MónEconomia
Els supermercats es defensen: “És una inflació de costos”

La inflació en el sector alimentari està arribant a cotes poc imaginades fa un any. El passat mes de febrer, segons va publicar l’INE, anar al supermercat era un 16% més car que fa un any. Davant d’aquesta circumstància gran part de la societat ha apuntat -com a priori és lògic- contra les cadenes de distribució. Ara bé, des dels supermercats la història és completament diferent i ja són diversos els actors del sector que asseguren que no han tingut més remei que pujar els preus dels seus productes per culpa de l’encariment de la cadena de valor.

En aquesta línia, el director general de la patronal CEDAC, Roger Gaspa, assegura al TOT Economia que en efecte els preus estan pujant a tots els supermercats perquè així ho estan fent els costos i les empreses distribuïdores no poden absorbir aquests augments de preus. De fet, Gaspa recorda que el marge de beneficis de les cadenes alimentaris de distribució va ser de l’1,9% l’any 2021 -encara no hi ha dades finals sobre 2022- el que es tradueix en el fet que “cada copra de 30 euros suposa un guany de només 60 cèntims per al supermercat”. Aquesta dada, assegura Gaspa, es contraposa amb el marge mitjà del sector agroalimentari, que és del 8,3%, és per això que el directiu afegeix que els supermercats “són els que menys estan apujant els preus” de tota la cadena alimentària, ja que intenten apujar els preus el menys possible.

Una tempesta perfecta

Sobre els motius d’aquest augment de preus Gaspa assegura que en els últims mesos el sector ha assistit a la creació d’una “tempesta perfecta” de l’augment dels costos. Per un costat l’energia ha augmentat exponencialment en els últims mesos i per l’altre s’han produït grans disrupcions en diverses cadenes de certs productes bàsics com l’oli, els ous o els productes frescos, que ha provocat que l’estoc d’aquests productes si molt inferior al d’altres anys per culpa, per exemple, de la guerra a Ucraïna o la sequera que viu l’estat.

Una dona comprant en un supermercat de Barcelona / ACN
Una dona comprant en un supermercat de Barcelona / ACN

Davant d’aquesta situació, assegura Gaspa, no hi ha cap solució màgica, ja que la “inflació dels aliments és de costos i no de marges”. Per tant, considera que s’ha de seguir guanyant temps i reduir al màxim els preus en la mesura del possible, com per exemple amb la rebaixa de l’IVA. En aquesta línia Gaspa recorda també que els preus alimentaris triguem molt a traslladar-se al client final -uns nous mesos aproximadament segons un estudi de CaixaBank Research-, encara que apunta que ja es comencen a veure les primeres baixades dels preus dins de les cadenes, encara que no han arribat als supermercats.

“Treballem per apujar el menys possible els preus”

Davant d’aquesta circumstància tots els actors del sector, que estan presentant resultats aquestes últimes setmanes estan apostant per defensar el mateix, que estan intentant reduir al màxim aquest augment dels preus. El primer a fer-ho va ser el president de Mercadona, Joan Roig, que va assegurar que, en efecte, els preus alimentaris han pujat “una burrada” durant els últims mesos, però va afegir que si s’hagués fet d’una altra manera “s’hauria compromès la sostenibilitat de l’empresa”. El directiu va insistir en el fet que els increments no són decisions “personals” i que el que li agradaria seria abaixar tots els preus al màxim possible, ja que el sector de la distribució a l’estat té molta competència i que si et passes apujant-los la clientela va a comprar a un altre establiment.

L'administradora de Sorli, Anna Sorli, i el director general, Josep Figueres / Sorli - Roger Castellón
L’administradora de Sorli, Anna Sorli, i el director general, Josep Figueres / Sorli – Roger Castellón

Per altra banda, des de la catalana Sorli van fer un posicionament molt semblant. El director general de la companyia catalana, Josep Figueres, va assegurar que el sector està lluitant per contenir al màxim l’augment de preus. Com a exemple d’aquest augment de preus, Figures va recordar que durant el 2021 la companyia va pagar un total de 3,5 milions d’euros en concepte d’energia, quan aquest 2022 la factura es va disparar fins als 8,5 milions, tot i això, ha assegurat Sorli va decidir no repercutir al client aquest augment, fet que “representa un esforç brutal per a la companyia”, va assegurar. Aquest fet, com ha passat en altres cadenes, suposa reduir els marges de beneficis.

Topar els preus no és la solució

La gran proposta per tal de contenir els preus alimentaris per fer front a la inflació és topar els preus alimentaris, una solució que s’ha trobat amb la total oposició del sector. En aquesta línia Sorli va comentar que la proposta del govern espanyol de delimitar una cistella de la compra assequible per a tothom és bona, però no ho és tant l’execució. És per això que la cadena catalana va recordar que hi ha molts preus que no depenen de les cadenes de distribució i que, per tant, no poden controlar. Amb tot Figueres va assegurar que la voluntat de tot el sector, del primer a l’últim, és abaixar els preus al màxim possible per tornar a situacions prèvies al 2022.

Roig també va comentar un fet semblant, i va considerar que dur a terme aquesta limitació dels preus és “impossible” sense tocar la qualitat dels productes, al que va afegir que Mercadona “no abaixarà els preus artificialment”. De fet, Gaspa també argumenta que si es limiten els preus finals no només serà perjudicial per als supermercats sinó per a tota la cadena, ja que amb els marges tan limitats amb els que treballen no es poden reduir massa més. Amb tot el director general de CEDAC sentència que els preus baixaran quan els costos baixin.

Més notícies
Seu empresarial d'Accenture / EP
Accenture confirma un acomiadament massiu que afectarà la filial de l’Estat
Notícia: Accenture confirma un acomiadament massiu que afectarà la filial de l’Estat
Comparteix
Segons confirma la companyia, 19.000 persones es veuran afectades per la reducció de plantilla en tot el món
El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá / Jesús Hellín - Europa Press
L’Airef qüestiona la reforma de pensions: “Augmentarà la despesa”
Notícia: L’Airef qüestiona la reforma de pensions: “Augmentarà la despesa”
Comparteix
Es podrien elevar les comptes públiques per sobre del 8% del PIB i el deute públic podria arribar a tocar el 150%
Imatge d'arxiu de la seu de la Comissió Europea / Europa Press - Contacto - Zheng Huansong
Europa admet incertesa al sector financer, però en defensa la resiliència
Notícia: Europa admet incertesa al sector financer, però en defensa la resiliència
Comparteix
Els mandataris europeus han tornat a insistir en la necessitat d'avançar cap a la unió bancària
Imatge aèria de la Zona Franca de Barcelona / ACN
Kerry Group instal·la a Barcelona el seu hub d’innovació al sud d’Europa
Notícia: Kerry Group instal·la a Barcelona el seu hub d’innovació al sud d’Europa
Comparteix
La multinacional irlandesa ha invertit 2 milions d’euros en les noves instal·lacions a Barcelona

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Això es covar l'ou de la serp. a març 25, 2023 | 23:04
    Això es covar l'ou de la serp. març 25, 2023 | 23:04
    Encara recordo les moratòries que prometien els ajuntaments de no permetre construir més supetmercats a les poblacións, per evitar destruïr el petit comerç. No en queda res. Només diners a les butxaques d'els qui vam votar i ens van estafar. Tots aquest van ben servits. Els coneixem a tots. Això és antipolítica de veritat. Això es covar l'ou de la serp.
  2. Icona del comentari de: Sociòpates a març 25, 2023 | 23:08
    Sociòpates març 25, 2023 | 23:08
    Rere un supermercat sempre hi ha accionistes i uns Bancs. Ésa dir, sociópates egohistes.
  3. Icona del comentari de: Trc a març 25, 2023 | 23:54
    Trc març 25, 2023 | 23:54
    Gràcies per mantenir intacte el preu dels carrets.
  4. Icona del comentari de: Ricard a març 27, 2023 | 10:08
    Ricard març 27, 2023 | 10:08
    Amb el suposat increment de costos s'ha obert la veda de carregar tot al comprador final. Efectivament, els súpers es limiten a carregar als clients els que els productors demanen. Exemple: el preu de la llet de marca blanca, de 60 a 90 cèntims en un any. I ara cap productor no protesta, oi?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa