que actuen a operadors postals, i que realitzen càrrega i descàrrega a la via pública amb la finalitat de distribuir als destins finals indicats pels consumidors els productes adquirits a través del comerç electrònic.
“Calia un moviment al mercat”
Davant de l’aprovació de la taxa, les empreses de logística d’última milla es debaten entre si la taxa acaba de ser del tot bona o no, encara que sí que coincideixen que, des de la pandèmia l’evolució exponencial de les entregues del comerç electrònic suposava un problema. En aquesta línia el cofundador de Kanguro, Iván Lorca, assegura que “sent objectius, algú s’havia de moure en el mercat logístic“, i en aquest cas ha estat l’Ajuntament. De fet, assegura que tot i que la taxa no l’acaba de convèncer era necessari un pas endavant, ja que Barcelona tenia un problema amb l’evolució del comerç electrònic.
Per la seva part, la CCO de Columat, Georgina Coll, assegura al TOT Economia, que l’entrada en vigor de la taxa suposarà “un repte per a l’última milla”. A més, Coll recorda que un “37% del trànsit i les emissions” a les grans ciutats prové de l’entrega de paqueteria i que un 33% de les entregues no és fan a la primera i, per tant, hi ha una duplicació del servei, fet que es reduirà amb la imposició de la taxa. Alhora, Coll també assegura que el que és realment necessari és un canvi de mentalitat en els ciutadans i començar a optar per recollir els paquets en aquests punts específics.
El sector començava a suposar un problema
Lorca també explica que la taxa demostra que hi havia un problema en el mercat i és el que van intentar anticipar per tal d’oferir una solució a tots els sectors amb la creació d’una xarxa “massiva” de punts de recollida a la ciutat de Barcelona. Per una banda, Lorca explica que la seva plataforma permet que les empreses no hagin de crear una xarxa pròpia de punts de recollida que també permet que tots els ciutadans vagin a recollir els seus paquets, sigui quina sigui l’empresa que li envia, al mateix punt. En segon lloc, també recorda que els comerços que es fan punt de recollida amb Kanguro, a part de cobrar per cada paquet rebut, aconsegueix un trànsit de persones al local que, assegura Lorca, acaben comprant alguna cosa allà.
La idea de Columat, explica Coll, també era solucionar el problema de l’última milla a les grans ciutats, ja que en el seu cas també volen crear una xarxa de taquilles intel·ligents per tot el país oberts a totes les plataformes d’ecommerce. De fet, assegura que si les plataformes no construeixen, o adhereixen, a una xarxa de punts d’entrega potser acaben sortint perjudicats perquè és probable que els consumidors acabin optant per aquelles plataformes que no cobrin la taxa. De fet, precisament aquesta és la voluntat de Columat, ajudar a les empreses a crear una xarxa de punts de recollida, ja que d’aquí a uns anys, assegura Coll, els punts de recollida per a paqueteria, sobretot les taquilles intel·ligents, “seran el nostre dia a dia”.
La taxa ajudarà al negoci
Un altre punt en el qual coincideixen tant Lorca com Coll és que l’inici de l’aplicació de la taxa serà beneficiós pels seus negocis. Concretament, tots dos consideren que ajudarà a impulsar el negoci, encara que sense ella era un sector en auge els últims anys. Coll considera que els efectes de l’aplicació de la taxa es veuran en els dos pròxims anys, però en qualsevol cas ajudarà en el futur de l’empresa. Lorca, per la seva part, considera que la taxa també ajudarà encara que la tendència marcava ja d’abans que el sector estava auge. De fet, recorda com als països del nord d’Europa les entregues fora de casa ja representen quasi el 90% i que és previsible que aquí acabi passant el mateix.
Com es va gestar la mesura?
A tot això cal recordar que aquesta nova mesura aprovada per l’Ajuntament va néixer abans de la pandèmia, però ha trigat tant a veure la llum definitivament sobretot per qüestions tècniques. Ballarín assegura que la preparació de la mesura s’han allargat tant perquè el govern municipal “volia apuntar bé a qui aplicava la taxa”. Amb l’aprovació de la taxa els operadors logístics afectats s’hauran de donar d’alta com a operadors postals i aleshores un cop l’any hauran de liquidar la taxa, que es va calcular a través d’un càlcul matemàtic basa en el cost de l’aparcament a la ciutat, explica Ballarín. Tot i aquestes dificultats, la regidora celebra que s’hagi pogut aprovar i que la capital catalana sigui “pionera” en aquest tipus de fiscalització.
Finalment, la nova taxa es va aprovar amb els vots favorables del govern, és a dir Comuns i PSC, als qui també es van sumar ERC -amb qui l’executiu municipal va pactar el nou tribut-, JxCat i, per sorpresa, Ciutadans. D’altra banda, PP, Valents i la regidora no adscrita van votar-hi en contra.
